Distribució i comercialització
Perquè els aliments que es produeixen arribin als consumidors, la distribució i la comercialització són dos esglaons clau. En aquest sentit, Mercabarna és el gran protagonista per a l'AMB i per a la resta de Catalunya, si bé existeixen altres mercats centrals, més petits (Mercavallès, Mercagirona i Mercolleida).
La distribució i la comercialització comprenen tots els processos que es duen a terme des que un producte es cull (si és fresc) o s'elabora (si és processat) fins que arriba al consumidor final (persones a títol individual, serveis de restauració col·lectiva, restaurants, menjadors d'escoles i hospitals, etc.).
És un àmbit format, bàsicament, per majoristes de l'alimentació i amb forta presència d'empreses familiars. Els últims anys s'ha professionalitzat, de manera que el majorista ha passat de ser només un intermediari a ser un operador logístic expert, tant pel que fa al subministrament com a l'adaptació de la seva oferta al client. I això ha comportat, en part, un fenomen de concentració empresarial.
A Barcelona i a Madrid hi ha empreses majoristes líders dels seus sectors. Al rànquing d'Alimarket del 2015, entre les 100 primeres empreses espanyoles de distribució alimentària, 11 s'ubiqucaven a Barcelona i vuit a Madrid.
Comerç de proximitat
El petit comerç també és responsable de fer arribar els aliments a la ciutadania. A l'AMB hi ha més de 20.000 negocis detallistes. És un sector divers, format per:
A aquest escenari cal sumar-hi, els últims anys, la irrupció de la compra d'aliments per internet, un fenomen que la pandèmia de 2020 ha accentuat. En concret, els mesos de tancament i les restriccions imposades per la covid-19 han fet créixer la venda multicanal d'aliments per emportar, un àmbit a l'alça abans de la crisi del coronavirus.
- Cadenes de fruiteries o establiments de fruita i verdura molt especialitzats.
- Establiments de conveniència, alimentaris o mixtos, regentats per ciutadans immigrants.
- Carnisseries i peixateries de barri.
- Establiments de menjar preparat.
A aquest escenari cal sumar-hi, els últims anys, la irrupció de la compra d'aliments per internet, un fenomen que la pandèmia de 2020 ha accentuat. En concret, els mesos de tancament i les restriccions imposades per la covid-19 han fet créixer la venda multicanal d'aliments per emportar, un àmbit a l'alça abans de la crisi del coronavirus.
Puja
Mercabarna
És una societat anònima mercantil creada el 1967 com a reguladora del mercat majorista d'aliments de la ciutat (fins llavors al Mercat del Born). La propietat d'aquesta empresa pública és en un 51 % de Barcelona Serveis Municipals (B:SM, empresa de la qual l'Ajuntament de Barcelona és l'únic accionista), en un 37 % MERCASA (empresa nacional de mercats) i el Consell Comarcal del Barcelonès en un 12 %.
Mercabarna està situada al polígon industrial de la Zona Franca, al delta del Llobregat, a tocar del Port de Barcelona, de l'estació ferroviària de mercaderies i del nus viari del Llobregat. Funciona les 24 hores del dia i gairebé és com una ciutat dedicada a l'alimentació, amb més de 700 empreses especialitzades en la distribució, elaboració, importació i exportació de productes frescos i congelats.
Al començament Mercabarna era el nexe d'unió entre els aliments que es produïen a escala local i els consumidors també de la zona. Però amb els anys ha anat creixent fins a convertir-se en centre logístic de distribució alimentària (hub alimentari del Mediterrani-Barcelona), que abasteix de productes frescos uns 10 milions de persones.
Les 90 hectàrees de superfície per als majoristes de l'alimentació aixopluguen el mercat de fruites i hortalisses, el mercat central del peix i l'escorxador. El mercat de la flor ocupa 4,5 hectàrees. I des del desembre del 2020 cal sumar-hi els 8.900 m2 del Biomarket, el primer mercat majorista d'aliments frescos ecològics d'Espanya i el primer d'Europa (en concentració d'empreses hortofructícoles).
