L'AMB demana a la Unió Europea més recursos per a les àrees metropolitanes

| Tema: AMB

Ernest Maragall, vicepresident de l'Àrea d'Internacional i de Cooperació de l'AMB, encapçala una reunió de representants polítics de vuit àrees metropolitanes amb Elisa Ferreira, comissària de Cohesió i Reformes de la Unió Europea. Un augment del finançament europeu permetria a les àrees metropolitanes afrontar amb garanties temes urgents com la contaminació atmosfèrica, la mobilitat sostenible, els efectes del canvi climàtic o la rehabilitació del parc d'habitatge. Es proposa que la xarxa European Metropolitan Autohorities (EMA), l'agrupació de metròpolis europees liderada per l'AMB, sigui un interlocutor amb la Comissió Europea

Avui, 25 de febrer, Ernest Maragall, vicepresident de l'Àrea d'Internacional i de Cooperació de l'AMB, ha encapçalat una reunió a Brussel·les amb Elisa Ferreira, la comissària responsable de Cohesió i Reformes de la Unió Europea, per debatre sobre el paper de les àrees metropolitanes en el context d'Europa. També ha reclamat més finançament i protagonisme en la presa de decisions i la creació d'un espai de treball a escala metropolitana, que no existeix en la futura agenda urbana europea. En la trobada hi han participat representants polítics de les àrees metropolitanes de Roma, Lió, Bilbao, Porto, Hèlsinki, Gdansk i Katowice.

Aquesta trobada se celebra en un moment clau, ja que la Unió Europea està debatent al més alt nivell les prioritats i el pressupost per als anys 2021-2027. Durant la reunió, Maragall ha destacat el paper que l'AMB té en la Política de Cohesió 2014-2020 a través del conveni FEDER, signat amb la Generalitat de Catalunya, que s'està implantant a escala metropolitana i que es tradueix en projectes dedicats a millorar la infraestructura verda i blava, a reduir la petjada de carboni, a potenciar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a fomentar la mobilitat sostenible i a promoure el patrimoni cultural i l'espai públic. Aquestes inversions metropolitanes tenen un valor de 72 milions d'euros, cofinançades amb 30 milions d'euros provinents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

EMA, el gran fòrum europeu d'àrees metropolitanes

Durant la trobada, Maragall ha presentat a Ferreira l'agrupació European Metropolitan Authorities (EMA), l'espai de trobada entre els governs metropolitans europeus (Unió Europea i Noruega), que ja compta amb 46 membres.

Aquesta iniciativa, creada el 2015 i liderada per l'AMB, fomenta el diàleg polític entre àrees i ciutats metropolitanes, institucions europees, organitzacions internacionals (OCDE) i governs nacionals. El seu objectiu és proporcionar un espai per debatre els reptes de la governança metropolitana europea, i definir les bases per a una associació comuna.

L'EMA celebra una conferència política anual, que en els darrers anys ha tingut com a escenari les ciutats de Barcelona (2015), Torí (2016), Varsòvia (2017), Roma (2018) i Lió (2019). L'edició d'aquest any tindrà lloc a Porto els dies 5 i 6 de novembre.

Gràcies a aquest fòrum polític, han vist la llum diversos projectes finançats per la UE en diverses àrees, com l'impacte de les grans infraestructures (RiConnect), la gestió de fons europeus per part d'àrees metropolitanes (CAMELOT) o la gestió de la mobilitat sostenible per part d'àrees metropolitanes (SMART MR).

També se n'han derivat estudis comparats, declaracions polítiques i una plataforma de defensa dels interessos metropolitans davant la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Comitè de les Regions.

Les metròpolis, el futur d'Europa

En aquesta trobada, Maragall ha posat de relleu el paper de les àrees metropolitanes a tot Europa com a eixos de benestar i oportunitats i impulsores de la innovació i la productivitat. Les metròpolis s'han convertit en laboratoris per buscar solucions a alguns dels reptes més actuals relacionats amb la globalització, i tenen un paper crucial en la lluita contra l'emergència climàtica, el foment de la cohesió territorial i la mitigació dels efectes de les desigualtats creixents. A més, a la majoria d'Europa, la manca d'estructures de governança metropolitana eficients, de reconeixement polític i d'accés al finançament soscaven la capacitat de respondre a aquests reptes.

Precisament en el context d'emergència climàtica les àrees metropolitanes s'alineen amb les polítiques europees. Maragall ha identificat les principals contribucions de l'AMB al European Green Deal (Acord Verd europeu) amb les següents mesures:
  • Implantació de zones de baixes emissions arreu del territori metropolità.
  • Transformació de la flota de bus metropolità amb energies verdes.
  • Xarxa Bicivia de carrils bici metropolitans.
  • Generació d'energia a partir dels residus a les instal·lacions de tractament.
  • Programa dotat amb 100 milions d'euros, amb un préstec del Banc Europeu d'Inversions, per a la rehabilitació d'habitatges amb criteris d'eficiència energètica.
El representant de l'AMB ha aprofitat la trobada a Brussel·les per posar de manifest la necessitat de tenir indicadors a escala metropolitana, per comprendre i comparar els nostres territoris. Actualment, alguns indicadors rellevants (econòmics, socials, ambientals i territorials) que està utilitzant la UE no tenen aquesta dimensió metropolitana i, per tant, no són una eina d'anàlisi útil.

Així, Maragall ha ofert a la comissària una col·laboració amb l'EMA que desenvolupi indicadors metropolitans a escala de la UE amb fons destinats a aquest efecte.

Documents relacionats