Un sistema de barres de sorra submergides protegeix les platges del litoral metropolità sud

Volver

Aquesta és una de les principals conclusions dels estudis previs del Pla d'estabilització del delta de Llobregat que l'AMB ha portat a terme aquests darrers mesos
L'objectiu d'aquesta investigació és tenir més coneixement sobre la dinàmica del litoral per trobar solucions davant la regressió de la costa

Litoral metropolità sud


L'AMB, en coordinació amb altres administracions i organismes implicats, ha portat a terme diferents estudis per tenir més coneixement sobre la dinàmica del litoral i, d'aquesta manera, trobar solucions futures per frenar la regressió de les platges metropolitanes.

Els estudis s'han realitzat a partir de les sèries històriques de fotografies aèries, les mesures d'amplada de platges que l'AMB ha recollit mensualment des de fa 20 anys, i les mesures de la part submergida de tot el delta del Llobregat.

La principal conclusió que se'n deriva és l'existència d'un sistema dinàmic de barres naturals de sorra submergides que no és estable ni permanent. Aquest relleu sorrenc es troba a 200 metres de distància de la línia de costa, les barres tenen 1,5 metres d'alçada i es disposen al llarg de 20 quilòmetres, des de la desembocadura del Llobregat fins a les Botigues de Sitges.

Les barres sorrenques protegeixen eficaçment la platja: els models han detectat una relació directa entre el fet de no perdre sorra i la presència d'aquest sistema sorrenc submergit.

Caldrà determinar amb les pròximes investigacions el comportament i la dinàmica d'aquest sistema de barres de sorra i saber si és permanent o fluctuant.

A banda d'aquest descobriment important, de l'estudi en deriven també un seguit de conclusions que ajuden a entendre la dinàmica i els processos litorals en aquest sector del delta del Llobregat:

  • Pèrdua anual de 175.000 m³ de sediments al delta del Llobregat.
  • L'aportació de sorra del port de Barcelona en compliment a la Declaració d'impacte ambiental (DIA) no evita la regressió del litoral.
  • Existència d'onades regressives que tenen freqüències variables i es mouen de nord a sud, amb episodis d'erosió que no sempre es corresponen amb els temporals més forts. Aquestes onades regressives impliquen variacions en l'amplada de les platges.
  • Els temporals de component sud tenen molt més impacte al litoral metropolità sud que no pas les llevantades, a causa de la mateixa línia de la costa i de l'orientació de les platges.
  • Augment en la freqüència dels temporals de sud.
  • La combinació de tots els factors esmentats anteriorment, juntament amb l'existència d'infraestructures i la manca d'aportació natural de sediments, fa que el litoral metropolità sud sigui un sistema molt complex, que requereix un seguiment i monitoratge per preveure'n l'evolució futura

Batimetries del fons marí i estudis previs del Pla d'estabilització

La secció de Cartografia de l'AMB està elaborant el model digital del fons marí del litoral metropolità nord, amb les dades que es van recollir durant la primera quinzena del mes de maig a través de les topobatimetries. Es podrà consultar i descarregar aquest producte gratuïtament a través del Geoportal de cartografia.

L'objectiu és que l'AMB faci anualment aquestes topobatimetries per conèixer l'evolució de la dinàmica de la part submergida de la costa i pugui monitorar així la complexitat del litoral metropolità.

A més, el Servei de Platges també portarà a terme aquest mateix any els estudis previs per a l'estabilització de les platges del litoral nord. Amb aquesta diagnosi, l'AMB tindrà una fotografia de la dinàmica i funcionament de tot el litoral metropolità.

Possibles mesures i solucions

Aquest seguit de conclusions formen part d'una primera diagnosi del funcionament del litoral metropolità sud i permeten establir un seguit de possibles propostes per frenar la regressió, que podrien formar part del Pla d'estabilització i que requereixen col•laboració interadministrativa amb els altres organismes competents:
  • Protegir de manera urgent les zones més afectades per la regressió.
  • Instal·lar geotubs submergits: dics reversibles construïts amb geotèxtil –un material sintètic resistent que té menys impacte en l'ecosistema natural–, que podrien funcionar com a barreres protectores en cas que no hi hagi barres sorrenques naturals.
  • Aportar sorres amb una granulometria adequada perquè les platges siguin més estables i s'eviti així una pèrdua ràpida de sorra.
  • Seguir potenciant els sistemes dunars.

Enlaces relacionados

Publicaciones relacionadas