Àrea Metropolitana de Barcelona

Dijous 9 de juliol es va celebrar la jornada “Metròpolis en transformació 2026. Adaptació climàtica al Mediterrani”, organitzada per la Fundació Catalunya Europa i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb el suport de la Diputació de Barcelona. La jornada va reunir una seixantena de participants a la sala de plens de l’AMB. Hi van assistir tècnics, representants institucionals, investigadors, entitats ecologistes i organitzacions europeistes, entre d’altres.

Adaptar el territori abans que gestionar l’emergència

La jornada va posar de manifest que els grans incendis forestals que viu avui el Mediterrani no són només conseqüència de les altes temperatures, sinó també de dècades d’abandonament del territori agrícola, de la pèrdua del mosaic agroforestal i l’expansió forestal sense planificació i de la manca de gestió activa dels boscos. A més, van apuntar que els focs no són l’origen del problema, sinó la conseqüència de dècades de canvis silenciosos i progressius del paisatge.

Els ponents van defensar que la prevenció passa per recuperar la gestió agroforestal, reforçar la cooperació entre administracions, propietaris i societat civil, garantir un finançament estable i entendre els boscos com una infraestructura essencial per a l’adaptació climàtica. També van recordar que la gestió sostenible ja no consisteix a conservar, sinó a fer l’espai resilient per permetre fixar la població al territori en les pròximes dècades i aconseguir preservar la biodiversitat que tenim. En aquesta línia, van posar l’accent en la “futuralitat” i van recordar que si s’està patint un context de risc, es perd la visió de futur i es cau en la immediatesa. “S’ha de pensar en un futur que va més enllà de la supervivència”, van afirmar.

Al llarg de les diverses sessions també es va abordar la necessitat de restaurar els espais fluvials metropolitans per recuperar-ne la funció ecològica i reduir-ne la vulnerabilitat davant sequeres, inundacions i episodis extrems. Els experts van coincidir que la restauració dels rius i les solucions basades en la natura només són efectives si van acompanyades de manteniment, planificació a llarg termini i una governança compartida.

Les taules van compartir una mirada divulgativa i internacional per mitjà de les experiències de Mèxic, Màlaga o el Líban. Davant d’aquesta visió, van posar en relleu que els territoris mediterranis comparteixen vulnerabilitats, però també oportunitats per convertir-se en un laboratori internacional d’adaptació climàtica. Els experts van recordar, alhora, que el Mediterrani i, sobretot, Catalunya i Espanya, han sigut exemples de refugis climàtics, transformació de l’espai públic i urbanització que contempla l’espai urbà.

Una agenda compartida per al futur del Mediterrani

Al final de la jornada, la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats, va destacar la necessitat d’entendre de nou el Mediterrani en el Mare Nostrum, la necessitat d’atrevir-se a rectificar si cal i la necessitat que el futur sigui sostenible però rendible.

La segona edició de “Metròpolis en transformació” consolida aquest cicle com un espai de referència per connectar coneixement científic, polítiques públiques i experiències internacionals sobre l’adaptació climàtica, amb l’objectiu de reforçar la capacitat de resposta de les ciutats i territoris mediterranis davant els reptes del canvi climàtic.