Àrea Metropolitana de Barcelona

Família Xanthorrhoeàcies
Arbre gespa, morenet
Xanthorrhoea glauca D.J.
Bedford

Castellà: árbol hierba
Francès: herbe en arbre
Anglès: grass tree, blackboy

Els arbres gespa són arbusts perennes, de fins a 5 m d'alçada, amb fulles d'aspecte herbaci. Un cop madurs desenvolupen un tronc gruixut, de vegades ramificat, fosc i fibrós, acabat en un dens plomall de fulles llargues (de 50 cm a 1 m) i punxegudes de color verd blau grisenc. Les plantes joves no tenen tija i poden passar 20 anys per formar el tronc. Les flors, petites i blanques, s'apilen en una llarguíssima (fins a 3 m) espiga cilíndrica. Aquestes vares florals apareixen a la primavera i poden créixer més de 2 m en poques setmanes. El fruits són capsulars i s'agrupen al llarg de l'espiga envoltats de les bràctees de les flors.

És una planta de creixement molt lent (1m cada 100 anys) i llarga vida (pot viure més de 500 anys). Li agrada la llum del sol i els sòls ben drenats (amb massa humitat podria patir podridura d'arrels). Viu de forma natural en zones de dunes litorals amb sòls pobres i, curiosament, també sobre rics substrats basàltics. Tolera gelades ocasionals. És molt resistent als incendis. Després del pas del foc, les fulles apareixen amb rapidesa i s'estimula la formació de l'espiga floral i la generació de llavors. Els dens plomall de fulles és un bon refugi per a llangardaixos, sargantanes i una gran varietat d'insectes. Les flors són molt atractives per als ocells, les formigues, les abelles i les papallones.

Els arbres gespa tenen moltes utilitats pràctiques que han estat aprofitades pels aborígens australians: es mengen la base de les fulles i els brots crus, i amb el nèctar de les flors fan una beguda dolça. Les vares llenyoses les utilitzen per encendre el foc i per fer mànecs de llances; les fulles dures els serveixen de ganivets. D'altra banda, de la resina dels troncs se'n fan vernissos i adhesius.