Àrea Metropolitana de Barcelona

Pas endavant decisiu del futur Campus de Salut Clínic – Universitat de Barcelona a l’Eix Diagonal Salut. Aquest dilluns, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, s’ha celebrat la sessió de la constitució formal del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic. Es tracta de l’òrgan de governança i coordinació del projecte, i tindrà com a missió pilotar i executar totes les actuacions necessàries per fer realitat el nou campus.

La reunió l’ha encapçalat el president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, la consellera de Salut, Olga Pané, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i representants de la resta d’integrants del consorci. En total, són nou institucions i entitats: la pròpia Generalitat de Catalunya, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB), els ajuntaments de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i CatSalut.

Com a representant de l’AMB, hi ha assistit en Damià Calvet, vicepresident de polítiques urbanístiques i espais naturals de l’ens metropolità. Calvet afirma que l’AMB és l’administració de referència urbanística, social i econòmica de l’àmbit metropolità, de la mà dels seus ajuntaments, en aquest cas de Barcelona, L’Hospitalet i Esplugues de Llobregat. El vicepresident remarca que “actuarem com a catalitzadors d’un projecte ambiciós, d’abast nacional i amb projecció internacional, però que s’implanta en territori metropolità i que, per tant, ha de tenir ben resoltes qüestions bàsiques com la mobilitat, l’energia o la relació amb el seu entorn”. Finalment, també comenta que “disposem d’un instrument, que precisament està en la recta final de la seva aprovació definitiva, que és el Pla Director Urbanístic Metropolità. Aquest instrument recull i garanteix la visió metropolitana que necessita el projecte del Campus Clínic a la Porta Diagonal”.

El consorci recull la feina feta fins avui per la Comissió Mixta de Seguiment i fixa el rumb a seguir d’ara endavant per a la construcció del nou Campus de Salut Clínic Universitat de Barcelona, que inclourà el nou hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i la resta d’equipaments assistencials, universitaris, científics i de recerca. Es tracta d’un projecte estratègic que posicionarà Catalunya com un país capdavanter a Europa en l’àmbit de la salut, amb una aposta decidida per l’atenció assistencial de qualitat i la innovació biomèdica i un compromís ferm amb la formació universitària i la recerca.

La sessió constitutiva també ha servit per posar fil a l’agulla als treballs engegats al llarg dels últims mesos, encarar les pròximes fites i determinar els objectius a assolir aquest any. En els diversos projectes que es tiraran endavant, el consorci exercirà un paper central en les licitacions i la gestió operativa de les fases de desenvolupament. També actuarà com a oficina tècnica, operativa i de gestió per impulsar-ne la implementació i execució material a tots els nivells.

La compra dels terrenys, un avenç clau

A més de la posada en marxa del consorci, demà es produirà una altra novetat rellevant. El Consell Executiu aprovarà el protocol firmat per la Generalitat i la Universitat de Barcelona per a l’adquisició de les finques situades a l’avinguda Diagonal, 695-797 (actual Servei d’Esports de la UB), on s’ubicarà el nou Campus de Salut Clínic–UB. Es dona llum verda, doncs, a un tràmit imprescindible per fer possible la construcció del complex.

El protocol estableix que la compravenda es formalitzarà abans del 31 de desembre per un import de 135,25 milions d’euros. La UB mantindrà la possessió de les finques i l’activitat que hi du a terme fins al 2030 –o un any abans si la Generalitat ho necessita–, moment en què es preveu iniciar les obres.

A més, el Govern atorgarà una subvenció directa a la UB de fins a 17,5 milions d’euros per finançar parcialment la construcció de la nova Facultat de Farmàcia, valorada en més de 152 milions. La nova facultat no s’ubicarà dins del complex del nou campus però se situarà molt a prop, en terrenys de la universitat, i hi treballarà molt intensament. Serà única en el sistema universitari públic català. Esdevindrà un equipament estratègic per reforçar la formació i la recerca en un sector clau per a la indústria farmacèutica i biomèdica, amb espais moderns, laboratoris d’última generació i una clara vocació internacional.

