L'AMB declara l'emergència climàtica a la metròpolis de Barcelona: els propers anys, decisius per al futur del territori

Volver

El territori metropolità emet anualment uns 13 milions de tones de CO2. La dimensió i l'escala metropolitanes esdevenen fonamentals per fer front als compromisos de la UE de reduir el 55 % d'aquestes emissions de cara al 2030 i assolir la neutralitat de carboni el 2050.

Malgrat que avui el conjunt de les emissions és un 33,5 % inferior al del 2005, s'observa un repunt d'emissions vinculades a l'activitat econòmica. Hi contribueixen sectors com el de la mobilitat i el transport o el de l'activitat industrial, que han de ser els vectors clau per aconseguir els objectius de futur.

El diagnòstic també inclou les emissions de les grans indústries que s'inscriuen en el mercat de drets d'emissions, un sector que ha augmentat en un 8 % la generació d'emissions des del 2005.

Mobilitat sostenible, transició energètica, preservació del recursos hídrics, economia circular i nous models urbans són els cinc grans àmbits on se centren les actuacions metropolitanes per fer front a l'emergència climàtica en els propers anys.


Durant el ple corresponent al mes de març, el Consell Metropolità ha aprovat per unanimitat la declaració d'emergència climàtica, un pas decisiu per a l'aplicació urgent de diversos objectius estratègics de l'AMB: polítiques destinades a la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica, accés garantit i just de la població a l'aigua i assoliment d'una economia circular.

Quantificar i dimensionar els reptes dels propers anys

Amb la declaració d'emergència climàtica, l'AMB s'ha compromès a assumir l'objectiu de la UE de reduir un 55 % d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per al proper 2030 i d'assolir la neutralitat de carboni el 2050.

Segons les darreres dades, el 2018 les emissions s'han reduït un 33,5 % en relació amb les del 2005, tot i que s'observa un repunt en els darrers anys analitzats, cosa que demostra que les emissions de l'àrea metropolitana de Barcelona estan molt lligades al creixement econòmic. Així, la reducció de la demanda energètica i un ús més eficient dels recursos són objectius bàsics de l'AMB.

El gràfic següent mostra els percentatges d'emissions difuses (les que no formen part del mercat de drets d'emissions) per sectors. S'hi observa que hi ha sectors que n'han disminuït el pes (com el dels residus) i centra les prioritats de millora futura en sectors com la mobilitat i el transport, els serveis, el sector domèstic i els processos lligats a la indústria.
1
1 | AMB


La diagnosi també incorpora les emissions corresponents al sector industrial, que té les seves emissions incloses en el mercat de drets d'emissions. Aquest sector ha augmentat un 8 % des del 2005: dels 4.616.018 milions de tones el 2015 als 4.982.647 el 2018. 
2
2 | AMB



















3
3
En el sector de les emissions difuses i segons els resultats observats, per tal de reduir les emissions un 55 % el 2030 i poder fer front a l'emergència climàtica, les accions prioritàries que cal dur a terme són:
  1. Descarbonitzar la demanda energètica en tots els sectors i invertir, al mateix temps, en energies renovables per cobrir aquesta demanda en l'àmbit local.
  2. Propiciar un canvi modal en el sector del transport, facilitar la connexió de fluxos intermunicipals i optimitzar la distribució urbana de mercaderies.
  3. Impulsar la rehabilitació de l'edificació en l'àmbit residencial i terciari amb criteris d'eficiència energètica.
La reducció d'emissions s'ha d'abordar des de tots els sectors, també des del sector privat empresarial i industrial, però el paper de l'AMB és especialment important per reduir les emissions derivades de la gestió de residus, l'aigua i la mobilitat, que són les matèries sobre les quals té competència per llei. Per tant, és en la prestació d'aquests serveis on concentra més esforços per dur a terme un veritable canvi de model.

Els objectius de reducció

El 2018, les emissions totals del territori de l'AMB van ser de de 13.052.125 t CO2, és a dir, ja va tenir lloc una reducció del 33,5 % respecte al 2005, considerant tots els sectors (6.532.480 t CO2). Per arribar als objectius marcats per la UE, cal reduir 2.280.592 t CO2 addicionals fins al 2030 (objectiu 55 %: 8.813.072 t CO2).

