Àrea Metropolitana de Barcelona

Els grans temes de la mobilitat i el metabolisme metropolitans van ser  objecte de reflexió i debat en el cinquè workshop de preparació del Pla Director Urbanístic metropolità (PDU), organitzat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ahir a L'Hospitalet de Llobregat.

La sessió, en la que van participar dues-centes cinquanta persones -professionals de diverses disciplines, directius d'empreses, representants de les administracions- és el cinquè workshop de la sèrie que es va iniciar el proppassat mes de desembre a Cornellà i que ha tingut continuïtat a Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat i El Prat de Llobregat. 

El taller, que va ser presentat per l'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, el vicepresident executiu de l'AMB, Antonio Balmón, i el gerent de l'AMB, Ramon Torra, va tenir un primer bloc de ponències dividides en 3 parts, al matí, i un segon bloc organitzat en taules participatives de debat, a la tarda.
La primera part es va dedicar a la innovació urbana com a aproximació que fa possible la millora dels dos grans temes de la jornada, la mobilitat i el metabolisme.

Alexander Erath, investigador senior del Future Cities Laboratory, el principal programa de recerca del Centre Singapore-ETHZ per a la Sostenibilitat Mediambiental Global, va dedicar la seva ponència al nou model de transport en construcció a Singapur, un model que presta atenció a l'individu en la seva diversitat i que gira al voltant del concepte urbanístic d'accessibilitat. Com a curiositat, Erath va esmentar l'indicador de la "felicitat del mitjà transport", liderat per caminar i circular en bicicleta. Entre les solucions que formen part del nou model, Erath inclou instruments com el car sharing i la tarificació dinàmica de l'aparcament, però també un entorn urbà dens, mixt i vivible.

A continuació, Míriam Roure, arquitecta investigadora del Senseable City Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT) va presentar una sèrie d'exemples de noves eines tecnològiques per a una ciutat eficient, com el cotxe que es transforma per ocupar menys espai quan està aparcat o els minihabitatges deformables, i algunes altres ja a punt d'entrar al mercat com la Copenhagen Wheel (accessori que converteix qualsevol bicicleta en elèctrica i la connecta a la xarxa) o el termostat Nest (que evoluciona d'acord amb l'ús que en fan els usuaris). El que ve en aquest àmbit és, segons Roure, "la disponibilitat de dades (sobre persones) amb molta més resolució".

"La tecnologia millora, però necessita actuar sobre un model". Aquesta va ser una de les tesis defensades per Manel Villalante (Barcelona Regional) com a coordinador de la segona part, dedicada als "nous sistemes de mobilitat". Un model que comença per la voluntat política, en el qual la gestió ha de tenir un paper determinant, la condició necessària del qual és "més i millor transport públic" i que demana una aposta per la intermodalitat i l'ús racional del vehicle privat.

Maite Pérez, cap de l'Àrea de Mobilitat de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitants de Barcelona, i Cristina Jiménez, membre de l'equip d'Infrastructures del transport de Barcelona Regional, van presentar una síntesi de patrons i tendències de la mobilitat a l'àrea metropolitana, i van identificar una sèrie de reptes. Una primera dada: més de la meitat dels desplaçaments s'hi fan a peu (3 de cada 4 desplaçaments metropolitans són intraurbans, lògic en un sistema de ciutats compactes). D'altra banda, tot i que Barcelona ciutat segueix concentrant la majoria de fluxos, comencen a funcionar noves polaritats en el nivell metropolità. També aquests darrers anys s'ha registrat un espectacular augment del trànsit de mercaderies, l'aparició de la bicicleta, un augment de la distància dels desplaçaments i una disminució de l'auto-contenció municipal (desplaçaments en un mateix municipi en relació al conjunt de desplaçaments de la seva població).

Entre els reptes de futur van assenyalar, precisament, el de millorar aquesta auto-contenció, afavorir al vianant en un entorn urbà amb una alta densitat d'usos o captar més demanda per al sistema de transport públic metropolità. De cara a l'elaboració del PDU, els fluxos de mobilitat demanden flexibilitat i planejament en xarxa, compacitat i mixticitat d'usos, així com  la creació d'eixos vertebradors d'abast metropolità. Andreu Ulied, soci-director de Mcrit, va tancar aquesta segona part amb una defensa del concepte d'hibridació per contraposició al de segmentació.