Un concurs a la recerca de les millors idees arquitectòniques del món

Una de les actuacions destacades en el Pla d’actuacions 2026 del consorci és el concurs internacional de projectes per al nou campus, que s'avança. Els últims mesos, el Govern ha premut l'accelerador per poder-lo convocar el juliol que ve, mig any abans del que s'havia previst inicialment. Amb aquest procés es voldrà atreure les millors propostes i idees dels professionals de l’arquitectura d’arreu del món de cara a redactar el projecte d’implantació arquitectònica i urbanística dels diferents programes funcionals del futur campus. S’impulsarà coincidint amb l’any en què Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura, i a l’hora de redactar-ne les bases es tindran en compte les propostes elaborades al Màster d’Arquitectura Hospitalària organitzat per l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

anunci previ indicatiu que explicarà l’abast de la convocatòria, i la convocatòria formal es farà al juliol. La primera fase, amb la presentació d’equips i acreditació tècnica, es farà entre setembre i novembre. A partir d’aquí, s’activaran successives etapes eliminatòries: deu equips seleccionats per desenvolupar propostes inicials fins a abril de 2027, cinc equips amb propostes detallades fins a desembre de 2027 i, si s’escau, una fase final amb dos equips per a correccions i millores. El guanyador es decidirà durant el primer trimestre de 2028, i se li adjudicarà un contracte d’uns 109 milions d’euros.
Els equips participants hauran de ser multidisciplinaris, amb perfils d’arquitectura, enginyeria i especialistes en sostenibilitat, eficiència energètica, BIM, logística, neuroarquitectura, equipament mèdic i altres àmbits clau per garantir un projecte innovador, funcional i humanitzat. El jurat estarà format per deu persones (sis arquitectes, tres enginyers i un representant de CatSalut) i comptarà amb el suport de més de 35 tècnics i representants institucionals de la Generalitat, CatSalut, Hospital Clínic, UB, IDIBAPS, ISGlobal i els ajuntaments implicats.

L’ordenació urbanística de tot l’àmbit relligarà ciutat, recerca i assistència

D’altra banda, la Generalitat continua treballant en l’elaboració del Pla Director Urbanístic (PDU) que ordenarà el futur campus i el seu entorn. L’instrument es redactarà i tramitarà entre aquest any i el 2027 i, seguidament, els projectes constructius del nou campus s’elaborarien entre 2027 i 2028 per encarar després la licitació i execució de les obres, que començarien el 2030. El PDU s'inspira en els estudis previs que ha elaborat Barcelona Regional per encàrrec dels ajuntaments implicats, la Diputació i l'AMB. Són uns criteris estructurants per a la definició de l’àmbit amb una visió de centralitat metropolitana sostenible i resilient i amb el nou campus com a gran catalitzador de la transformació.

El campus agruparà en un únic espai de 300.000 m² assistència sanitària, docència i recerca, amb l’objectiu de situar Barcelona entre els principals hubs biomèdics d’Europa i del món. Aquesta operació urbanística d’alta complexitat implica la reconversió de les actuals pistes esportives de la UB i la creació d’un entorn urbà mixt, amb habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a les ciències de la vida. El projecte vol passar d’un buit urbà a un àmbit de ciutat amb vitalitat.

Els criteris proposats inclouen la millora de l’accessibilitat amb una àmplia oferta de transport públic, la nova estació de la Línia 3 de metro i la transformació de les grans infraestructures viàries en avingudes metropolitanes, que deixaran de ser barreres per convertir-se en eixos cívics. També es preveu una xarxa d’eixos cívics i corredors verds que connectin Collserola amb la ciutat, fomentant la mobilitat activa i reduint l’impacte ambiental. El projecte aposta per un sistema energètic integral, neutre en emissions, i per un barri resilient davant l’emergència climàtica, amb gestió eficient del cicle de l’aigua, reducció de l’efecte illa de calor i presència de verd.

Alhora, es vol teixir sinergies amb hospitals, centres de recerca i empreses del sector, consolidant l’Eix Diagonal Salut i connectant amb Biocluster d’Innovació i Salut de Bellvitge. Aquesta xarxa metropolitana permetrà relligar institucions com Sant Joan de Déu, el Parc Científic de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center i empreses biomèdiques, generant un node d’innovació i activitat econòmica especialitzada. El futur campus no serà només un espai assistencial, sinó un motor per a la formació, la recerca i la transferència tecnològica, amb una estructura urbana capaç d’acollir usos mixtos i activitats productives vinculades a l’ecosistema de la salut.

A mitjan 2028, obres per a l’arribada del metro i la urbanització de l’entorn

El cronograma de projectes que s’ha repassat avui assenyala un moment rellevant: la segona meitat de 2028, moment en què està previst que comencin dues intervencions de gran importància. Una és la de les obres del metro. Actualment, s’està redactant l’actualització del projecte de perllongament de l’L3 de metro des de Zona Universitària, a Barcelona, fins a Esplugues Centre per donar cobertura al nou campus a l’entorn de l’avinguda Diagonal. El novembre passat, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va adjudicar-ne la redacció per un import de 4,5 milions d’euros. El document haurà d’estar enllestit a finals d’any per tal que les obres comencin el segon semestre de 2028.

