Conservació dels pol·linitzadors silvestres
| Tema: Biodiversitat, Infraestructures, Natura
L’AMB ha participat en l’elaboració del PIPOL, un pla per frenar la pèrdua dels pol·linitzadors silvestres
El Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB ha participat activament en la redacció del Pla intersectorial per a la conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya (PIPOL) juntament amb més de 60 entitats i experts en conservació. Aquest pla neix per dirigir, coordinar i divulgar les accions de conservació dels pol·linitzadors silvestres, tant des de l’Administració pública com dels agents privats.
L’AMB fomenta la presència de pol·linitzadors silvestres mitjançant la gestió i el manteniment dels prats florits dels parcs i les platges (prats sotmesos a poques segues, sense regar i lliures d’herbicides i productes fitosanitaris) i a través de mesures previstes en diversos projectes, com ara la plantació d’espècies de diferents característiques i èpoques de floració que afavoreixen la presència continuada de les poblacions d'insectes. L’AMB en fa un seguiment per comprovar que té bons resultats tant pel que fa als pol·linitzadors com en termes de conservació de la biodiversitat i, alhora, duu a terme accions de sensibilització i educació ambiental per conscienciar la ciutadania sobre la rellevància dels pol·linitzadors.
Quina és la importància d’aquest pla?
Frenar la pèrdua dels pol·linitzadors silvestres és un dels compromisos fonamentals que planteja la nova estratègia de la UE sobre biodiversitat, que reconeix el paper d’aquests insectes com a indicadors de la salut dels agroecosistemes, en destaca la funció vital per a la producció agrícola i la seguretat alimentària, i incideix en la necessitat de revertir l’alarmant situació a la Unió Europea.
A Catalunya, aquesta necessitat s’ha traslladat a l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, aprovada pel Govern de la Generalitat el juliol del 2018, la qual preveu l’elaboració del PIPOL.
El 2023 la Generalitat de Catalunya va publicar un informe en què s’evidenciava el declivi generalitzat d’aquests insectes i la necessitat d’actuar de manera estratègica per revertir-ho.
Tot i que els insectes constitueixen el 50 % de la biodiversitat global, es té coneixement que les poblacions mundials d’insectes estan declinant severament, concretament fins al 80 % en les darreres dècades del segle XX i primeres del segle XXI. Els factors d’aquest declivi són l'ús intensiu de plaguicides, la fragmentació d’hàbitats i el canvi climàtic. Davant d’aquestes evidències, l’informe calcula que prop del 90 % de les plantes silvestres i el 75 % dels conreus agrícoles depenen de la pol·linització per insectes, unes dades que demostren la importància de la seva preservació per a l’equilibri ecològic i econòmic.
Què inclou el pla?
El PIPOL estructura la seva actuació en sis àmbits prioritaris, cadascun amb objectius estratègics i mesures per assolir-los fins al 2030. Aquests sis àmbits inclouen: la implicació de la ciutadania en la preservació dels pol·linitzadors; la millora del seu coneixement tot augmentant-ne la investigació; la protecció i conservació d’espais i hàbitats naturals per afavorir la biodiversitat; la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles i segures per als pol·linitzadors; la reducció de l’ús de plaguicides nocius per als insectes, i la creació de zones favorables per als pol·linitzadors dins l’entorn urbà.
Els objectius i les mesures específiques del pla es projecten en l’horitzó 2030, i la programació de les mesures del PIPOL es presenta amb caràcter biennal. Durant el període 2025-2026 es preveu executar 28 mesures, 26 els dos anys següents i 25 els dos últims anys. Aquestes mesures s’han prioritzat segons la seva estratègia per generar un canvi transformatiu més significatiu en la conservació dels pol·linitzadors silvestres en el període de vigència del PIPOL (2025-2030). Cadascuna de les mesures identifica els actors responsables, així com els col·laboradors.
Comissió Intersectorial de Treball
La redacció del pla, impulsat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, s’ha coordinat a través de la Comissió Intersectorial de Treball (CIT), formada per administracions públiques, centres de recerca, entitats del món agrari i forestal, empreses del sector fitosanitari i associacions conservacionistes. A més, el procés va comptar amb la participació ciutadana a través del portal de participació de la Generalitat i diversos seminaris oberts, la qual cosa reforça la implicació social en aquesta iniciativa.
L’AMB ha participat en el grup de treball de l’àmbit del medi urbà i periurbà, que és un dels sis àmbits prioritaris d’actuació que defineix el PIPOL.