Àrea Metropolitana de Barcelona

---

El sector agroalimentari és la segona indústria en importància a Catalunya (la primera en volum de negoci i ocupació). L'AMB concentra bona part de les seus centrals de les principals empreses agroalimentàries nacionals i internacionals i s'erigeix com a clúster alimentari de primer ordre.

És un sector en què grans empreses conviuen amb pimes i en el qual la industrialització també abraça el sector primari i el majorista. L'oferta empresarial és variada a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb representació d'empreses fabricants de matèries primeres (aromes, olis, additius), però també de diversos àmbits alimentaris (fruita i verdura, carnis, pesca, begudes, làctics, brioixeria, xocolates, cafè i infusions, dietètica i nutrició infantils i aliments de quarta i cinquena gamma), del sector de la tecnologia alimentària, envasos i embalatges, refrigeració, mobiliari, equipament i aparells electrodomèstics per a la restauració i l'hostaleria. 

La carxofa i el pollastre pota blava del Prat de Llobregat, l'espàrrec de Gavà o la cirera de Torrelles de Llobregat són alguns dels aliments autòctons de l'AMB més destacats. Des del 2011, al Parc Natural de la Serra de Collserola s'hi ha recuperat el conreu del tomàquet mandó, originari de la zona.

Però el rebost d'aliments metropolitans amb alguna mena de reconeixement va més enllà, segons l'Inventari de productes de la terra del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Són els següents:

• Pollastre i capó del Prat: compten amb el segell d'indicació geogràfica protegida (IGP). Són animals de carn fina, poc greixosa i melosa.
• Carxofa del Prat: és l'hortalissa estrella dels camps del delta del Llobregat, amb més de 500 hectàrees de conreu. És suau, tendra i rica en vitamines del grup B.
• Espàrrec blanc de Gavà: és un fruit prim, saborós i lleugerament amarg.
• Cireres del Baix Llobregat: Sant Climent de Llobregat és la capital d'aquesta fruita dolça i de polpa ferma.
• Bledes del Baix Llobregat, sobretot de l'Hospitalet: són una de les verdures més consumides a Catalunya i una bona font de vitamines i nutrients.
• Porros del Baix Llobregat: menys coneguts que la carxofa i els espàrrecs, últimament aquesta hortalissa ha aconseguit fer-se una marca pròpia.

A més, des del desembre del 2016, al mercat hi ha productes etiquetats amb el segell de la marca de garantia "Producte de Collserola". Són els següents:

• Tomàquet mandó: és una varietat de tomàquet que des de fa generacions s'ha conservat a la masia Can Mandó de Collserola i que, en col·laboració amb la Fundació Miquel Agustí, s'ha recuperat des del 2011.
• Mandarines: Can Carlets és l'única explotació agrícola de mandarines de la serra de Collserola. No es té constància de cap altre conreu de mandarines tan al nord ni tan a prop d'un gran nucli urbà com Barcelona.
• Cabrit: els cabrits de raça Rasquera són animals que viuen en llibertat i seguint criteris de producció agrària ecològica. Can Puig és l'explotació que els produeix.
• Mel: La Rural i Melvida s'encarreguen de la mel de la serra, seguint els criteris de l'apicultura sostenible.
• Vi: Can Calopa de Dalt és l'única vinya de Barcelona, gestionada per la cooperativa L'Olivera, que treballa amb persones en risc d'exclusió social.

Enllaços relacionats
Producte de Collserola

La metròpolis de Barcelona és una zona que, en part per la gran densitat de població, és bàsicament consumidora. La superfície agrícola productiva representa el 6 % del conjunt, però compta amb un sector industrial potent, un producte local d'alta qualitat i actius d'alt valor per al sector agroalimentari, com Mercabarna, la xarxa de mercats municipals, l'oferta gastronòmica i uns bons enllaços internacionals per convertir-la en plataforma logística internacional.

El territori metropolità acull grans empreses del sector agroalimentari i de begudes, multinacionals, però amb poca presència d'espais productius. Amb tot, és un àmbit que genera més de 5.000 milions d'euros de valor afegit brut (VAB), agrupa més de 53.600 activitats econòmiques i ocupa més de 236.000 persones. El sector primari és el que té un pes menor, mentre que la indústria té un valor moderat.

Hi ha dues activitats econòmiques vinculades directament a les indústries alimentàries, segons l'Institut Nacional de Seguretat Social, que l'Institut d'Estadística de Catalunya descriu de la manera següent:

• Indústries de productes alimentaris: inclouen la producció de diversos productes intermedis que no són exactament productes alimentaris. Es generen productes associats de més o menys valor, com ara les pells procedents del sacrifici de bestiar, entre d'altres. Aquesta divisió s'organitza per activitats relacionades amb diferents tipus de productes: carn, peix, fruites i hortalisses, greixos i olis, productes lactis, productes de molineria, productes de fleca i pastes alimentàries, altres productes alimentaris i productes per a l'alimentació animal. La producció es pot dur a terme per compte propi o bé per compte d'altri.
• Fabricació de begudes: comprèn l'elaboració de begudes no alcohòliques i aigües minerals, la fabricació de begudes alcohòliques procedents de la fermentació, la fabricació de cervesa, l'elaboració de vins i la fabricació de begudes alcohòliques destil·lades.

A Catalunya, el 79 % dels assalariats del sector treballa als subsectors de la indústria de productes alimentaris, bàsicament en la fabricació de productes de fleca i de pastes alimentàries, la fabricació d'altres productes alimentaris i la fabricació de begudes. A molta distància, se situen els altres subsectors econòmics, com les indústries càrnies i làcties.

L'exportació de productes agroalimentaris ha crescut els últims anys, mentre que el volum d'importació es manté. Sobretot s'exporten carns i begudes i s'importen soja, olis i greixos. Els països objectiu són els considerats rics i s'hi exporten productes o serveis de qualitat, vinculats a les bondats de la dieta mediterrània, saludable i innovadora. També s'està exportant a països en vies de desenvolupament.

Tendències de negoci

Entre les diverses formes noves del negoci agroalimentari destaquen les següents:

• Cuina sense fum per al consum fora de casa: consisteix a preparar de manera àgil menjar precuinat o prepreparat. Es duu a terme en infraestructures externes on cuiners especialitzats serveixen els aliments, amb productes de qualitat i a través d'una cadena de distribució que situa l'aliment precuinat a l'establiment on es consumirà el mateix dia.
• Productes ecològics i productes prèmium: sorgits arran de l'interès per una alimentació més saludable.