Àrea Metropolitana de Barcelona

El canvi climàtic, els impactes del qual tenen una incidència intensa al territori metropolità, està provocant que les projeccions climàtiques de cara a finals del segle XXI siguin més pessimistes que les que es van fer ara fa tot just una dècada. 

Davant d’aquestes dades, cal adaptar-se als impactes climàtics. A més de les solucions preventives com la renaturalització de les ciutats, la presència d’equipaments preparats per reduir els riscos associats a les altes temperatures és clau. Cal recordar que, en general, les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts pateixen amb especial gravetat els efectes de la calor. Segons l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), calculat per l’AMB, unes 526.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona (un 16 % de la població) són especialment vulnerables a la calor, i es concentren en 9 municipis.

Una de les solucions més notòries és la xarxa metropolitana de refugis climàtics XMRC que agrupa instal·lacions que habitualment tenen una altra funció i que de manera excepcional ofereixen confort en períodes de temperatures elevades, sigui per mitjà de climatització o amb mètodes naturals com la presència de vegetació. Aquest any, amb l’aixecament de les restriccions per sequera, pren especial importància la presència d’aigua (llacs, estanys i fonts) als refugis exteriors, com un mecanisme més per controlar les altes temperatures.

Els tipus de refugis que integren aquesta xarxa són equipaments municipals (biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats, museus, poliesportius, etc.), parcs (de gestió metropolitana o municipal) i piscines públiques. 

Durant l’any 2025, es preveu incorporar a la XMRC 58 nous espais amb les condicions adients. Sumats als ja existents, la xarxa comptarà amb un total de 244 refugis climàtics (71 parcs, 151 equipaments i 22 piscines), que estaran actius durant els mesos de més calor en 31 municipis metropolitans. Els refugis de la XMRC donaran cobertura a 1.271.708 persones, el 80,5 % de la població dels municipis que integren la xarxa: això significa que aquestes persones tenen un refugi a menys de 10 minuts a peu des de casa seva. Pel que fa a la població més vulnerable (la que té un valor a l’IVAC d’entre 47 i 61), el percentatge de cobertura s’eleva fins el 82,5 % a tot el territori metropolità. Aquestes dades no inclouen  la xarxa pròpia de Barcelona, que cobreix el 97 % de la seva població, amb uns 390 espais de refugi climàtic dels mateixos tipus que la resta de municipis metropolitans.

El creixement de la XMRC suposa un augment del 31 % respecte de l’any passat, i d’un 69 % respecte del 2023.

Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, manifesta que “malauradament no tothom pot pagar-se unes vacances o disposar d’aire condicionat durant els mesos més calorosos de l’any, per això és necessària la xarxa de refugis climàtics com a servei bàsic per a la ciutadania”.

A banda de la seva funció principal (oferir temperatures més baixes en l’època de més calor), la XMRC també té activitats associades, dirigides especialment a la població més vulnerable, com són les persones grans, els infants, les dones embarassades i alguns malalts:

• A través del conveni que l’AMB té amb el Servei Local de Teleassistència (SLT) de la Diputació de Barcelona, s’ofereixen tallers en cada municipi, que poden arribar a 300 persones vulnerables. S’hi explica què és el SLT i quins serveis ofereix; què és el canvi climàtic i quins impactes provoca; què són les onades de calor i què podem fer per fer-hi front, i quins són els refugis climàtics de cada municipi i on s’ubiquen.
• S’imparteixen sessions de formació a prescriptors dels equipaments que funcionen com a refugi, com ara personal d’atenció de biblioteques, casals i piscines, professionals que fan possible el bon funcionament de la XMRC.
• Es fan diferents activitats de dinamització impartides pel personal del programa metropolità d’educació per a la sostenibilitat Compartim un Futur, especialment centrades en aspectes de salut i canvi climàtic. 
• La informació està disponible al web de l’AMB i inclou els telèfons i les adreces web dels diferents equipaments per consultar els horaris d’obertura i els períodes de tancament, des de l’1 de juny fins al 30 de setembre.