Enllaços relacionats
Mercabarna
Mercabarna està situada al polígon industrial de la Zona Franca, al delta del Llobregat, a tocar del Port de Barcelona, de l'estació ferroviària de mercaderies i del nus viari del Llobregat. Funciona les 24 hores del dia i gairebé és com una ciutat dedicada a l'alimentació, amb més de 700 empreses especialitzades en la distribució, elaboració, importació i exportació de productes frescos i congelats.
Al començament Mercabarna era el nexe d'unió entre els aliments que es produïen a escala local i els consumidors també de la zona. Però amb els anys ha anat creixent fins a convertir-se en centre logístic de distribució alimentària (hub alimentari del Mediterrani-Barcelona), que abasteix de productes frescos uns 10 milions de persones.
Les 90 hectàrees de superfície per als majoristes de l'alimentació aixopluguen el mercat de fruites i hortalisses, el mercat central del peix i l'escorxador. El mercat de la flor ocupa 4,5 hectàrees. I des del desembre del 2020 cal sumar-hi els 8.900 m2 del Biomarket, el primer mercat majorista d'aliments frescos ecològics d'Espanya i el primer d'Europa (en concentració d'empreses hortofructícoles).
Enllaços relacionats
Mercabarna
Puja
Distribució integrada
Per distribució integrada s'entén la distribució que fan les empreses que s'encarreguen de la logística que va del productor al consumidor. En alimentació, es tracta de les grans cadenes de supermercats i hipermercats, que a Catalunya encapçalen Mercadona (amb una quota de facturació superior al 15 %, segons l'Anuari de la distribució comercial 2017), Eroski, Dia, Condis i Carrefour.
Els productes alimentaris representen la segona partida de despesa més important de les llars catalanes (16,7 % del total). La logística i distribució alimentària a Catalunya cada cop es concentra més en operadors globals, de sec i/o de fred (Stef, XPO, Salvensen, DHL, Logifrío), capaços de realitzar qualsevol de les fases de transport de la cadena, des de l'aprovisionament fins a la distribució d'últim quilòmetre. El segment exprés (protagonitzat per empreses noves com Celeritas o marques de missatgeria com MRW, Seuro DHL Express) creix en paral·lel al desenvolupament del canal en línia.
En el cas de les cadenes de distribució organitzada, la logística la subcontracten a aquests grups especialistes o bé la fan ells mateixos. Altres grups (Conway, Haus) serveixen a les cadenes de restauració i de conveniència. D'altra banda, en contraposició als grans grups, la major part multinacionals, hi ha els distribuïdors regionals multiproducte o especialitzats en producte fresc, que serveixen al petit comerç o a la restauració independent (Sehrs).
En els últims anys, dins del territori de l'AMB o a tocar s'hi ha creat grans plataformes de logística:
Els productes alimentaris representen la segona partida de despesa més important de les llars catalanes (16,7 % del total). La logística i distribució alimentària a Catalunya cada cop es concentra més en operadors globals, de sec i/o de fred (Stef, XPO, Salvensen, DHL, Logifrío), capaços de realitzar qualsevol de les fases de transport de la cadena, des de l'aprovisionament fins a la distribució d'últim quilòmetre. El segment exprés (protagonitzat per empreses noves com Celeritas o marques de missatgeria com MRW, Seuro DHL Express) creix en paral·lel al desenvolupament del canal en línia.
En el cas de les cadenes de distribució organitzada, la logística la subcontracten a aquests grups especialistes o bé la fan ells mateixos. Altres grups (Conway, Haus) serveixen a les cadenes de restauració i de conveniència. D'altra banda, en contraposició als grans grups, la major part multinacionals, hi ha els distribuïdors regionals multiproducte o especialitzats en producte fresc, que serveixen al petit comerç o a la restauració independent (Sehrs).
En els últims anys, dins del territori de l'AMB o a tocar s'hi ha creat grans plataformes de logística:
- Mercadona: a Abrera, 110.000 m2 i 300 milions d'euros d'inversió.
- Consum: a Barcelona, 92.000 m2 i 50 milions d'euros d'inversió.
- Carrefour: a ZAL Port, 63.000 m2.
- Amazon: al Prat de Llobregat, 60.000 m2.
