L'edifici PISA de Cornellà es consolida com una promoció d'habitatge públic pionera en innovació, sostenibilitat i inclusivitat
| Tema: Vivienda
Aquesta promoció de l'IMPSOL ha guanyat el premi FAD d'opinió 2021 en la categoria d'Arquitectura. Es tracta del segon reconeixement que rep aquest edifici després de ser premiat a la XV edició de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU)
La promoció d'habitatge amb protecció oficial PISA de Cornellà de Llobregat, dissenyada per l'estudi Peris + Toral Arquitectes, ha guanyat el premi FAD d'opinió en la categoria d'Arquitectura organitzat per l'ArquinFAD.
A més, l'edifici PISA també ha estat finalista en les categories de Direcció de l'execució de l'obra i Innovació en la construcció a la 18a edició dels premis Catalunya Construcció del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona.
Model d'habitatge públic de l'IMPSOL
El model actual d'habitatge públic de l'IMPSOL té una identitat pròpia, en què el disseny i la construcció dels edificis es basen en tres eixos principals: sostenibilitat, innovació i inclusivitat, responent a un nou model d'habitatge flexible que s'adapta a les noves maneres de viure i a una societat cada vegada més dinàmica i canviant.
L'edifici PISA consta de 85 habitatges amb protecció oficial, dels quals 67 són de 3 dormitoris i 18 de dos dormitoris. La planta baixa s'ha destinat a un equipament de més de 1.000 m2 repartits en dues plantes i un local comercial de 557 m2. Les particularitats més rellevants de la promoció són les següents:
- Innovació. Destaca el sistema constructiu prefabricat amb estructura de fusta; el primer de l'IMPSOL amb aquestes característiques. La industrialització del procés constructiu implica una optimització del temps d'execució i una disminució dels residus generats en obra. La fusta és de producció nacional i el proveïdor ha estat l'empresa basca Egoin.
-
Sostenibilitat. L'edifici redueix la petjada ecològica i minimitza les emissions de CO2 i la demanda energètica posterior dels futurs habitants. Aquestes estratègies ambientals li han permès obtenir una qualificació energètica A. Entre les mesures sostenibles destaquen:
- Incorporació de materials reciclats i reciclables, sans i saludables, com l'estructura de fusta, que compleix amb tots els requeriments tècnics de seguretat, estabilitat, resistència al foc i als sismes, i acústica.
- Reducció de la demanda energètica (calefacció, llum, aire condicionat...) als habitatges gràcies a l'augment d'aïllaments, que alhora permeten la ventilació creuada.
- Ús d'instal·lacions d'alta eficiència energètica mitjançant el sistema d'aerotèrmia per a calefacció i producció d'aigua calenta.
- Producció d'electricitat amb plaques fotovoltaiques per als serveis comunitaris.
-
Inclusivitat. Els habitatges s'han dissenyat tenint en compte tant el model tradicional de família com les noves maneres de viure, que trenquen les jerarquies espacials i els repartiments de rols i poder tradicionals. Les particularitats més rellevants són les següents:
- Flexibilització dels usos. L'eliminació dels passadissos i l'existència d'estances més diàfanes impliquen que totes les peces de l'habitatge tenen dimensions similars, de manera que els espais no tenen una funció assignada, sinó que poden esdevenir una habitació, una oficina, un menjador, etc. A més, la qualitat espacial i l'amplitud de les estances permeten que totes les activitats puguin ser efectuades per dues persones alhora, i d'aquesta manera es posen en valor les tasques domèstiques com les cures, la cadena de la roba, l'alimentació o el reciclatge.
- La cuina com a espai central de l'habitatge. La cuina esdevé un espai central i obert a partir del qual s'articulen la resta d'estances dels habitatges.