Els prop de 30.000 arbres dels parcs metropolitans absorbeixen anualment 132 tones de diòxid de carboni

| Tema: Parques

La presència d'un parc metropolità fa baixar 1,3 ºC la temperatura i ajuda a reduir l'illa de calor

La biodiversitat ha augmentat significativament en dos anys, amb gairebé 200 espècies d'ocells observades

Turonet

La presència d'arbres als parcs metropolitans implica l'absorció anual de 132 tones de carboni, fet que redueix la contaminació atmosfèrica i depura la qualitat de l'aire, i, per tant, millora la salut i la qualitat de vida dels ciutadans. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi encarregat per l'AMB que analitza els indicadors socioambientals dels parcs metropolitans a partir de les dades de l'any 2020. Els serveis socioambientals, mesurats aqmb aquests indicadors, són el conjunt de beneficis que ofereixen els espais verds a la ciutat i a les persones tant en l'àmbit social (passeig, oci, salut...) com ambiental (regulació de la temperatura, infiltració d'aigües pluvials, millora de la qualitat de l'aire...).

L'estudi analitza 32 indicadors de 7 aspectes ben diferents: característiques generals, ecologia, residus, qualitat ambiental, aigua, energia i ús públic. Els resultats més rellevants, a banda de l'absorció de diòxid de carboni, són els següents:

  • Proximitat: més d'1,4 milions de persones tenen a 15 minuts caminant un parc metropolità
  • Biodiversitat: 195 espècies d'ocells observades als parcs metropolitans i al seu voltant.
  • Efecte termoregulador: la presència d'un parc metropolità fa baixar -1,3 ºC la temperatura, i hi ha parcs que on baixa més de 3 ºC
  • Residus totals recollits: 0,64 kg/m² 
El nombre d'arbres ha incrementat un 4 % en dos anys, de tal manera que el 2018 n'hi havia 27.848, mentre que el 2020 se'n comptabilitzaven fins 28.913. El creixement de la xarxa de parcs metropolitans és el factor principal que explica aquest augment de la massa arbòria.

L'augment de la cobertura arbòria implica un increment de la biodiversitat: el 2018 es van observar 181 espècies d'ocells, mentre que el 2020 aquesta xifra va augmentar fins a les 195. Aquests indicadors s'han obtingut a partir del Visor de fauna de l'AMB.

Les dades també són molt positives en relació amb els residus i amb el consum d'aigua i electricitat. En primer lloc, la quantitat de residus recollits ha disminuït un 30 % en dos anys: de 0,83 kg/m² el 2018 a 0,64 kg/m² el 2020

El consum d'aigua ha baixat significativament en el conjunt de la xarxa de parcs metropolitans (XPM) gràcies a la implementació progressiva de la telegestió en el reg, així com a les millores constants en les instal·lacions i a l'increment de superfície dels prats florits. El 2018, el consum d'aigua era de 934 m3/ha, mentre que el 2020 aquesta xifra va ser de 862 m3/ha.

Una circumstància similar ha succeït amb l'ús d'energia: tot i la incorporació de 3 parcs (parcs de l'Ermita, de la Costeta i Jardins de la Font del Rector) i l'ampliació de 9 parcs en dos anys (Can Lluc, Solana, Pinetons, Torrent de la Font i Turó de l'Enric, Masot, Llacuna, Calamot, Canal de la Infanta i Castell), el consum total energètic ha disminuït un 7 %: el 2018 era de 2.065.997 kWh, mentre que el 2020 va ser d'1.950.407 kWh. Aquesta reducció es deu a l'optimització energètica, basada en la implementació progressiva d'enllumenat LED i la telegestió, que permet controlar l'horari de funcionament i detectar i resoldre avaries.

L'origen d'aquest estudi va néixer el 2018, amb una primera versió de l'anàlisi dels indicadors socioambientals utilitzant de base diversos estudis que s'havien publicat en els anys anteriors, com ara el Sistema d'indicadors ambientals de la xarxa de parcs metropolitans (2014), o la Guia dels valors socials i ambientals dels parcs metropolitans (2016).

Indicadors per millorar la gestió cap a la màxima eficiència i sostenibilitat

Aquests indicadors són un instrument molt útil per avaluar l'estat dels parcs, ja que ofereixen dades quantitatives que permeten observar l'evolució dels serveis al llarg del temps i, d'aquesta manera, poder definir tendències desitjables i projectar polítiques de gestió integral dels parcs per fer-ne una millora contínua.

Jordi Bordanove, coordinador del Servei de Promoció i Conservació de l'Espai Públic de l'AMB constata que aquests indicadors posen en valor la gestió eficient que s'està impulsant des del Servei de Parcs de l'AMB, com la reducció del consum d'aigua i energia. També cal destacar l'important augment de cobertura arbòria, que permet implantar refugis climàtics o augmentar la captació de contaminants.

L'anàlisi d'aquestes dades facilita una aproximació al coneixement de la sostenibilitat dels parcs metropolitans, ajuda a determinar amb més detall els punts forts i febles de cada grup d'indicadors i a definir-ne els límits desitjables en funció del tipus i de les característiques del parc, així com potenciar-ne els que es considerin prioritaris. Tota aquesta informació fa més eficient la gestió, la planificació i/o el disseny de futures intervencions de millora de la qualitat d'aquests espais per a l'ús de les persones.

Enlaces relacionados
Publicaciones relacionadas