Modificacions de planejament en polígons d'activitat
Anàlisi d'expedients de modificació de Pla general relacionats amb usos industrials des dels inicis de la recessió econòmica. L'objectiu és doble: detectar els principals mecanismes utilitzats en la millora de la competitivitat i la solució de disfuncions, i apuntar criteris urbanístics extrapolables pel conjunt dels sectors d'activitat econòmica.
- Superficie:
- AMB
- Fases:
- Estudio -
- Dirección y coordinación:
- Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB)
- Equipo redactor:
- Isabel Tomé i Jordi Peralta (arquitectes - AMB), Gavina Corbetta i Santi Pérez (estudiants d'arquitectura)
- Municipios:
Galería de imágenes
Descripción
Anàlisi de les modificacions de planejament en polígons d'activitat des del 2007 fins al 2013 a l'àrea metropolitana de Barcelona
En coherència amb el Programa de millora d'infraestructures i de competitivitat de polígons industrials i àrees d'activitat econòmica, inclòs en el marc del Pla metropolità de suport als ajuntaments, la Direcció de Serveis d'Urbanisme té endegada una sèrie d'estudis sobre l'estat actual dels polígons industrials i les àrees d'activitat econòmica. El present estudi parteix d'un dels enfocaments necessaris per a conèixer la realitat de les àrees d'activitat econòmica: l'anàlisi urbanística dels expedients de modificació de Pla general des de l'inici del procés de recessió econòmica.
La interpretació de les dades obtingudes dels expedients es realitza a partir de la seva classificació en diferents grups, en un procés de cribratge successiu, en funció d'aspectes diversos com l'extinció o continuïtat de l'activitat, els objectius globals, els tipus d'intervenció o els instruments urbanístics.
El treball analitza sistemàticament els expedients respecte els paràmetres normatius que modifiquen. En general, les modificacions procuren corregir les determinacions sobre els paràmetres edificatoris i densitats establerts per la Normativa del PGM en la zona 22a (industrial) que han resultat massa rígids, a través d'obrir els usos admesos, d'incrementar la densitat de parcel•les i locals, i d'adaptar les alçades reguladores.
Es detecten també diferents tendències generals respecte els expedients, com els processos de terciarització i residencialització o la manca d'execució d'una part important d'aquest planejament.
Les conclusions es formulen com a criteris urbanístics extrapolables al conjunt, per tal de permetre als ajuntaments metropolitans establir prioritats i focalitzar l'aplicació de la despesa prevista pel pla de suport.