Amb aquestes mesures l’AMB i els ajuntaments metropolitans pretenen reforçar el servei públic que ofereixen els refugis climàtics i continuar treballant en la millora contínua d’aquests espais.

L’AMB també participa en diversos projectes europeus que estudien com s’han d’adaptar aquests equipaments per fer front a nous reptes, com el de poder oferir refugi a la nit o prestar especial atenció a les persones sense llar.

Les projeccions sobre el clima, pitjor que fa una dècada

Ara per ara, totes les previsions mostren una tendència clara a l’augment de les temperatures màximes i mínimes. A mitjans de segle, es preveuen increments de fins a 3 °C, i cap a finals de segle l’augment podria arribar a ser de gairebé 4 °C si no s’acceleren els canvis en les polítiques públiques, l’actuació de les empreses i els hàbits ciutadans per assolir els compromisos de l’Acord de París.

Aquest escalfament té múltiples conseqüències, totes perjudicials per al territori i per a la salut i la qualitat de vida de les persones que hi habiten. En destaquen les següents:

• Augment exponencial dels dies de calor (> 30 °C) i de calor extrema (> 35 °C).
• Multiplicació de les nits tropicals (> 20 °C de mínima), tòrrides (> 25 °C) i fins i tot aparició de nits roents (> 30 °C).
• Onades de calor més freqüents (més de quatre cada any), duradores (fins a 19 dies) i intenses, amb impactes directes en la salut, les infraestructures i la planificació urbana.

L’incompliment global dels acords de París sobre el clima acosta el territori metropolità a temperatures molt més elevades que les que es van preveure el 2015, tal com mostren els últims estudis de projecció climàtica en què ha participat l’AMB.

Com s’han fet les projeccions? 

El projecte ICARIA, en què l’AMB participa com a soci, té com a objectiu desenvolupar eines d’avaluació de riscos relacionats amb el canvi climàtic, modelitzar impactes directes i indirectes de fenòmens climàtics complexos, així com reduir els riscos mitjançant accions d’adaptació sostenibles i efectives. El projecte se centra en actius crítics, infraestructures, habitatges i espais naturals que no van ser dissenyats per afrontar els canvis climàtics futurs, i busca entendre com els futurs escenaris climàtics podrien afectar els costos i la gestió d’aquestes accions. 

La col·laboració de la Fundación para la Investigación del Clima (FIC), sòcia del projecte, és clau per aportar dades climàtiques i projeccions actualitzades a escala metropolitana fins al 2100.

Els escenaris de concentració de gasos amb efecte hivernacle (GEH) actualitzen els utilitzats ara fa 10 anys, el 2015, elaborats amb el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Les noves projeccions també incorporen els escenaris del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic  (IPCC) que, a més de tenir en compte les emissions de GEH, també preveuen diferents escenaris de canvis socioeconòmics fins a l’horitzó 2100. Això permet representar una visió més completa de com pot evolucionar el clima i disposar d’una perspectiva més àmplia per modelitzar els efectes del canvi climàtic, afavorint una anàlisi de riscos més precisa i holística.

Segons aquests treballs, es preveuen, per exemple, fins a quatre onades de calor més cada any: 

Recentment, els experts han alertat que les temperatures a Europa estan augmentant a un ritme de més del doble de la mitjana mundial, a l’Informe sobre l’estat del clima 2024 del servei climàtic Copernicus i l’Organització Meteorològica Mundial, OMM).

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic també va destacar, en el seu darrer informe, que un escalfament global d’1,5 °C podria provocar 30.000 morts addicionals a l’any per calor extrema a Europa. El territori metropolità, inclòs en aquesta zona de risc, pateix, a més, les dificultats típiques del clima mediterrani (propensió a períodes de sequera, inundacions, risc elevat d’incendis forestals, etc.).

