Àrea Metropolitana de Barcelona

El principal repte del projecte és la densitat de la parcel·la, que se fixa en 36 habitatges que cal esgotar i ubicar en les sis plantes permeses. Això dóna lloc a una tipologia de sis habitatges per replà, complicada de resoldre atès que el volum disposa de tres façanes útils. Obtenim 31 habitatges de dues habitacions, una doble i una simple. Els 5 habitatges restants són d’un sol dormitori doble, totes elles en planta baixa.

Ens ha preocupat de resoldre de manera amable i atractiva l’arribada a cada habitatge; en aquest sentit, projectem dos grans lluernaris que aporten llum zenital al passadís. Aquesta traspassa els forjats a través de catifes de vidre tot omplint de llum natural un espai, en principi, interior. Treballant amb materials de cost reduït (atenent a les característiques de la promoció) intentem aconseguir espais agradables i de baix manteniment

Les façanes longitudinals són les que contenen totes les estances principals dels habitatges. Els forats són predominantment de geometria vertical; és el més apropiat tractant-se d’orientacions de llevant i ponent. Els porticons exteriors baten verticalment cap als costats fent a la vegada de protecció solar. El desordre d’algunes obertures ens serveix per trencar la contundència del volum inicial.

Hem dissenyat l’edifici a fi de reduir al màxim possible les seves demandes energètiques: la il·luminació zenital dels passadissos comuns han de minvar la demanda d’il·luminació artificial durant el dia, tots els sanitaris disposen de doble descàrrega i les aixetes de mecanismes d’estalvi d’aigua; la producció d’ACS es realitza amb el suport de plaques solars que han d’abastir el 60% de la demanda; L’edifici disposa de recollida neumàtica i selectiva de residus,....

L’habitatge respon a una tipologia molt bàsica que es composa de sala-menjador-cuina, dos dormitoris i un bany complet. Per facilitar-ne la seva ocupació, hem plantejat una distribució basada en dues crugies antagòniques; la més propera a l’accés encabeix totes les dependències servidores i tècniques de l’habitatge, mentre que a la de façana hi disposem les estances servides. Aquestes últimes es delimiten a través d’envans d’obra tradicional que poden ser fàcilment enderrocats per permetre diferents ocupacions de l’espai. La posició de les zones tècniques, permet un fàcil accés a les instal·lacions des dels muntants generals alhora que creen una barrera acústica vers els passadís comunitari.

Tot i ser habitatges de dimensions reduïdes hem volgut treballar-ne adequadament l’accés. Aquest, es produeix tangent a la sala generant un petit distribuïdor que dóna certa privacitat a l’estança principal de l’habitatge, al mateix temps que articula la circulació cap als dormitoris.