Àrea Metropolitana de Barcelona

Aquest matí ha tingut lloc, al Parlament de Catalunya, l’acte central de celebració del 15è aniversari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Amb aquesta cita es commemora la posada en marxa, l’any 2011, de l’Administració metropolitana en la seva configuració actual, hereva de l’antiga Mancomunitat de Municipis, de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMSHTR).

Aquest canvi institucional, fruit de molts consensos polítics i territorials, va facilitar la creació d’una Administració preparada per racionalitzar i simplificar la governança, per donar servei a 36 municipis del territori metropolità.

L’existència de l’AMB permet centralitzar serveis públics essencials que sobrepassen, de llarg, la lògica estrictament municipal, i atendre els 3,4 milions d’habitants d’aquesta ciutat de ciutats, de 636 km2, que concentra el 42 % de la població i el 52 % del PIB de Catalunya. Alhora, l’AMB compta amb el tercer pressupost públic de Catalunya, amb un import per al 2026 de 2.896 milions d’euros.

L’acte celebrat avui ha comptat amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya i el president del Parlament, així com del president de l’AMB, Jaume Collboni, i alguns dels seus els seus principals artífexs, com Antonio Balmón (vicepresident executiu de l’AMB des de la seva creació), Xavier Trias, José Montilla i Jordi Hereu, entre d’altres.

Jaume Collboni, en la seva intervenció, ha afirmat que “avui celebrem els 15 anys de la creació de l’administració que l’àrea metropolitana necessitava. El 2011 es va curar una ferida que hi havia en la governança, tant de la Barcelona com de la Catalunya metropolitanes. Ha estat una història complexa i, per aquest motiu, ho hem de celebrar encara més. Aquell pacte de país va ser fruit del consens i de la capacitat de cedir, més enllà dels partits polítics. I s’ha d’agrair especialment a Xavier Trias i Antonio Balmón la seva generositat política”. Collboni ha afegit que “avui, l’AMB és motiu d’estudi arreu del món, i el seu model és replicat com a exemple d’èxit. Tenim clars els reptes de futur, com per exemple fer un salt d’escala en la construcció d’habitatge públic, la lluita davant de l’emergència climàtica o l’aprovació del Pla director urbanístic metropolità, que marca les bases de la metròpolis del futur”.

Xavier Trias, sobre la creació de l’AMB, ha volgut recordar que “fa 15 anys hi havia una voluntat de consens clara de tots els partits. Hi havia una gran necessitat de gestionar serveis bàsics, com el cicle de l’aigua, i cap instrument per fer-ho”. Ha volgut reconèixer la figura d’Antonio Balmón: “va entendre la importància de situar Barcelona al centre, a la presidència, però alhora va posar-se als comandaments de la nova administració i va fer una feina excel·lent”.

En la cloenda de l’acte, Salvador Illa, president de la Generalitat, ha expressat que “cal commemorar el pacte, perquè el naixement de l’AMB es fonamenta sobre el pacte, i pactar és un senyal de coratge”. Illa també ha destacat “la importància de la dimensió, de l’escala. Si volem donar bons serveis públics, necessitem la dimensió metropolitana”. Sobre el model de governança de l’AMB, el president de la Generalitat ha afegit que “l’Administració és un exercici de federalisme municipal, que hauria de servir de model a altres realitats, com el conjunt d’Europa. També és un bon exercici de capitalitat inclusiva, i demostra que qui més recursos té és qui més ha d’aportar. Quan Barcelona treballa amb Catalunya, i Catalunya amb Barcelona, som imparables”.

La Llei de l’AMB

Un cop aprovada per unanimitat la Llei 31/2010 al ple del Parlament de Catalunya, el 27 de juliol del 2010, la constitució del primer govern metropolità va tenir lloc el 21 de juliol del 2011 després de les eleccions municipals.

L’AMB també és un cas singular dins del marc institucional espanyol. Tot i que existeixen realitats metropolitanes al voltant de ciutats com Madrid, València, Màlaga, Saragossa o Bilbao, cap d’elles disposa d’un ens metropolità amb un nivell d’institucionalització, competències i recursos equiparable a l’AMB. Alhora, a escala europea i internacional, poques àrees metropolitanes tenen un ventall competencial tan extens, amb funcions en urbanisme i planejament territorial, mobilitat i transport públic, medi ambient, aigua i residus, habitatge, desenvolupament econòmic i cohesió social.

Agenda d'actes

Durant el 2026 tindran lloc diversos actes especials centrats en el 15è aniversari, a banda de l’acte central celebrat avui.

El 20 i 21 d’octubre se celebrarà una trobada de metròpolis d’arreu d’Espanya, amb l’objectiu de posar en comú estratègies de governança a escala supramunicipal i de tractar reptes com l’habitatge o l’agenda climàtica i digital, durant la qual l’AMB, com a entitat pionera, preveu compartir la seva experiència amb altres conurbacions de l’Estat.

També es pot visitar l’exposició “Futur immediat. Transformar l’espai públic metropolità”, a l’antiga terminal de Drassanes de Barcelona. La mostra és una experiència immersiva per entendre com els projectes i les actuacions aborden la transformació del territori i els seus equipaments mitjançant una gestió eficient i responsable dels recursos, i com fan front als efectes del canvi climàtic, garanteixen la connectivitat i la mobilitat sostenible i preserven i recuperen el patrimoni natural i cultural.

Altres esdeveniments relacionats amb l’efemèride són el cicle de jornades “Diàlegs 15+15”, sessions monogràfiques periòdiques que aborden temes com el creixement demogràfic o la gestió del territori, l’exposició “Naturalment metropolitans”, centrada en la xarxa de parcs gestionada per l’AMB, i un conjunt de seminaris sobre el Parc Natural de la Serra de Collserola celebrats els mesos de maig i juny.