Àrea Metropolitana de Barcelona

La lluita contra el malbaratament alimentari ha entrat amb força a les agendes polítiques dels últims anys i és una de les fites dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, amb la qual s’alinea l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Segons la mateixa entitat, un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen.

A Catalunya, llars, establiments i restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any, estimació extreta de la diagnosi del malbaratament alimentari elaborada per l’Agència de Residus de Catalunya i la Universitat de Barcelona. De tot aquest volum d’aliments, el 26 % correspon a malbaratament del comerç, un 16 % correspon al sector de la restauració i càtering, i el 58 % restant correspon a les llars. Tot i això, aquest estudi no inclou les dades de pèrdues alimentàries a la producció primària ni el malbaratament en la distribució i venda a l’engròs, la indústria transformadora ni en les explotacions agropecuàries.

Més recentment, un estudi sobre el malbaratament alimentari a les llars impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), i elaborat pel Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), estima que a les llars catalanes es malbaraten anualment 173.000 tones de menjar, fet que representa que cada habitant llença a la brossa de mitjana 21,56 kg de menjar a l’any, amb un impacte econòmic de 112 € hab./any.

Les darreres dades disponibles indiquen que a l’àrea metropolitana cada ciutadà genera 1,13 kg de residus cada dia, si bé en aquest cas no tots estan relacionats amb l’alimentació. L’AMB s’encarrega del tractament del gran volum de residus que es generen al territori i que abraça la recollida selectiva i el possible aprofitament, alhora que en promou la reducció.

L’any 2024 la recollida selectiva de residus municipals va pujar fins al 38 % gràcies a l’aplicació dels nous models de recollida a l’àrea metropolitana: el sistema porta a porta i els contenidors intel·ligents. Els municipis on es van implantar aquests sistemes mostren uns índexs de recollida selectiva força elevats, d’entre el 60 % i el 80 %, que disten de la resta.

En les darreres dues dècades s’ha fet un esforç per canviar el model de gestió dels residus municipals al conjunt de l’AMB: s’augmenta progressivament la fracció de residus que es tracten als ecoparcs i disminueix la que va a parar als abocadors controlats. Als ecoparcs metropolitans s’hi duu a terme el tractament mecànic i biològic de la matèria orgànica recollida selectivament i de la fracció resta (abans de la disposició final). Aquest és el procés preliminar a la valorització energètica d’una part dels residus. Així, l’any 2024 el 56 % dels residus municipals es tractaven als ecoparcs, el 25,8 % es reciclava, el 12 % es compostava, el 4,6 % van anar a dipòsits controlats i la resta, l’1,6 %, se sotmetia a processos de recuperació d’energia.

Què és el malbaratament alimentari?

El malbaratament alimentari es defineix com la massa de productes comestibles destinats inicialment al consum humà que, en algun punt de la cadena de subministrament alimentari, s’acaben perdent, llençant o es destinen a usos no alimentaris (FAO, 2011); alhora, és també una pèrdua d’altres recursos com aigua, sòl i energia. Però malgrat aquesta descripció, encara no existeix una definició oficial del fenomen. No s’ha de confondre amb les pèrdues alimentàries, relacionades amb els aliments que es descarten dins l’explotació agrària i es reincorporen al sòl o són compostats en el moment.

El 53 % dels residus alimentaris que es produeixen a Europa es generen a les llars i en gran part es podrien evitar, segons la Comissió Europea. El 19 % correspon al sector del processament i la transformació dels aliments, l’11 % a la restauració, el 8 % a la distribució i el comerç al detall, i el 10 % a la producció primària. Davant aquesta situació, l’àmbit domèstic ha centrat l’atenció de gran part dels estudis i les iniciatives de lluita contra el malbaratament alimentari.

A Catalunya, el malbaratament alimentari a les cases puja fins al 58 %. Les causes d’aquesta circumstància domèstica als països industrialitzats es deuen a un problema de comportament: deficiències en el moment de la compra, problemes amb l’emmagatzematge, deficiències en la preparació dels àpats i l’estil de vida, així com diverses variables sociodemogràfiques.
Una enquesta entre 418 residents de l’àmbit metropolità conclou que els ciutadans ”no són conscients del malbaratament alimentari que generen”. Els motius que els porten a llençar aliments són bàsicament dos: comprar més aliments frescos del compte i no menjar primer els productes que es malmeten abans.

Els autors de l’enquesta assenyalen que “el malbaratament alimentari definit en aquesta investigació es veu influenciat de manera directa per hàbits alimentaris com la selecció de la dieta i el comportament de compra, així com pels comportaments de prevenció de residus”.
A més d’una qüestió ètica, el malbaratament alimentari també és un problema ambiental relacionat amb la gestió de residus, les emissions contaminants, el canvi climàtic i la petjada ecològica col·lectiva.

Valorar els aliments i conèixer la importància econòmica, social i ambiental que implica la producció i l’obtenció dels productes pot ser una via per conscienciar-nos de la importància de no fer-ne un mal ús i no malbaratar-los. També és important saber que les restes alimentàries no són un residu, sinó un recurs aprofitable de moltes maneres.

Per poder fer front al malbaratament alimentari, s’ha de prioritzar una jerarquia de gestió dels aliments. En un primer nivell, el més important és la prevenció del malbaratament alimentari tot reduint excedents, per exemple. Seguidament, si aquest excedent no s’ha pogut reduir, s’utilitzarà per al consum humà i, en una segona fase, per al consum animal. Quan no es puguin consumir, s’utilitzaran els residus alimentaris del malbaratament, en primera instància, per a usos industrials, i així recuperar elements i substàncies per a aquest ús. A continuació, s’utilitzaran per al tractament biològic, que inclou el compostatge o la digestió anaeròbica. Per últim, el tractament final, en el qual aquest excedent va a parar a un abocador. Aquest últim pas és el que s’ha d’evitar, ja que es poden utilitzar els aliments degudament segons l’ordre de jerarquia.


Enllaços relacionats
Prevenció de residus a l’AMB
Enquesta sobre el malbaratament alimentari