Puja
Logística i infraestructura
L'oferta de sòl industrial i logística agroalimentària metropolitana és escassa: la taxa de disponibilitat a Barcelona és del 3,91 % (2016). Malgrat aquesta circumstància, l'AMB té els actius i les capacitats per posicionar-se com a plataforma comercial i logística del sector agroalimentari a escala internacional, gràcies a la proximitat amb el port i l'aeroport de Barcelona.
El trànsit d'importació i exportació de productes agroalimentaris de la província de Barcelona representa un terç del total de Catalunya i bàsicament es fa per mar (61 %) i per carretera (38 %):
Amb tot, calen millores en aquestes infraestructures per augmentar el posicionament del sector agroalimentari. Darrerament el canal de comercialització en línia ha alterat els models de distribució vigents, i el sector alimentari no n'està al marge. La comercialització digital implica:
InfoPAE, portal web de les àrees d'activitat econòmica metropolitanes
El trànsit d'importació i exportació de productes agroalimentaris de la província de Barcelona representa un terç del total de Catalunya i bàsicament es fa per mar (61 %) i per carretera (38 %):
- L'aeroport de Barcelona és el segon aeroport internacional de l'Estat i té un centre de càrrega aèria operatiu les 24 h, els set dies de la setmana. Més del 6 % de les 117.219 tones de mercaderies (càrrega i descàrrega) corresponen al transport de productes alimentaris.
- El port de Barcelona és el tercer port d'Espanya en tràfic de mercaderies, amb una superfície terrestre de 1.113,2 ha, 23,183 km de molls i atracadors i 38 grues de moll. L'agroalimentació és la tercera categoria més important després de l'energia i l'automòbil. És un tràfic centrat bàsicament en la importació i representa la segona via d'entrada productes alimentaris i begudes, després de la via terrestre.
Amb tot, calen millores en aquestes infraestructures per augmentar el posicionament del sector agroalimentari. Darrerament el canal de comercialització en línia ha alterat els models de distribució vigents, i el sector alimentari no n'està al marge. La comercialització digital implica:
- Tenir sòl periurbà per a centres logístics destinats a la distribució d'últim quilòmetre (fulfillment centers).
- Unes ciutats preparades per la distribució capil·lar eficient: càrrega i descàrrega ràpida, espais de recollida alternatius al domicil·li, entre d'altres.
- L'alimentació, sobretot l'alimentació fresca, necessita unes condicions específiques i espais i vehicles degudament preparats per mantenir la cadena de fred fins al consumidor final.
InfoPAE, portal web de les àrees d'activitat econòmica metropolitanes
Puja
Zones DUM
La distribució urbana de mercaderies (DUM) és l'etapa final de repartiment dels productes, que s'anomena distribució d'últim quilòmetre. Per ordenar aquesta activitat a l'espai públic metropolità hi ha zones reservades per a l'estacionament de vehicles comercials, conegudes històricament com a zones de càrrega i descàrrega.
Les places d'estacionament reservades per a la DUM formen part del sistema d'estacionament regulat dels municipis i, habitualment, s'identifiquen amb marques viàries de color groc. Actualment hi ha més de 12.000 places DUM en set municipis metropolitans, que es gestionen mitjançant l'aplicació per a dispositius mòbils SPRO.
Hi poden estacionar camions, camionetes i vehicles mixtos de dues places, com indica la senyalització. Cal iniciar i finalitzar l'estacionament telemàticament, amb l'aplicació SPRO o enviant un SMS, i el temps màxim d'estacionament és de 30 minuts.
Enllaços relacionats:
Zones DUM metropolitanes
SPRO
Les places d'estacionament reservades per a la DUM formen part del sistema d'estacionament regulat dels municipis i, habitualment, s'identifiquen amb marques viàries de color groc. Actualment hi ha més de 12.000 places DUM en set municipis metropolitans, que es gestionen mitjançant l'aplicació per a dispositius mòbils SPRO.
Hi poden estacionar camions, camionetes i vehicles mixtos de dues places, com indica la senyalització. Cal iniciar i finalitzar l'estacionament telemàticament, amb l'aplicació SPRO o enviant un SMS, i el temps màxim d'estacionament és de 30 minuts.
Enllaços relacionats:
Zones DUM metropolitanes
SPRO
Puja