Espai verd del carrer de Verdi

Tornar
Espai verd del carrer de Verdi
José Hevia

La reordenació de l'espai delimitat per l'avinguda d'Itàlia, l'avinguda de Mònaco i el carrer de Verdi, vol potenciar l'eix verd que uneix diferents parcs i places del municipi des del riu Besòs fins a connectar amb els parcs de Montigalà i, alhora, articular els diferents recorreguts que conflueixen en aquest punt. També s'hi ha instal·lat una àrea de jocs infantils per a diferents edats.

Fitxa tècnica

Data de projecte:
Febrer 2014
Data inici de l'obra:
--
Data fi de l'obra:
--
Data d'execució:
Agost 2015
Municipi:
Badalona
Superfície:
3.330 m²
Cost:
457.854 € (amb IVA)
Autors:
Marta Peris, José Manuel Toral (peris+toral.arquitectes)
Col·laboradors:
Equip peris+toral.arquitectes: Ana Espinosa, Albert Rubio, Leticia Soriano, Izaskun Gonzalez (peris+toral.arquitectes) / Direcció executiva: Eva Blanco / Jardineria i reg: Albert Bestard / Instal·lacions: Jaume Pastor
Contractista:
Eurocatalana obres i serveis

Premis i reconeixements

Seleccionada, Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba 2016. Categoria: Intersecció.
Seleccionada, Mostra d'Arquitectura de Barcelona 2016.

Descripció

La reordenació de l'espai delimitat per l'avinguda Itàlia, l'avinguda Mònaco i el carrer de Verdi, a Badalona, sorgeix d'un solar municipal buit des del 2013 amb arbres alineats a vial (plataners i lledoners) que es volen preservar. La proposta arquitectònica respon a una doble escala interurbana i local. A escala interurbana, vol potenciar la continuïtat de l'eix verd que uneix diferents parcs i places des del riu Besòs fins a connectar amb els parcs de Montigalà. A escala local, l'objectiu és articular els recorreguts que conflueixen en el lloc i crear una àrea de jocs infantils per a diferents edats per la situació estratègica de l'espai a prop de les escoles i escoles bressol del barri.

El projecte ofereix una solució de continuïtat topogràfica que elimina les barreres arquitectòniques connectant els passos de vianants existents amb uns camins diagonals amb un desenvolupament suficient per aconseguir pendents practicables, uns recorreguts que s'amplien en alguns punts per crear zones d'estada.

Es modifica la topografia natural del terreny per acollir el programa proposat. Dues dunes cobertes de vegetació –gespa, plantes entapissants i arbustives– aïllen del trànsit i contribueixen a un paisatge canviant al llarg de les estacions de l'any; la zona de jocs, acotada per una suau depressió, es concreta en una duna de cautxú groc, material tou de seguretat per a les caigudes i que, com una catifa de joc, convida a interactuar.

El desnivell de l'àrea infantil es resol amb un prefabricat de formigó que té una geometria que convida a utilitzar-lo com a banc, alhora que estimula la imaginació dels nens per apropiar-se de l'espai públic. D'aquesta manera, el límit elimina les tanques que separen nens d'adults en una solució integradora i intergeneracional.

Els jocs que es proposen són col·lectius, per tal de potenciar la participació enfront del joc individual; transparents, per facilitar a l'adult el control visual a distància, i abstractes, perquè poden ser transformats per la imaginació infantil sense la concreció figurativa.

Per crear una massa arbòria que resti caràcter viari a l'espai i desdibuixi l'alineació del carrer, es planten més arbres de la mateixa espècie preexistent (plataners), a més d'introduir tipuanes, per connectar amb els parcs de l'entorn i garantir la sistematització de l'eix verd interurbà.

Prova: $provaURL