6è workshop del PDU metropolità

| Tema: AMB - Institucional

Les formes de la construcció metropolitana, tant les que s'han donat a la de Barcelona els darrers 40 anys com les que apareixen en el panorama internacional com a més interessants de cara al futur, van ser objecte de reflexió i debat en el sisè workshop de preparació del Pla Director Urbanístic metropolità (PDU), organitzat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ahir al Museu del Disseny de Barcelona.

La sessió, en la que van participar tres-centes vint persones –arquitectes i altres professionals de diverses disciplines, directius d'empreses, representants de les administracions-, va ser la sisena de la sèrie que es va iniciar el mes de desembre de 2013 a Cornellà i que va tenir continuïtat al llarg de 2014 a Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat, El Prat de Llobregat i L'Hospitalet de Llobregat.

El taller, que va ser presentat per Josep Maria Carreras, director dels Serveis d'Urbanisme de l'AMB, i Joan Busquets, coordinador tècnic del PDU, es va estructurar en 2 conferències i 4 taules rodones.

La superfície construïda de la ciutat metropolitana, com va explicar Joan Busquets a la presentació, s'ha multiplicat per dos en els darrers 40 anys. Al llarg d'aquest període, s'hi han realitzat alguns projectes que corresponen a formes de fer la ciutat que no tenen res a veure amb les que predominaven abans del PGM (Pla General Metropolità). Aquestes noves formes de composició urbana han perseguit diversos objectius: integrar-se amb la ciutat existent per produir noves entitats urbanes, reinterpretar les infrastructures com a llocs de nova urbanitat i configurar noves identitats metropolitanes.

Ahir, cadascuna de les 4 taules rodones del workshop es va obrir amb una descripció de 8 d'aquests projectes a càrrec dels respectius moderadors (per ordre, Manuel Ruisànchez, Miquel Roa, Amador Ferrer i Enric Serra): reforma de la Granvia/Plaça Europa de L'Hospitalet, la cruïlla territorial B30 – C16 a Sant Cugat, la riera de Sant Climent i Torreroja a Viladecans, l'avinguda de Cornellà i el tramvia, Can Zam-Rambla Palleresa a Santa Coloma de Gramanet, el Pla de Montgat i Parc del tramvia, el Front marítim a Barcelona i el Campus Audiovisual-Diagonal-22@ de Barcelona.

L'arquitecte i urbanista Jacob van Rijs (Amsterdam, 1964), un dels fundadors i directors de l'estudi MVRDV, va obrir el workshop amb una conferència titulada "Observatori Europa". Van Rijs va explicar la transformació més recent de la ciutat de Rotterdam, un procès relativament ràpid, a travès de projectes emblemàtics com l'edifici "De Rotterdam" de l'estudi OMA (Rem Koolhas) o el del nou mercat que conviu amb habitatges. L'exposició també va incloure referències al desenvolupament de la ciutat de New Leyden i al seu projecte urbanístic per al barri de Bjorvika, a Oslo, un exemple d'equilibri entre submissió a regulació i marge d'autonomia.

Després de la conferència, Van Rijs va participar a la taula rodona sobre "Densitat o intensitat? Usos mixtos i barreja d'habitatges" al costat de les arquitectes Beth Galí i Carme Ribes. Galí va posar l'èmfasi en les noves maneres d'accedir a l'habitatge que s'estan obrint pas en alguns països (co-housing, ocupacions programades, etc.), mentre que Ribas va defensar la necessitat d'un esforç per superar les barreres a la mixticitat afegint nous usos a equipaments de tota mena i, alhora, fent barris residencials més intensos, per exemple millorant la relació de l'edificació amb el carrer.

A la segona taula temàtica ("Models de ciutat metropolitana: Ciutat contínua o per fragments; estendre's o re-alimentar l'existent"), la directora del Departament de Projectes de l'ETSAB, Cristina Jover, resumia el seu diagnòstic en una transició massa sobtada entre dos models de ciutat que ha portat al que qualifica de ciutat "transgènica" o poc amable, i recomanava una aturada, obrir finestres per ventilar i resoldre els intersticis, donar-los vida. Xavier Monteys, catedràtic de Projectes de la UPC i director del grup d'investigació Habitar, va començar la seva intervenció parlant sobre la necessitat de projectar sumant o incorporant parts de realitats anteriors i la de projectar confiant menys en la linealitat ("projectar sense eix") i la va acabar reclamant la creació d'una nova figura en el procés de construcció de la ciutat, l'observador o cronista del que passa. Finalment, el també arquitecte Estanislau Roca, va reclamar un pla molt eficient i un creixement en continuïtat.

Al tercer bloc, dedicat a parlar dels "Actors i agents implicats en la producció de la ciutat: públics, privats i consorciats. Els rols del dissenyador", l'arquitecte Carlos Ferrater va subratllar amb la seva pròpia experiència el paper del projecte arquitectònic com a catalitzador de l'actuació conjunta de tots els implicats. Aurora López, arquitecta coordinadora de Projectes a l'Ajuntament de Barcelona, va sintetitzar el paper que hauria de tenir l'Administració Pública en la construcció de la ciutat en l'establiment de les estratègies generals, la base de les quals seria l'espai públic. I dins de la complexitat metropolitana, una bona estratègia amb sintonia d'escala –a criteri del tercer dels intervinents a la taula, el també arquitecte Pere Joan Ravetllat- seria aquella que integri activament els diferents agents.

El professor de Composició Arquitectònica i Urbana del Politecnico di Milano Cino Zucchi (Milà, 1955) va obrir la quarta i última part del workshop amb la conferència "Re-modernitzar la ciutat", en la qual  va repassar algunes estratègies de disseny vinculades al time delay entre l'input i la resposta, com la inserció de la flexibilitat en l'ADN dels nous projectes, l'exploració de les possibilitats del disseny just-in-time o l'ús de sòlides solucions tradicionals de noves formes. Zucchi va explicar alguns dels seus projectes, com el master plan per a l'àrea de Keski Pasila a Helsinki o la zona de l'antiga Alfa Romeo a Milà, tots ells amb edificis alts d'ús tant residencial com comercial.

El workshop es va cloure amb una darrera taula rodona dedicada a "les escales i el procés en la producció de la ciutat. Plans i estratègies urbanístiques, projectes urbans i/o d'arquitectura", en la qual van participar, a més de Cino Zucchi i d'Enric Serra com a moderador, els arquitectes Mercè Bereguer i Enric Batlle. Batlle va destacar l'escala de l'espai públic -on s'ha de pensar els espais lliures, oberts, metropolitans- i l'escala de la vora i els intersticis, i la seva relació amb les infrastructures, "el camp on es disputa avui la batalla". Per acabar, Berenguer va tornar a situar el projecte d'arquitectura en el cos central dels diferents instruments de les diferents escales i va introduir un nou factor en la seva elaboració, "la mètrica del ritme de les coses que passen", ara mesurables amb les noves tecnologies. I una última recepta, "refer (més verda) la gramàtica de l'espai públic".

En breu estarà disponible un extens reportatge fotogràfic, així com noves entregues de la col·lecció d'entrevistes a experts "Reflexions PDU".

Prova: $provaURL