"Les noves tecnologies ens permeten ser precisos". Frederic Ximeno, soci-director de l'Estudi Ramon Folch, va obrir la tercera part -coordinada per Vicente Guallart, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona- explicant que l'àrea metropolitana té un model metabòlic que, tot i que ha anat millorant però segueix essent lineal. El nou paradigma ve definit per conceptes com suficiència, eficiència, estalvi, minimització, reutilització, flexibilitat o participació. I l'estratègia  passa per un disseny urbà basat en la gestió integral dels cicles, la rehabilitació eficient dels barris amb  dèficits estructurals, l'ordenació dels usos temporals i els espais de producció d'energia i aliments, entre d'altres aspectes.

A continuació, Carles Conill, director de l'Àrea de Medi Ambient de l'AMB, va parlar de la gestió eficient de les infrastructures AMB: cicle de l'aigua, residus i energia, emmarcada en el paradigma de l'economia circular. El repte de la transició energètica, ara sobre la taula de l'AMB, ha de donar un paper més predominant a les persones.

L'arquitecte Wilhelm Schulte, ex director general de Planificació Urbanística i Paisatgística d'Hamburg, va tancar el bloc del matí explicant l'evolució del Hamburg capital verda europea de 2011 cap a la ciutat de la xarxa verda (grünes netz) en l'horitzó 2034. El pla de la xarxa verda que suposarà treure els cotxes del 40 % de la ciutat connectant parcs i espais de lleure del centre i dels suburbis mitjançant una xarxa de vies verdes reservades per a vianants i bicicletes. El pla inclou, per exemple, unes tarifes portuàries variables en funció de les emissions, o una campanya per incorporar el verd als terrats. Però potser el més significatiu de tot el projecte és el city dialogue, un procés intensiu i sostingut de diàleg amb els ciutadans, que ha estat el seu fonament.


El PDU: tres línies d'acció

El procés d'elaboració del PDU prossegueix amb la realització de workshops especialitzats en els que participen experts de diverses disciplines i representants de municipis, institucions i empreses amb implantació a l'àrea metropolitana.

El primer taller es va celebrar el 2 de desembre passat a Cornellà. Després, els treballs van continuar a Santa Coloma de Gramenet (27 de març) amb un workshop dedicat als "Espais oberts: paisatge, lleure i producció", a Sant Cugat (28 de maig) abordant el tema "Urbanisme i noves dinàmiques socials i productives", i a El Prat de Llobregat (10 de juliol) analitzant "L'àrea metropolitana de Barcelona en el sistema urbà europeu".

Els treballs del PDU es seguiran desplegant durant el que resta de 2014 i la primera part de 2015. La preparació del PDU metropolità s'estructura entorn de tres línies principals: redacció, participació i estudis.

El procés de redacció pròpiament dit serà assumit directament pels serveis tècnics de l'AMB que disposaran d'un equip de treball propi dirigit per Josep M. Carreras, responsable de l'àmbit d'Urbanisme, que tindrà el suport de l'arquitecte urbanista Joan Busquets, catedràtic de la Universitat de Harvard.

Una línia complementària consistirà en una feina sistemàtica de recuperació, actualització i redacció de nous documents de base, orientada a afinar el diagnòstic i a aportar materials significatius al grup que elaborarà el PDU.

En aquest marc, ja s'han començat a distribuir les cinc primeres edicions de la nova col.lecció de quaderns específics que tenen l'objectiu de recollir els materials derivats de cadascun dels workshops i, també, estudis de caràcter monogràfic.

El primer Quadern PDU Metropolità recull el contingut del primer workshop, mentre que el segon Quadern està dedicat a l'"Anàlisi de les modificacions del Pla General Metropolità". El tercer recull el contingut del workshop de Santa Coloma de Gramenet,  el quart el de Sant Cugat i el sisè el del Prat de Llobregat.

Finalment, s'ha configurat una línia de seguiment i participació de la que formen part els workshops de reflexió i debat, que es completen amb seminaris, presentacions, conferències i altres accions anàlogues.

La participació dels experts i professionals té una via addicional d'articulació a través de l'espai de la pàgina web de l'AMB.

S'han previst igualment uns instruments complementaris de difusió de les tasques del PDU, que seran la preparació i publicació d'un atlas metropolità, i una exposició dirigida al gran públic que permeti visualitzar les perspectives de desenvolupament futur de la ciutat metropolitana.