Les portes de la Barcelona Metropolitana, actiu futur

| Tema: AMB

El quart workshop del PDU Metropolità, celebrat al Prat de Llobregat, analitza les grans infrastructures amb la perspectiva del sistema urbà europeu.

Les grans infraestructures metropolitanes del Delta i la seva interpretació en el context del sistema europeu van ser l'objecte central d'anàlisi i debat en el workshop de preparació del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU) que es va celebrar ahir al Prat de Llobregat, organitzat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

La sessió, en la que van participar dues-centes persones -professionals de diverses disciplines, directius d'empreses, representants de les administracions- és el quart workshop d'una sèrie que es va iniciar el passat mes de desembre a Cornellà i que ha tingut continuïtat a Santa Coloma de Gramenet i a Sant Cugat . 

El taller va ser presentat per l'alcalde de El Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, el vicepresident executiu de l'AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, i el gerent de l'AMB, Ramon Torra. Balmón va destacar la "necessitat de dirigir una mirada completa sobre el conjunt de peces que, integrades -no aïllades- en el territori, tenen el paper de motors". Una mirada o visió que, segons Tejedor, "ha de ser encertada, avançada i comprensible per a la societat a la qual haurà d'acompanyar el PDU al llarg dels propers 50 anys, i capaç de configurar un territori equilibrat i sostenible on es puguin garantir la dignitat i els drets de les persones". Per la seva part, Ramon Torra va descriure el programa de debats previst i va informar de la publicació del número 4 dels Quaderns del PDU.

El conferenciant principal de la jornada va ser Kees Christiaanse (Amsterdam, 1953), qualificat per Joan Busquets a la presentació com una de les grans referències europees en urbanisme i arquitectura. Christiaanse va explicar l'aeroport de Schiphol (Amsterdam), el seu model (en realitat, un centre urbà real, per connectivitat i per serveis, de gran escala) i les seves estratègies urbanístiques a travès dels seus efectes. La manera en què aquesta gran infrastructura és capaç de generar ciutat es pot atribuir –segons Christiaanse-, en un 50%, al disseny urbanístic i en l'altra meitat al model de governança i a la visió col•lectiva que canalitza.

Després de la conferència de Christiaanse, el workshop es va desplegar en dos blocs: un dedicat a posicionament i especialització dels models urbanístics i l'altre a "Les portes metropolitanes".

El primer bloc va comprendre les intervencions de Vittorio Galletto, economista i cap d'Àrea de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) sobre "Relacions funcionals i models espacials de l'àrea metropolitana en el sistema europeu" i de Lluís Torrens, director-gerent del Centre Recerca Sector Públic-Privat de l'IESE, sobre "Especialització i posicionament de l'AMB en el sistema global".

El segon bloc, moderat per la periodista Cristina Gallach, va comptar amb la participació de Juan Carlos Montiel, arquitecte i subdirector de Barcelona Regional, que va parlar de les grans infrastructures del Delta des de la perspectiva de l'autoritat i l'eficiència urbanística; de José Alberto Carbonell, director general del Port de Barcelona, que ho va fer sobre el Port i les seves perspectives; de Salvador Curcoll, economista-consultor, que va fer una intervenció centrada en el canvi d'escala i el potencial de l'Aeroport, les seves perspectives de desenvolupament i implicacions territorials; i, finalment, d'Anton Ferré, secretari del Consorci de la Zona Franca, sobre les noves oportunitats que s'hi estan identificant  com a prioritàries.

El PDU: tres línies d'acció.

La preparació del nou PDU s'estructura entorn de tres línies principals (redacció, participació i estudis).
El procés de redacció pròpiament dit serà assumit directament pels serveis tècnics de l'AMB que disposaran d'un equip de treball propi dirigit per Josep M. Carreras, responsable de l'àmbit d'Urbanisme, que tindrà el suport de l'arquitecte urbanista Joan Busquets, catedràtic de la Universitat de Harvard.

Una línia complementària consistirà en una feina sistemàtica de recuperació, actualització i redacció de nous documents de base, orientada a afinar el diagnòstic i a aportar materials significatius al grup que elaborarà el PDU.

Finalment, s'ha configurat una línia de seguiment i participació de la que formen part els workshops de reflexió i debat, que es completaran amb seminaris, presentacions, conferències i altres accions anàlogues.

El procés d'elaboració del PDU prosseguirà amb la realització de nous seminaris i workshops especialitzats en els que participaran experts de diverses disciplines i representants de municipis, institucions i empreses amb implantació a l'àrea metropolitana.

Els treballs del PDU es desplegaran durant tot l'any 2014 i la primera part de 2015.
Els tallers participatius del PDU es desplegaran amb una periodicitat de dos mesos aproximadament.
El  cinquè workshop, deidcat a "Les infraestructures de mobilitat i el metabolisme metropolità",  es celebrarà el pròxim mes d'octubre.

S'han previst igualment uns instruments complementaris de difusió de les tasques del PDU, que seran la preparació i publicació d'un atlas metropolità, i el disseny d'una exposició dirigida al gran públic que permeti visualitzar les perspectives de desenvolupament futur de la ciutat metropolitana.

Kees Christiaanse

Kees Christiaanse va estudiar Arquitectura i Urbanisme a la Universitat Tecnològica de Delft. L'any 1980 es va incorporar a la Office for Metropolitan Architecture (OMA, liderada per Rem Koolhaas) de la qual va ser soci a partir de 1983.

El 1989 va fundar la seva pròpia empresa, ara nomenada KCAP Architects&Planners, a Rotterdam. Al llarg de la seva carrera, Kees Christiaanse sempre ha combinat docència i recerca amb el treball professional, el que li ha permès enriquir les seves aportacions.

Entre 1996 i 2003, va ser professor d'Arquitectura i Urbanisme a la Universitat Tècnica de Berlin. L'any 2009 va ser comissari de la quarta Biennal d'Arquitectura de Rotterdam sota el lema de "Ciutat oberta. Dissenyant coexistència". Des de 2010, és el responsable del Laboratori sobre el Futur de les Ciutats a Singapur.
Kees Christiaanse és autor d'una diversitat de publicacions i assajos sobre Arquitectura i Urbanisme.

L'atenció de Christiaanse es projecta especialment sobre les capacitats urbanístiques en situacions complexes i en la guia de processos urbans. És un expert en el desenvolupament de campus universitaris i en la revitalització d'àrees industrials, portuàries i ferroviàries, com ha quedat de manifest en els treballs de KCAP en les de Rotterdam, Amsterdam, Hamburg o Londres.

Kees Christiaanse és actualment supervisor del desenvolupament de l'aeroport d'Eindhoven, però abans (2008-2013) ho va ser del de Schiphol. En l'actualitat també és supervisor d'altres projectes de desenvolupament urbà com els de Hafencity a Hamburg, el Pla Estratègic de Perm al Regne Unit, la Ciutat de Ciència a Zurich, el Parc de la Ciència a Amsterdam, el barri de Laurens a Rotterdam, la Europaallee de Zurich i el centre d'Eindhoven.

Documentos relacionados