La reducció prevista en els diferents plans metropolitans, com el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU), el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) i les accions del Programa metropolità d'energia i clima (PMEC), és de 1.063.470 t CO2.
4
4 | AMB


5
5 | AMB
Mesures urgents, coordinades i efectives en cinc àmbits clau

L'AMB ha establert cinc reptes transversals per fer front a aquesta emergència, cadascun dels quals compta amb mesures concretes:

1. Transició energètica
La transició energètica consisteix a transformar el model de generació i consum d'energia, amb la intenció d'anar abandonant progressivament els combustibles fòssils, reduint el consum energètic i impulsant les energies renovables. L'AMB aconseguirà aquest canvi global per mitjà de diverses actuacions, recollides al Programa marc d'actuacions en clima i energia (PMEC).

Per exemple, pretén rehabilitar equipaments amb clau d'eficiència energètica, reduir els consums actuals i impulsar programes de rehabilitació en què la variable energètica sigui clau. En aquest mandat també impulsarà la producció fotovoltaica i desenvoluparà els plans de cobertes, que ja estan a disposició dels ajuntaments i que permetran fer un salt d'escala en la producció energètica municipal i metropolitana. Amb la introducció de tecnologies innovadores com les fotolineres bidireccionals, no només generarà energia renovable, sinó que podrà emmagatzemar-la per disposar-ne en moments de necessitat. I l'establiment de comunitats energètiques permetrà l'intercanvi d'energia entre comunitats de veïns, equipaments públics i indústria mitjançant la digitalització de la xarxa.

El resultat esperat d'aquest repte és que els equipaments i enllumenats municipals siguin 100 % renovables el 2030 i assoleixin la neutralitat de carboni, i que el territori compti amb un mínim de 300 comunitats energètiques que generin, consumeixin i comparteixin energia amb condicions justes.

L'AMB també treballa en la innovació en l'àmbit energètic. En aquest mandat forma part de tres projectes de recerca europeus H2020 en l'àmbit de la generació i l'emmagatzematge d'energia, així com de rehabilitació energètica d'edificis públics municipals (projectes ProcuRE, V2Market i Up-Stairs), que suposen prop de 2 M€ de pressupost per als propers 4 anys.

2. Ús i gestió eficient dels recursos hídrics
A la metròpolis de Barcelona, el canvi climàtic agreujarà la manca de disponibilitat de recursos hídrics. Per evitar-ho, l'AMB està elaborant el Pla director estratègic del cicle integral de l'aigua (PDECIA), que, entre altres mesures, inclou fomentar l'ús de l'aigua regenerada i dels aqüífers, continuar incentivant la reducció del consum domèstic, i identificar les situacions de pobresa hídrica i treballar per minimitzar-ne l'impacte en la població.

3. Mobilitat sostenible
El trànsit de vehicles és la principal causa de contaminació de l'aire i cada any provoca 3.500 morts prematures a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per això, i perquè el potencial de reducció d'emissions en aquest àmbit és molt gran, esdevé un dels principals sectors en els quals cal incidir en els propers anys per assolir els objectius que marca la UE. El Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU) és una eina essencial en aquest sentit. Els aspectes clau són:
  • Millorar el transport públic fora de Barcelona: articular eixos de transport públic d'alta capacitat per potenciar la intermodalitat entre municipis i augmentar l'oferta de bus interurbà per facilitar els fluxos de mobilitat per motius laborals i personals.
  • Reforçar la xarxa ferroviària com a eix vertebrador de la mobilitat metropolitana, completar-la amb noves línies, interconnectar-la i fer-la menys radial. Completar la xarxa de tramvies.
  • Equilibrar l'oferta de llocs de treball amb la població ocupada resident, per reforçar l'autocontenció i reduir les distàncies dels desplaçaments.
  • Reduir la necessitat de mobilitat obligada mitjançant la promoció del teletreball i l'ús de mitjans digitals com les teleconferències.
  • Optimitzar el model logístic de distribució urbana de mercaderies (DUM) i la distribució d'últim quilòmetre, per incrementar-ne l'eficiència i reduir-ne l'impacte.
També cal abordar ràpidament la reducció de l'impacte del port i l'aeroport, infraestructures que emeten quatre vegades més CO2 que el total de la ciutat de Barcelona. El port i l'aeroport ja treballen en plans per impulsar energies renovables i electrificar al màxim les seves operacions, així com per accelerar els accessos ferroviaris al port i potenciar-ne l'ús a l'aeroport. En el cas de l'aeroport, cal una aposta decidida per substituir els vols curts per transport ferroviari quan es disposi d'aquesta alternativa.

