-
Información general
Ernest Costa Información de servicio
Lugar de interés histórico-arquitectónico, vegetación singular, jardín histórico, Rec Comtal, vista panorámica, juegos infantiles, juegos para las personas mayor, juegos gimnásticos, porterías de fútbol, pista de monopatines, pistas de petanca, mesa de ping-pong, fuentes de agua potable, aparcamiento de bicicletas, museo.
Descripción
Tal como se desprende de su nombre, el agua es el elemento básico y estructurador de este parque. En primer lugar, el visitante puede ver como el Rec Comtal sale al exterior desde la Casa de la Mina, construida en tiempos del rey Carlos III. A lo largo de esta canalización se extienden bancales construidos con traviesas de tren a modo de bancos y jardineras. La zona de los pozos define un espacio donde se encuentran dunas y vegetación, con muchos lugares tranquilos. La aparición de bloques de piedra semienterrados mezclados con la vegetación aporta a la zona un carácter más natural.
Más información sobre historia del parque, plano, actividades y publicaciones relacionadas en la versión de la web en catalán. -
Història
De les Aigües de Montcada al parc de les Aigües
La proximitat del riu i la qualitat que fins fa pocs anys tenien les seves aigües, explica la presència d'instal·lacions històriques per a la captació de cabals. Aquestes constitueixen el conjunt anomenat Aigües de Montcada, que va perdurar gairebé tres segles i va tenir el màxim esplendor durant el segle XIX.
El 1989 va ser clausurat per la pèrdua de qualitat de l'aigua. Gràcies a la seva presència, l'espai del Parc s'ha pogut salvar dels usos urbans i industrials que l'envolten.
Un patrimoni valuós: Les instal·lacions de les Aigües de Montcada
Durant el segle X, aprofitant les restes d'una antiga obra romana, els comtes de Barcelona van construir un canal per regar els camps i moure els molins fariners. El rec Comtal s'originava a Montcada, prenent les aigües superficials del Besòs, i arribava a Barcelona pel marge dret del riu, en un recorregut descobert i sinuós, entre àlbers i pollancres.
Les freqüents sequeres recomanaven la recerca de nous cabals per a l'abastament de la ciutat. En temps de Jaume I, es va fer el primer intent d'aprofitar el Rec per al subministrament d'aigua potable. Però, fins el 1704, no es desvià una part del cabal cap a Canaletes, per tal de nodrir les fonts públiques de Barcelona. Malgrat això, la manca d'aigua persisteix i els problemes s'agreugen. Així, el 1778, durant el regnat de Carles III, s'emprenen noves accions per augmentar els cabals de la sèquia. Es decideix aprofitar les aigües subàlvies del Besòs, obrint galeries sota la llera i configurant la mina de Montcada, que amb una longitud de 1.430 m x 2 d'amplitud i 2 d'alçada acabava en el Reixagó o casa de la Mina. En aquest punt se separaven les aigües entre l'Ajuntament de Barcelona d'una banda i els regants i propietaris dels molins de l'altra, i s'originava el rec. Per fer arribar l'aigua a les fonts de Barcelona, el 1825, es construí la mina Baixa de Montcada.
La mina Baixa, d'uns 10 km de longitud, s'iniciava en el Reixagó, es dirigia cap a Barcelona, passava per la dreta de l'Eixample i acabava en el repartidor de Jesús, des d'on es distribuïa a la part baixa de la ciutat (les aigües de la font de Canaletes, del Portal de l'Àngel i de la Porta Ferrissa, entre d'altres, venien del Reixagó).
En el segle XIX les prolongades sequeres minvaven els cabals i provocaven greus perjudicis a la població. Per a resoldre aquests problemes l'Ajuntament de Barcelona va construir, prop del riu, una planta per a captació i tractament de cabals subterranis. Es tracta del conjunt d'edificis i instal·lacions dels pous de Montcada, d'estil modernista, edificats el 1879 segons projecte de l'arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias.
Com a complement de les instal·lacions de captació i bombeig de l'aigua, es varen construir uns grans vivers d'arbres i jardineria per a la ciutat. Les aigües de Montcada eren molt apreciades per la seva qualitat i durant els anys 30 el Reixagó era també un lloc tradicional de trobada i d'activitats de lleure, com la pesca d'anguiles o les divertides curses de natació que es feien al Rec.
A partir dels anys 50, les onades immigratòries desbordaren la vila, provocant un enorme creixement de la població. La carència d'espais lliures urbans (parcs, jardins i places) era total. El 1965 es va suprimir definitivament el subministrament d'aigua potable procedent del Rec Comtal, i el 1989 els nivells de contaminació del Besòs van obligar al tancament dels pous. Les generoses aigües de Montcada, que durant 1.000 anys llargs ens havien regalat la seva frescor, passaven a ser part de la història. Aquest procés va convertir l'entorn del rec i dels pous de Montcada en un erm, sense cap ús concret, on es col·locaven equipaments i infraestructures, que amenaçaven i fragmentaven l'indret. El 1981 es va construir l'escola i el 1985 el pont.
Finalment, la disponibilitat d'alguns retalls d'espai lliure i la forta demanda social de zones verdes, van fer néixer la idea del Parc. Avui, el parc de les Aigües és una peça singular de la Xarxa de Parcs Metropolitans i l'espai verd urbà més notable de la vila de Montcada i Reixac. -
Normas de uso
-
- Utilizar las papeleras.
El residuo que se recoge se lleva a una planta de selección. -
- Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
-
- Llevar a los perros atados.
Respetar las indicaciones en aquellos parques o localizaciones en los que no se permite el acceso a los perros (Ejemplo: área de juegos infantiles, jardines botánicos y jardines históricos). -
- Recoger las deposiciones de los perros.
-
- No liberar animales domésticos.
La liberación incontrolada pone en peligro la fauna autóctona. -
- No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
-
- Respetar la vegetación.
-
- No hacer ruidos molestos.
-
- Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
-
- Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
-
- Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
-
Parque de Les Aigües
Montcada i ReixacMuy cercano al centro de Montcada, a cubierto de la colina del mismo nombre y sobre las fértiles tierras aluviales del margen derecho del Besòs, el parque nace en un lugar donde las aguas han sido históricamente generosas. Este paraje, vinculado a la presencia de dos elementos emblemáticos para el aprovechamiento del agua (la canalización abierta del Rec Comtal y el recinto de los pozos) y fragmentado por el paso del tren y el puente sobre la vía, se ha visto revalorizado y dignificado con la presencia del parque. Su recuperación se completará cuando se derribe el puente, se sotierren las vías para el paso del tren de alta velocidad y se restaure el recinto de los pozos de forma definitiva.
Inauguración: 1992
Superficie: 35.533,70 m2
Dirección: Avenida de la Unitat, s/n, Montcada i Reixac
