Àrea Metropolitana de Barcelona

Annex I

1. Illa limitada per la línia Renfe, terrenys de «La Remunta», carrer Rei En Jaume i riera del Canyet, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 20 de novembre de 1961.

2. Illa limitada pels carrers Josep Prats, Francisco Moragas, Provença i Marina, amb ordenació aprovada pel Consell de Ministres el 21 de febrer de 1969, dins del Pla parcial del sector centre.

3. Illes limitades per les av. del Generalísimo Franco (avui, Enric Prat de la Riba) i de l'Alcalde Matías de España Muntadas (avui, Carrilet), rambla de la Marina i carrer Vigo, amb ordenació aprovada pel Ministeri de l'Habitatge el 8 de maig de 1972.

4. Illa limitada pels carrers Floridablanca, Tomás Giménez, Belchite i Simancas, amb ordenació aprovada per l'Ajuntament el 7 d'octubre de 1968 (aprovació confirmada pel Ministeri de l'Habitatge el 31 de gener de 1970).

5. Polígon Can Serra, limitat per l'av. de l'Electricitat, av. d'Isabel la Catòlica, línia Renfe i carretera a Esplugues, amb ordenació aprovada en l'última reforma per la Corporació Metropolitana el 31 de març de 1977.

6. Illa limitada pels carrers Alexandria, Tarongers, Hierbabuena i av. de l'Electricitat, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 3 de setembre de 1974.

7. Illa limitada per l'av. del Generalísimo Franco (avui, Enric Prat de la Riba) i carrers Mare de Déu de la Salut, Alcalde Matías de España Muntadas (avui, Carrilet) i Ciutat Comtal, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 23 de febrer de 1967.

8. Illa limitada per l'av. del Generalísimo Franco (avui, Enric Prat de la Riba) i els carrers Fabregada, Migdia i Castillejos, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme l'1 de juliol de 1959.

9. Pla Parcial Provençana (sector 2), limitat per l'av. del Generalísimo Franco (avui, Enric Prat de la Riba) i els carrers Ciutat Comtal, Pius Xll i Alcalde Matías de España Muntadas (avui, Carrilet), amb ordenació aprovada per l'Ajuntament el 22 d'agost de 1966.

10. Illa limitada pels carrers Jansana, Amadeu Torner, Alcalde Matías de España Muntadas (ermita) i av. Vilanova, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 20 de juliol de 1964.

11. Illa limitada pels carrers Riera Blanca, Sta. Eulàlia, Martí i Codolar i Santiago Ramón y Cajal, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 17 d'agost de 1971.

12. Illa limitada pels carrers Aprestadora, Quarter de Lepant, Granvia i límit parc urbà i grup escolar, amb ordenació aprovada per la Corporació Metropolitana el 28 d'abril de 1976.

13. Illa limitada pels carrers Amadeu Torner, Aprestadora, Rosell i Travessia Industrial amb ordenació aprovada pel Plenari de l'Ajuntament el 18 de febrer de 1964.

14. Illa limitada per l'av. Isabel la Catòlica, av. Menéndez Pidal, carrer les Planes i límit parc urbà, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 20 de juny de 1960.

15. Illa limitada per l'av. Isabel la Catòlica, av. Masnou, carrer Clavells i límit equipaments, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 23 de maig de 1973.

16. Illa limitada pels carrers Pedraforca, Primavera, Castellvell i av. Masnou, amb ordenació aprovada pel Plenari de l'Ajuntament el 21 de setembre de 1966.

17. Illa limitada per l'av. Miraflors, Llevant, Pedraforca i Bòbiles, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 19 de setembre de 1969.

18. Illa limitada pels carrers Radi, Alps, Crucero Baleares (avui, Ventura Gassol) i av. Vilafranca, amb ordenació aprovada per la Comissió d'Urbanisme el 17 de gener de 1969.

19. Illa limitada per l'av. Isabel la Catòlica, av. del Parc i carrer Ibèrica i Empecinado, amb ordenació aprovada el 19 de desembre de 1972.

20. Polígon Bellvitge, limitat per la Granvia, av. Vilanova, Travessera Industrial, av. Mare de Déu de Bellvitge i límit zona 14a, amb ordenació aprovada en l'última remodelació per la Corporació Metropolitana l'11 de maig de 1977.

21. Illa limitada pels carrers Mestre Candi, Generalísimo Franco (avui, Enric Prat de la Riba), Miquel Romeu i av. de l'Alcalde Matías de España Muntadas (avui, Carrilet), amb estudi de detall aprovat per la Corporació Metropolitana de Barcelona el 24 de febrer de 1977.