Actuacions de l’AMB contra el canvi climàtic

Aquests estudis ajuden tant a diagnosticar els problemes com a posar en marxa estratègies per contrarestar-los. Algunes de les polítiques metropolitanes actuals en aquest sentit són les següents:

Plans locals d’adaptació

Actualment, 25 municipis metropolitans compten amb plans locals d’adaptació al canvi climàtic elaborats per l’AMB, amb una bateria de més de 100 indicadors.

Pla director urbanístic metropolità (PDUM)

Planifica una infraestructura verda i blava que permetrà incrementar espais naturals, i una estructura urbana i social pensada per facilitar la mobilitat sostenible. També planteja estratègies per compatibilitzar els usos urbans i naturals del territori, amb un escenari 2050.

Programa metropolità de mobilitat urbana (PMMU)

Promou polítiques de mobilitat sostenible com a estratègia clau per combatre el canvi climàtic. Algunes accions en curs inclouen el desenvolupament d’una xarxa de transport públic sostenible, eficient i intermodal, prevista per completar-se el 2030; la creació d’una xarxa metropolitana de carrils bici i un nou sistema de bicicletes elèctriques que connecta la majoria de municipis metropolitans, i la implementació de zones de baixes emissions (ZBE), que restringeixen la circulació dels vehicles més contaminants.

Pla estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA)

Prioritza l’ús eficient de l’aigua, la seva regeneració i la protecció de fonts naturals per garantir l’abastament a llarg termini i la biodiversitat. Abasta la gestió de tot el cicle integral de l’aigua, incloent potabilització, distribució, tractament de les aigües residuals i regeneració per a usos no potables. Després de la sequera del 2008, es van establir tres estacions de regeneració d’aigua (ERA). Al 2024, el 19% de l’aigua depurada de 3,4 milions de residents a l’àrea metropolitana de Barcelona rep un tractament de regeneració per a usos posteriors.

Programa de prevenció i gestió de residus (PREMET)

Crea un model de tractament de residus basat en la circularitat i busca la neutralitat de carboni aprofitant el potencial de la biomassa per generar biogàs. En són exemples la captació de biogàs a l’antic abocador de la Vall de Joan i el tractament dels residus orgànics en Ecoparcs, que eviten actualment 3.678 tones de metà cada any, que equivalen a 102.978 tones de CO2-eq.

Programa marc d’energia i clima

El Programa marc d’actuacions d’energia i clima (PMEC) presenta actuacions vinculades a la transició energètica (energies renovables i eficiència energètica), a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i a tots els projectes de sensibilització i dinamització necessaris per fer que la transició ecosocial sigui justa i enfocada a una nova cultura de la sostenibilitat. El PMEC parteix de l’objectiu d’establir criteris, directrius i pautes de gestió a fi d’aplicar-los. L’horitzó del programa és el 2030.

Rehabilitació energètica

El Consorci Metropolità de l’Habitatge ha rehabilitat 4.339 habitatges, amb una inversió de 100 milions d’euros finançats pels fons Next Generation, amb la reducció d’un mínim del 30 % de la demanda energètica en cada actuació. 

Protocol de sostenibilitat

Estableix criteris per a tots els projectes d’urbanisme i construcció portats a terme per l’AMB, que els alineïn amb els objectius ambientals de la regió per als anys 2030 i 2050.

Governança, comunicació i educació ambiental

L’AMB també promou l’educació ambiental a través de programes com el Programa metropolità d’educació ambiental Compartim un Futur, que fomenta bones pràctiques, activitats i recursos per a la ciutadania, amb activitats sobre canvi climàtic, petjada de carboni, transició energètica i ciència ciutadana.

L’AMB lidera projectes per implementar solucions basades en la natura, com teulades biosolars i petits boscos urbans de creixement ràpid (projectes pilot). Un altre punt bàsic d’aquest capítol és la ja esmentada xarxa metropolitana de refugis climàtics.