Alimentació sostenible

cicle
Productes singulars
La carxofa i el pollastre pota blava del Prat de Llobregat, l'espàrrec de Gavà o la cirera de Torrelles de Llobregat són alguns dels aliments autòctons de l'AMB més destacats. Des del 2011 al Parc Natural de la Serra de Collserola s'hi ha recuperat el conreu del tomàquet mandó, originari de la zona.

Però el rebost d'aliments metropolitans amb alguna mena de reconeixement va més enllà, segons l'inventari de productes de la terra del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural:

Pollastre i capó del Prat
Carxofa del Prat
Espàrrec blanc de Gavà
Cireres del Baix Llobregat
Bledes del Baix Llobregat
Porros del Baix Llobregat
Vins d'Alella

Producte de Collserola:

Tomàquet mandó
Mandarines de Can Carlets
Cabrit Rasquera
Mel: La Rural i Melvida
Vi de Can Calopa de Dalt

Puja
Mercats
Els 99 mercats municipals de l'AMB es reparteixen entre 22 municipis, amb Barcelona com el gran nucli (n'hi ha 39).

L'aprovisionament dels productes que es poden comprar als mercats prové, sobretot, de Mercabarna, tot i que gran part de la carn arriba de petits i mitjans productors.

L'impuls que des de les administracions s'ha donat als mercats municipals els últims anys ha incidit positivament en la qualitat de vida de la ciutadania: han creat un espai social al seu voltant i promouen una alimentació sana i equilibrada.

Des del 2015, Barcelona promou la Xarxa de Mercats Verds, una iniciativa per fer-los més sostenibles i per potenciar-hi el consum del producte de proximitat. Vuit equipaments ja formen part de la xarxa, que es basa en tres eixos:
  1. Sostenibilitat: es fan accions per fomentar la responsabilitat mediambiental, el reaprofitament alimentari i la millora de la gestió dels residus.
  2. Promoció del producte de proximitat: es venen aliments procedents d'un radi de 150 quilòmetres al voltant de la ciutat.
  3. Producte ecològic: se'n vol augmentar la presència a les parades.
Mercats de pagès i itinerants

L'àrea meropolitana també compta amb 16 mercats de pagès, que s'agrupen en tres zones: Parc Agrari del Baix Llobregat, zona del Vallès i Barcelona ciutat.

Es tracta d'espais públics on els productors i elaboradors artesanals d'aliments van a vendre els seus productes de manera regular, directament als consumidors i en parades desmuntables. Són setmanals, quinzenals o mensuals i estan distribuïts de la manera següent:
  • Àrea del Parc Agrari del Baix Llobregat: Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, el Papiol i Sant Feliu Llobregat.
  • Àrea del Vallès: Sant Quirze, Cerdanyola, Barberà, Rubí i Sant Cugat del Vallès.
  • Barcelona ciutat: Fort Pienc, Esquerra de l'Eixample, Ciutat Vella, Sants, Vallcarca, Poblesec i Guinardó.
Aquests mercats enforteixen l'economia local de pagès, visibilitzen la professió, ajuden a recuperar hàbits que incideixen en l'alimentació saludable, de proximitat i de temporada, donen vida als barris i enforteixen iniciatives de consum responsable i economia social i solidària en altres sectors econòmics.

Els sis mercats intinerants es reparteixen entre Tiana, Montgat, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat, la Palma de Cervelló i Sant Climent de Llobregat. Com els mercats de pagès, afavoreixen la venda directa entre productors i consumidors, així com el producte fresc, de temporada i de proximitat.

Puja
Comerç de proximitat
El petit comerç també és responsable de fer arribar els aliments a la ciutadania. A l'AMB hi ha més de 20.000 negocis detallistes. És un sector divers, format per cadenes de fruiteries o establiments de fruita i verdura molt especialitzats.
  • Establiments de conveniència, alimentaris o mixtos, regentats per ciutadans immigrants
  • Carnisseries i peixateries de barri
  • Establiments de menjar preparat
Des de la dècada del 1980, el comerç alimentari ha anat perdent terreny en favor de les grans cadenes: ofereixen un assortiment més ampli, cada cop tenen més establiments de proximitat i s'han adaptat a les noves demandes (més producte fresc i a granel).

A aquest escenari cal sumar-hi, en els últims anys, la irrupció de la compra d'aliments per internet, un fenomen que la pandèmia del 2020 ha accentuat. En concret, els mesos de tancament i les restriccions imposades per la covid-19 han fet créixer la venda multicanal d'aliments per emportar, un àmbit a l'alça abans de la crisi del coronavirus. 

Puja