Àrea Metropolitana de Barcelona

En aquesta nova edició de l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), s’han ampliat les zones de mostreig a l’espai fluvial del riu Llobregat. Concretament, s’hi han afegit tres nous espais: un al riu Llobregat alt, a Ca n’Albareda (Sant Andreu de la Barca) i dos al riu Llobregat mitjà (a l'espai dels aiguamolls de Molins de Rei i a l’altura del Parc Agrari de Sant Boi de Llobregat).

L’objectiu és crear una nova comunitat de voluntaris que se sumi a la ja consolidada dels parcs i platges metropolitans, i alhora afavorir el coneixement de la biodiversitat de papallones present en aquests entorns.

L’mBMS es va iniciar el 2019 amb mostrejos en sis parcs i tres platges gestionats per l’AMB. Durant aquests anys el nombre de punts de mostreig ha anat augmentat fins als 26 parcs i les 5 platges actuals.

Per què s’amplien les zones de mostreig al Llobregat?

La incorporació d’aquestes zones a l’Observatori permetrà obtenir dades sobre les papallones que hi habiten: identificar-les i fer-ne recompte i seguiment. Aquesta informació, analitzada per la comunitat científica del projecte, contribuirà a millorar-ne la gestió i afavorirà la biodiversitat, augmentat la resiliència del territori metropolità davant el canvi climàtic.

Tot i que les espècies de fauna que trobem a l’àrea metropolitana de Barcelona en general estan distribuïdes arreu del territori, hi ha certs indrets de l’espai fluvial que, amb una gestió adaptativa, podrien servir de reservoris d’espècies menys freqüents als parcs i platges.

Estudis de connectivitat i biodiversitat

La selecció d’aquests espais fluvials ha estat conseqüència de la informació obtinguda amb l’estudi que es va portar a terme entre el 2021 i el 2023 sobre la connectivitat ecològica i la biodiversitat de l’espai fluvial del Llobregat, que va permetre conèixer-ne els valors i els problemes que l’afecten.

L'estudi tenia com a objectiu millorar la gestió i el manteniment que porta a terme l’AMB en aquest espai. S’hi van identificar 48 espècies (30 de les quals durant les campanyes de camp, la resta provinents de la informació de diferents bases de dades) i es van identificar 16 eixos prioritaris sobre els quals actuar per millorar la connectivitat ecològica i mantenir-hi la biodiversitat.

Els aiguamolls de Molins de Rei són una zona amb molt d’interès per a les papallones gràcies a la seves característiques ecològiques i la seva proximitat a zones forestals riques en brolles i d’altra vegetació mediterrània. En aquest espai, podem trobar-hi espècies com la tornassolada petita (Apatura ilia), una espècie típica del bosc de ribera.

Ca n’Albareda, a Sant Andreu de la Barca, és un espai que destaca pel seu interès ecològic, tant per la diversitat d’hàbitats que s’hi troben com per la baixa freqüentació, que afavoreix la presència d’espècies més sensibles a l’activitat humana.

Pel que fa a la zona de mostreig de Sant Boi de Llobregat, l’elecció ha estat motivada per la seva proximitat al Parc Agrari, un espai de conreu on els insectes pol·linitzadors, com les abelles, les papallones o els escarabats, no només són essencials per al manteniment de la biodiversitat, sinó que són responsables de la pol·linització de fins al 75 % dels conreus agrícoles i el 90 % de plantes silvestres. L’absència de pol·linitzadors suposaria la reducció de la producció i pèrdues econòmiques de més de 3 bilions d’euros l’any.

L’Observatori Metropolità de Papallones

L’mBMS es coordina des dels serveis d'Infraestructura Verda i de Parcs i Platges de l’AMB, amb l’Institut Metròpoli i el CREAF, centres de recerca científica adscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona. És un projecte de ciència ciutadana, que, a través d’una comunitat de voluntaris, porta a terme el seguiment de les papallones diürnes en diferents punts de mostreig. El projecte, que es troba actualment en la 7a edició, desenvolupa una tasca conjunta de gran riquesa aportada per la diversitat del trinomi format per ciutadania, comunitat científica i institucions gestores.

Les dades obtingudes faciliten l’anàlisi de tendències poblacionals i ajuden a avaluar l’evolució dels espais naturals metropolitans on es porten a terme. La informació és de gran valor per establir els criteris de la gestió que l’AMB fa en aquests espais.