Reduir les emissions generades pel trànsit rodat (principal emissor de contaminants a l'atmosfera) és un dels reptes més rellevants de l'emergència climàtica.

4. Recursos, economia circular i canvis en els models de producció i consum
Davant de l'emergència climàtica, l'AMB vol donar impuls a un model de desenvolupament d'economia circular, que redueixi l'extracció de matèries primeres i converteixi els residus en recursos, per introduir-los de nou en el cicle de producció.

El PREMET25 és la nova estratègia de gestió dels residus metropolitans. En primer lloc, promou la prevenció amb la filosofia que "el millor residu és el que no s'arriba a generar" i, per tant, té com a objectiu principal reduir la generació de residus.

En segon terme, el PREMET25 busca augmentar significativament els índexs de recollida selectiva a la metròpolis, que actualment es troben estancats entorn del 37 %, per sota de la mitjana de Catalunya (42 %).

Aquest canvi d'escala s'aconseguirà amb la implantació, el suport i l'acompanyament de l'AMB als nous sistemes de recollida (porta a porta i contenidors intel·ligents) als municipis de la metròpolis. La fita és complir els objectius europeus d'assolir una recollida selectiva del 55 % l'any 2025 i del 60 % el 2030.

Finalment, pel que fa al tractament de residus, el pla estableix l'abandonament progressiu del model actual, basat en els ecoparcs i la valorització energètica, en favor de plantes més modernes i versàtils i centrades, sobretot, en el tractament de la matèria orgànica, com el futur centre de biofertilitzants i adobs (CEBA), una instal·lació pionera a Europa que aprofitarà els nutrients presents en aquests residus per satisfer les necessitats de fertilització i adob dels cultius del Parc Agrari del Baix Llobregat.

També és important fer un canvi de model productiu que fomenti la reducció d'emissions. En aquest sentit, des de la declaració d'emergència climàtica s'identifiquen accions adreçades al teixit industrial i productiu, com l'aplicació de mesures de fiscalitat climàtica, impulsar la contractació pública amb criteris hipocarbònics o potenciar les empreses del sector de les energies renovables.

A més a més, per la seva importància, cal incentivar la descarbonització de les grans indústries del règim de comerç de drets d'emissió (RCDE): plans de descarbonització per a la indústria cimentera, memòries RSC, requeriments addicionals a les autoritzacions ambientals de les empreses d'annex 1 segons la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (PCAA), etc. Així mateix, cal promoure l'adhesió de les grans empreses al Programa d'acords voluntaris per reduir les emissions de GEH.

5. Nous models urbans
El Pla director metropolità (PDU), que està definint el futur urbanisme de la metròpolis de Barcelona, en tot moment té en compte la situació d'emergència climàtica global. Així, planifica ciutats i entorns urbans més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

El PDU evoluciona en consonància amb la declaració d'emergència i vetlla perquè els projectes de construcció, reforma i rehabilitació siguin oportunitats per millorar les ciutats, fent-les menys vulnerables a l'efecte de l'illa de calor, a les onades de calor i als temporals. Solucions com els refugis climàtics permetran que espais polivalents ja existents, com ara casals, biblioteques i parcs, ofereixin confort, aigua i espai de descans a la població més vulnerable davant de la calor.

Per què cal actuar amb rapidesa?

Fruit de l'activitat humana, l'increment de la quantitat de CO2 a l'atmosfera ha fet pujar un grau la temperatura mitjana del planeta. Amb l'Acord de París (2015), els governs van establir una sèrie de mesures per limitar l'escalfament global per sota dels 2 °C  (i evitant superar l'augment d'1,5 °C). Més concretament, els països europeus volen reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en un 55 % de cara a l'any 2030 i ser neutres el 2050.

Malgrat això, el món es dirigeix cap a un augment catastròfic de la temperatura mundial de més de 3 °C a finals d'aquest segle. Segons les Nacions Unides, cal que els països i ciutats aspirin a una recuperació econòmica, social i ambiental que inclogui una descarbonització energètica. Només una recuperació verda després de la covid-19 pot apropar el planeta a la via de no superar els 2 °C aquest segle.

Enlaces relacionados

Prova: $provaURL