L'AMB i l'Ajuntament de Barcelona impulsen el model de recollida de residus porta a porta

| Tema: Residuos

Les xifres demostren que les poblacions que adopten aquest sistema assoleixen els índexs de recollida selectiva més alts, de l'ordre del 80-90 %, de manera que compleixen sobradament amb les exigències de la Unió Europea.

Actualment, 240 municipis catalans han implantat la recollida porta a porta, i més de 130 municipis tenen previst fer-ho en els propers anys.

A banda dels perjudicis per al medi ambient, la separació incorrecta de residus podria fer augmentar el cost del tractament en 20 milions d'euros des d'ara fins al 2025.

PaP
PaP | AMB

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Ajuntament de Barcelona han organitzat una jornada tècnica avui, 18 de gener, per donar impuls a la recollida selectiva de residus porta a porta. En l'acte, que ha comptat amb la col·laboració de l'Agència de Residus de Catalunya i l'Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Porta a Porta (PaP), s'ha analitzat el context actual i el paper que tenen ciutats de tot Europa en les estratègies d'economia circular.

La jornada ha estat presidida per Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB i regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona; Isaac Peraire i Soler, director de l'Agència de Residus de Catalunya; i Antoni Masana Ubach, president de l'Associació de Municipis PaP.

Context actual: el sistema de contenidors oberts ha tocat sostre

Tot i que, gràcies als esforços de les administracions, en els últims anys els índexs de recollida selectiva han millorat sensiblement, s'ha comprovat que el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de la seva efectivitat i que cal impulsar models que individualitzin la recollida.

Actualment, un total de 240 municipis catalans han implantat la recollida porta a porta, i més de 130 municipis tenen previst fer-ho en els propers anys. Tot i que les primeres experiències d'èxit s'han donat en municipis petits, s'està demostrant que en zones amb més població l'estratègia també té possibilitats de millorar els índexs. Durant la jornada s'han analitzat els casos de ciutats com Anvers (Bèlgica) i Hernani (Euskadi), que han implantat amb èxit aquest sistema. A Catalunya també s'ha començat a implantar gradualment la recollida porta a porta (Barcelona, Lleida) i es preveu fer-ho properament a municipis com Vilanova i la Geltrú, Ripollet o Vic.

A escala metropolitana, els municipis que han optat per sistemes de recollida individualitzada, tant domiciliària (Torrelles de Llobregat, Tiana o els barris de Sarrià Vell i Sant Andreu de Palomar, a Barcelona) com comercial (Castelldefels o Sant Just Desvern), experimenten increments substancials dels nivells de recollida. Per exemple, Tiana i Torrelles de Llobregat són, des de fa anys, els municipis que puntuen més alt en la classificació, actualment amb un 85 % i un 70 % de recollida selectiva, respectivament.

Assoliment dels objectius europeus

En matèria de residus, la Unió Europea estableix uns objectius clars i urgents: l'any 2035 cal que tots els estats membres assoleixin el 65 % de reciclatge de residus municipals, i destinin com a màxim el 10 % de residus municipals a abocadors. S'ha demostrat que el porta a porta és el sistema de recollida més eficient pel que fa a quantitat i qualitat, i la manera més ràpida d'assolir aquestes fites. En aquest sentit ha intervingut en la sessió William Neale, assessor de la Comissió Europea en economia circular, que ha detallat què exigeix Europa i per què ho exigeix. Segons Neale, "els productes sostenibles han d'esdevenir la norma, no l'excepció. En aquesta línia van les noves normatives sobre ecodisseny, que afectaran tot el que es comercialitza a Europa".

Els resultats encara estan lluny de les demandes europees, tot i que els primers esforços per implantar nous models ja donen resultat: la recollida selectiva de residus a la metròpolis de Barcelona durant el 2020 han continuat la tendència al creixement, i l'índex de recollida se situa al 38,4 %. Paral·lelament, la generació de residus ha disminuït, especialment la de la fracció resta.

Eloi Badia considera que "és important que les institucions impulsem un model basat en una individualització més gran de la recollida, que trenqui l'anonimat i incentivi la correcta participació de la població en la recollida selectiva. També cal un sistema de taxes més just, que penalitzi la mala separació i redueixi les tarifes a qui participi correctament. El ritme de millora encara és massa lent, i caldrà treballar perquè més municipis facin un gran salt endavant. Ja hem arribat al primer dels terminis marcats per la UE, el 2020, sense haver assolit l'objectiu, i l'única manera d'arribar-hi serà amb estratègies com el porta a porta".

Badia ha afegit que "prova d'això són les dades que s'han obtingut recentment al barri de Sant Andreu, a Barcelona, on s'ha assolit un 80 % de recollida selectiva, quan els valors de recollida selectiva a mitjans de l'any 2019 a la ciutat de Barcelona van ser del 38 %, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona del 39 % i a Catalunya del 46 %".

Isaac Peraire i Soler ha declarat que "Barcelona i la seva àrea metropolitana han pres un gran compromís amb la implantació de la recollida porta a porta, amb una gran empatia amb la ciutadania i molta determinació, per crear un veritable porta a porta de ciutat".

Conseqüències d'una mala separació

La problemàtica d'una baixa separació en origen abasta moltes dimensions. D'una banda, és evident el perjudici per al medi ambient, ja que el percentatge de residus que acaba en abocadors i incinerat és més alt.

La no separació implica impactes econòmics: l'AMB calcula que si els municipis no despleguen sistemes més eficients que l'actual, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 20 milions d'euros des d'ara fins al 2025, sobretot a causa de l'increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració.

D'altra banda, la recollida porta a porta no és necessàriament més cara que qualsevol altre sistema de recollida selectiva. Diversos factors expliquen aquest balanç econòmic favorable: la reducció de la freqüència de recollida de la fracció resta, la redistribució de recursos per augmentar la captació de matèria orgànica, l'ús de vehicles no compactadors, la desaparició de les despeses de manteniment, neteja i reposició dels contenidors del carrer i la tendència a l'augment dels costos dels tractaments finalistes i, en paral·lel, a l'augment dels ingressos per reciclatge.

Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L'índex de reciclatge modula l'import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, la taxa oscil·la entre els 20 € i els 56 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l'índex de reciclatge. Per tant, la ciutadania, fent bé la separació de residus, també hi té molt a guanyar. 

Ponències i documentació de la jornada

Enlaces relacionados