L'AMB continua renaturalitzant el riu Besòs amb la creació d'un refugi de biodiversitat a Santa Coloma de Gramenet

Volver

| Tema: Biodiversidad, Naturaleza, Ríos

El projecte servirà per millorar la qualitat ambiental de l'espai fluvial i permetràque augmenti la biodiversitat de flora ifauna en aquesttram del riu Besòs.
Aquestes actuacions formen part del Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG)
El projecte té un pressupost de 998.424,19 € i serà finançat per l'AMB (70 %) i l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (30 %). També compta amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

Antonio Balmon i Núria Parlon


L'AMB i l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet presenten públicament el projecte de creació del primer refugi de biodiversitat al riu Besòs a Santa Coloma de Gramenet.

Aquest refugi permetrà el desenvolupament de flora i fauna, i millorarà la qualitat paisatgística d'una conca fluvial que esdevé un corredor ecològic imprescindible dins la infraestructura verda i blava metropolitana, ja que connecta els parcs naturals de la Serra de Collserola i de la Serralada de Marina amb el litoral metropolità. El projecte incorporarà un programa d'educació ambiental i ciència ciutadana amb vocació metropolitana.

Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet ha explicat que aquest projecte "esdevé un revulsiu fonamental per a la transformació en clau ecològica, però també de dinamització econòmica i social de la ciutat", i ha recordat que el parc fluvial "ajuda a Santa Coloma a fer ciutat, però no només amb els veïns i veïnes, també amb totes les visites, que poden ser més de dos milions de persones l'any que gaudeixen d'aquest entorn natural".

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB, ha posat en valor la transformació d'aquest espai natural que servirà com a connector ecològic amb Collserola i la Serra de Marina. També ha explicat que "es tracta d'una combinació entre un espai natural i un espai urbà que implicarà innovació i noves oportunitats". 

El projecte persegueix sis objectius estratègics: 

  1. Millorar la funció de connector ecològic entre els parcs naturals de la Serralada de Marina i de la Serra de Collserola i el litoral metropolità mitjançant solucions basades en la natura.
  2. Potenciar la biodiversitat d'espècies vegetals i animals. En referència a la flora, l'actuació incorpora la plantació de vegetació de ribera. Pel que fa a la fauna, la creació d'aquest hàbitat servirà com a punt d'alimentació, de guaita i de nidificació, com a zona d'insolació o termoregulació i com a lloc d'hibernació de diferents espècies, per exemple per a diversos tipus d'amfibis, aus o fins i tot llúdrigues.
  3. Recuperar hàbitats lacunars desapareguts per augmentar la diversitat d'espècies de peixos i amfibis al tram final del Besòs.
  4. Reduir gradualment la presència d'espècies de flora i fauna exòtiques i invasores.
  5. Millorar les condicions ambientals per al desenvolupament de la població de l'anguila europea, que es troba en perill crític d'extinció.
  6. Posar en marxa un espai educatiu per al desenvolupament d'activitats de divulgació i ciència ciutadana.
Elements principals del refugi de biodiversitat

El refugi de biodiversitat estarà constituït per cinc elements fonamentals: una bassa didàctica, dos aiguamolls, una escala de peixos i un prat fluvial.

La bassa didàctica se situarà entre el pont de Santa Coloma i el pont de la B-20 i farà servir aigua reutilitzada procedent del bombeig de la línia 1 del metro de TMB.

 L'aula ambiental a l'aire lliure: espais educatius per a escoles i famílies.

Els dos aiguamolls esdevindran indrets d'especial interès per a la fauna, amb la creació de dues làmines d'aigua de 50 cm i una superfície de 400 m2, amb l'objectiu d'incrementar al màxim la captació de biodiversitat.

L'escala de peixos serà una mena de conjunt de catifes tèxtils que s'introduiran a la llera del riu i tindran l'objectiu de potenciar la mobilitat dels peixos al llarg del curs fluvial i d'oferir-los nous refugis, imprescindibles davant d'episodis com sequeres intenses o contaminació de l'aigua per abocaments químics, com el que va tenir lloc a Martorelles l'any 2019. Amb aquests elements, els peixos podran remuntar el riu a contracorrent i superar barreres artificials com les preses, que actualment els impedeixen moure's al llarg del curs fluvial.

El prat fluvial és un prat naturalitzat que es crearà per incrementar la qualitat ecològica de la zona i dissuadir l'accés de visitants. Aquest espai ampli d'herba estarà travessat per tres canals amb un traçat diagonal, que aprofitaran l'excedent de l'aigua de la bassa didàctica per crear diversos biòtops, és a dir, petits ecosistemes amb unes condicions específiques per al creixement de flora i fauna.

El futur refugi de biodiversitat tindrà un recorregut didàctic. Així, es combinarà la funció natural i ecològica de l'espai amb la divulgació dels valors ambientals, destinada a grups escolars. En aquest sentit, s'organitzaran visites guiades per a escoles, es regularà l'accés de la ciutadania i s'acotaran àrees específiques de passeig o d'estada.  

Projecte dins del Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG)

Aquest projecte forma part del Programa d'actuacions en paisatges naturals i urbans (PSG). Es tracta d'un programa d'inversions que pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació. D'aquesta manera, l'AMB va consolidant la infraestructura verda metropolitana: un conjunt d'espais naturals interconnectats que ocupen més del 50 % de la superfície de la metròpolis Barcelona i que tenen funcions vitals per la qualitat ambiental i la cohesió social d'aquest territori.

Transformació i millora del tram final del riu Besòs

Des de finals del segle XX, l'AMB treballa per millorar la qualitat ambiental i ecològica d'un dels principals eixos fluvials de la metròpolis de Barcelona a través de diferents actuacions i intervencions coordinades amb altres administracions i organismes públics implicats.

• 2006: l'AMB, conjuntament amb el Consorci del Besòs, els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs i Barcelona Regional, va fer intervencions de transformació i millora d'aquest tram final del riu, amb la creació dels espigons i d'un prat, la reordenació dels col·lectors i la construcció del carril bici que arriba fins al mar.

• 2014: instal·lació de tancaments de protecció a la barra de sorra de la desembocadura del Besòs, que té una superfície de 2.811 m2, amb l'objectiu d'afavorir el creixement de plantes dunars i la nidificació de corriols, i d'augmentar el nombre d'ocells aquàtics que s'hi aturen.

• 2015/2019: diferents actuacions de plantació d'espècies dunars per naturalitzar l'espai amb activitats participatives. Aquestes accions s'emmarquen dins de les Jugatecambientals, el cicle d'activitats i els projectes participatius del programa Aprenem a la Xarxa.

• 2019: s'hi va deixar fusta procedent d'arbres arrossegats per la crescuda del riu Besòs com a punt de refugi de biodiversitat.

• 2020: l'actuació més recent va ser el juliol del 2020, en què l'equip de platges va portar a terme la col·locació de pal i corda per protegir una superfície de 10.000 m2, que serveix per reforçar i ampliar la protecció de les platges adjacents a les lleres del riu. 

Enlaces relacionados

Dónde

  • Marker

    Riu Besòs Santa Coloma de Gramenet

Prova: $provaURL