Model de gestió

Actualment un 50% de la població mundial viu en ciutats i es preveu que, l'any 2050, la xifra arribarà fins al 75%. Les ciutats acumulen materials i nutrients, són responsables d'un 75% del consum de recursos naturals, generen el 50% dels residus mundials i produeixen entre el 60-80% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Contenidors

Així doncs, en el marc de l'avenç cap a la sostenibilitat global, el repte que tenen les ciutats no és menor i convida a qüestionar-se els models que han portat fins a la situació actual.

L'àrea metropolitana de Barcelona produeix al voltant de 1,5 milions de tones de residus, gairebé mitja tona per habitant i any. Aquesta quantitat ha estat augmentant des de 2013, any en que degut a la recessió econòmica es va arribar a mínims des de finals del segle XX.

Pel que fa a la recollida selectiva, ha anat creixent des del 10% de principis de segle fins al 38% assolit el 2020. Ja l'any 2010 es va assolir un 37% de recollida però el ritme de creixement es va estroncar i va haver-hi una dècada d'estancament a la baixa dels nivells de recollida selectiva fins que l'any 2019 es va trencar el sostre històric. No obstant això, els nivells actuals de recollida selectiva són insuficients per complir els objectius marcats per la Unió Europea.
Història del model
El present programa és el tercer que s'ha aprovat des de que l'any 1997 es va aprovar el primer Programa metropolità de gestió de residus municipals (PMGRM).

Aquest primer programa recollia els objectius marcats a la Llei 6/93, establia les bases per procedir al tancament de l'abocador del Garraf, en actiu des de 1974, i plantejava un model basat en el tractament de tots els residus no recollits selectivament.

El segon programa, aprovat l'any 2009, va incorporar la prevenció de residus com un dels àmbits d'actuació propis de l'AMB, tot desplegant projectes per fomentar la reducció dels residus, la reutilització o l'allargament de la vida útil dels productes. Durant la seva vigència es va tancar l'abocador del Garraf però sobretot, en coherència amb que la principal funció de l'AMB és el tractament dels residus municipals, va aconseguir l'objectiu de que la pràctica totalitat de la fracció resta fos tractada abans d'anar a disposició final.

Subir
Model actual
En els darrers 20 anys, s'han consolidat dos models diferents de recollida selectiva a l'àrea metropolitana.

El model més estès és l'anomenat de «5 fraccions», que sorgeix a partir de l'establiment de la recollida selectiva d'envasos a finals dels noranta i completada, posteriorment, amb l'obligatorietat de la recollida de la fracció orgànica, i que deriva en la recollida d'orgànica, vidre, paper/cartró, envasos lleugers i resta.

Tanmateix, la recollida selectiva va aparèixer a l'àrea metropolitana a partir del desplegament de l'anomenat model del «residu mínim» a principi dels noranta en mitja dotzena de municipis metropolitans. Aquest model aposta per recollir els envasos amb la resta de materials inorgànics, de manera que es recullen únicament quatre fraccions: orgànica, paper/cartró, vidre i fracció inorgànica (formada per resta i envasos).

Els resultats de la recollida selectiva presenten una gran variabilitat en els diferents municipis amb un mínim del 23% i un màxim del 85%. Dins d'aquesta variabilitat, l'any 2020 ja hi havia nou municipis que van assolir els objectius de recollida selectiva establerts al PRECAT20.

L'element determinant en l'assoliment d'alts nivells de recollida selectiva és el sistema de recollida. Allà on s'han desplegat sistemes de recollida individualitzats, com la recollida porta a porta, s'assoleixen folgadament els objectius establerts per la UE per l'any 2035: un 65% de reciclatge.

Subir
PREMET25
És en aquest context, que l'AMB com a aglutinadora dels pobles i ciutats metropolitanes, va aprovar l'any 2020 el seu Programa Metropolità de Prevenció i Gestió de Recursos i Residus Municipals 2019-2025 (PREMET25) que defineix les actuacions necessàries per garantir el compliment dels objectius que, en l'àmbit dels residus, estableix la Unió Europea en el marc de l'economia circular.

El PREMET25 incorpora les línies de treball ja presents als programes metropolitans anteriors (1997-2006 i 2009-2016) i n'hereta els llegats pel que fa a objectius assolits i actuacions endegades. Tanmateix, el programa vol fer un pas més en la millora de la gestió dels residus municipals en l'àmbit metropolità i, per fer-ho, amplia l'abast del programa en relació amb el dels anteriors. A més, el PREMET25 ha de desplegar les seves actuacions en un període que es considera de transició i amb un horitzó futur ple d'incerteses a diversos nivells.

L'aspecte més innovador és que aquest programa preveu desenvolupar un treball conjunt entre l'AMB i els municipis metropolitans, ja que ho considera una condició necessària per tal d'assolir els objectius proposats. En aquest sentit, la clau és la incoporació al PREMET25 de l'anomenat Acord metropolità pel residu zero. Aquest acord recull una sèrie de compromisos per part dels ajuntaments metropolitans, l'AMB i l'Agència de Residus de Catalunya per tal de garantir que abans de finalitzar 2025 caldrà:
  • Haver desplegat sistemes d'individualització de la recollida domèstica que cobreixin el 100% de la població.
  • Haver implantat un sistema de pagament per ús per al 100% d'usuaris domèstics i comercials.
També assumeix nous reptes que obren l'abast d'actuació a tots aquells aspectes que afecten tant la generació de residus (la prevenció) com la gestió eficient un cop generats (la recollida i el tractament), amb un comú denominador que és l'educació ambiental i una nova governança (assumida i liderada des de l'AMB i assumida i implementada per cadascun dels municipis metropolitans i per la seva  ciutadania i societat civil). Per a fer-ho el PREMET25 s'estructura en 5 eixos d'actuació: prevenció, recollida, tractament, educació ambiental i governança.

Informació i documentació

Subir
Prova: $provaURL