Normas Urbanísticas del Plan General Metropolitano
-
- Títol
- Títol IV. Reglamentació detallada del sòl urbà
- Capítol
- Capítol 2n. De les disposicions comunes als tipus d'ordenació
- Secció
- Secció 1a. Normes aplicables a tots els tipus d'ordenació de l'edificació
- Artículo
- Article 234 - Patis de ventilació
Article 234 - Patis de ventilació
1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts.
2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de l'alçada. La dimensió del pati ha de ser la que permeti inscriure‑hi un cercle de diàmetre igual a un setè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de 2 m. que no produeixi en cap punt de la planta estrangulacions de menys de 2 m. i amb una superfície mínima segons la taula següent:
| Alçada del patis (núm. plantes pis) |
Superfície mínima (m2) |
| 1 | 5 |
| 2 | 5 |
| 3 | 7 |
| 4 | 9 |
| 5 | 11 |
| 6 | 13 |
| 7 | 15 |
| més de 7 | 17 |
3. Regiran quant als patis de ventilació les regles següents:
a. No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.
b. L'alçada del pati, a efectes de determinació de la superfície, s'ha d'amidar en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati.
c. El paviment del pati ha d'estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.
4. Els patis de ventilació mixtos han de complir condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtos.
5. Els patis de ventilació podran cobrir‑se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20 per 100 superior a la del pati.