La primera fase d’aquest perllongament tindrà una longitud aproximada de 2,5 quilòmetres i inclourà dues noves estacions a Esplugues de Llobregat: Sant Joan de Déu i Esplugues-Centre, a la plaça de Santa Magdalena, davant de l’Ajuntament, així com una cua de maniobra com a final de línia. El projecte, amb un pressupost global estimat d’uns 500 milions d’euros, s’emmarca en el Pla Director d’Infraestructures de la Regió Metropolitana de Barcelona 2021-2030 i és clau per reforçar la connectivitat metropolitana i donar resposta a la nova demanda de mobilitat associada al futur campus a l’entorn de la Diagonal. En aquest context, l’actualització del projecte permetrà analitzar possibles ajustos de traçat i garantir l’accés ferroviari a aquest nou pol sanitari i de coneixement, amb la previsió que el perllongament entri en servei coincidint amb la posada en funcionament de les noves instal·lacions hospitalàries.

El segon semestre de 2028 també és el moment en què es preveu començar les obres d'execució de les infraestructures i d'urbanització necessàries per poder iniciar les obres del campus el 2030. Aquest pas és clau per preparar el terreny i garantir que tots els serveis bàsics —mobilitat, energia, telecomunicacions i gestió ambiental— estiguin coordinats i adaptats a les necessitats del futur Campus Clínic – UB.

Les actuacions inclouen millorar la connectivitat viària i del transport públic, desplegar xarxes energètiques eficients i sostenibles, reforçar les telecomunicacions, optimitzar el cicle de l’aigua i el tractament de residus, i dissenyar espais públics verds i accessibles. Tot plegat ha de permetre una transformació ordenada, amb criteris de sostenibilitat i una integració urbana que respongui a les funcions assistencials, docents i de recerca.

El pla funcional i d’espais del futur, llest al juliol

Un altre dels documents que s’estan elaborant és el pla funcional i d’espais del nou Campus de Salut Clínic – Universitat de Barcelona, essencial per establir les necessitats assistencials, docents i de recerca i garantir la coherència global del projecte i la interrelació de totes les peces. A dia d’avui, ja es disposa d’uns estudis previs que faran de guia per a la redacció del pla definitiu. El pla ordenarà una superfície prevista de 300.000 m2 i es desenvoluparà sota criteris d’innovació, sostenibilitat i eficiència. Segons el calendari establert, el document definitiu estarà acabat el juliol de 2026.

Amb tot, el conjunt de les actuacions de planificació de l’entorn i construcció de l’hospital i centres de recerca i acadèmics dibuixen un calendari amb la inauguració i posada en funcionament del futur campus l’any 2035. Tot plegat, amb una previsió global d’inversions en el propi campus que es xifra a dia d’avui en uns 1.700 milions d’euros. El mateix any també haurà d’estar acabada i en funcionament la nova estació de metro a l’entorn del nou campus. Fins llavors, l’Hospital Clínic anirà duent a terme una transformació progressiva i adaptativa de l’actual seu central del carrer de Villarroel i de l’entorn i d’altres edificis que utilitza el Consorci Hospital Clínic en funció de la definició del futur programa assistencial del conjunt i de les necessitats d’altres equipaments municipals.

La transformació permetrà a l’Hospital Clínic consolidar-se com l’equipament de referència que ja és a dia d’avui, amb una capacitat clínica de màxim nivell i d’alta tecnologia, estretament vinculat a l’ensenyament universitari i la recerca científica, un fet que el converteix en un dels complexos sanitaris més importants del país i d’Europa. A més de les instal·lacions del nou Hospital Clínic Barcelona, l’Eix Diagonal Salut acollirà la nova Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i diversos centres de recerca capdavanters. Juntament amb el Campus Sant Joan de Déu, el Parc Científic de Barcelona de la UB i la Zona Universitària, el Campus Clínic és un dels projectes estratègics més ambiciosos que Catalunya té per davant durant la propera dècada. Aquesta condició el fa ser un eix de vertebració de la societat des d’un punt de vista d’excel·lència en la concepció dels serveis públics, i li confereix una posició de referència institucional que sobrepassa el marc assistencial.