Parque de Bellvitge

L'Hospitalet de Llobregat
Josep Cano

El parque de Bellvitge es un espacio abierto, de forma más o menos rectangular. Su característica principal es que, a pesar de ser un parque sin puertas, situado en las tierras llanas del delta, consigue ofrecer una cierta sensación de intimidad. Un gran paseo central lo atraviesa en diagonal y marca dos zonas de características diferentes. Por el norte, lo cierra una plaza sombreada por almeces y braquiquítones, que lo aísla de los bloques de pisos más inmediatos y que protege el interior del parque.

Inauguración: 1988

Superficie: 50.316,32 m2

Dirección: Rambla de la Marina L'Hospitalet de Llobregat

  • Información general
    Ramon Torres

    Información de servicio

    Lugar de interés histórico-arquitectónico, vegetación singular, escultura, manantiales, fuentes de agua potable, área de picnic, mesa de ping-pong, juegos para gente mayor, juegos infantiles, porterías de fútbol, canastas de baloncesto.

    Descripción

    El parque es un espacio abierto, de forma más o menos rectangular. Su característica principal es que, a pesar de ser un parque sin puertas, situado en las tierras llanas del delta, consigue ofrecer una cierta sensación de intimidad. Un gran paseo central lo atraviesa en diagonal y marca dos zonas de características diferentes. Por el norte, lo cierra una plaza sombreada por almeces y braquiquítones, que lo aísla de los bloques de pisos más inmediatos y que protege el interior del parque. Su elemento más singular es la ermita de Santa María.


    Más información sobre historia del parque, plano, actividades y publicaciones relacionadas en la versión de la web en catalán.

  • Història

    Bellvitge: un parc vora l'ermita

    Bellvitge és el nom d'un sector de la Marina de l'Hospitalet. El nom antic era Malvitge (derivat del nom de dona Amalvígia, propietària del lloc a final s. X). En un document de venda del 1057 s'esmenta el mas de Malvitge, al qual hi ha una capella. La llegenda equipara Bellvitge a bell viatge i atribueix el canvi de mal per bell, a la construcció de l'ermita i al progressiu sanejament de les terres. La primera referència completa de la capella és de 1279, quan Elisenda Miquela fa un llegat de sis diners a Santa Maria de Benvige.

    Bellvitge: l'ermita de Santa Maria
    En unes excavacions realitzades el 1981 es van descobrir restes romàniques a més de 3 m de fondària: un absis semicircular i un tros de mur d'una nau. Es creu que aquestes restes corresponen a la capella del mas esmentada l'any 1057. Posteriorment, gairebé a cada segle, hi ha constància d'obres de restauració motivades per les crescudes del riu, que soterraven l'ermita i per les destrosses causades per actes de saqueigs. Malgrat aquestes modificacions, l'estructura actual s'ajusta substancialment a la d'un edifici gòtic, construït probablement el 1493, quan la ciutat de Barcelona va donar tota la pedra necessària per a la reconstrucció. En determinades dates de l'any es celebraven aplecs des de l'Hospitalet i Barcelona. La Mare de Déu de Bellvitge era molt invocada per pagesos i mariners.

    Bellvitge: el barri
    El Pla Comarcal de 1953 va canviar definitivament el destí de les terres de conreu de Bellvitge qualificant-les de zona residencial. El 1956 es va aprovar el primer Pla Parcial, amb una previsió de 30.000 habitants. Cinc anys després, la Comissió d'Urbanisme,
    va aprovar el pla definitiu. La immobiliària "Ciudad Condal", propietària de gran part dels terrenys, comença a construir el barri de Bellvitge l'any 1964. Els blocs de pisos, com gegantines fitxes de dòmino, creixen i es multipliquen al costat de la petita ermita, que ja no és ni solitària ni pagesa.

    En la construcció de Bellvitge es van utilitzar materials de mala qualitat per aconseguir l'abaratiment dels costos. Es venien habitatges soterrats en una zona d'inundacions freqüents. Els serveis eren escassos i els preus abusius. Les immobiliàries controlaven tots els aspectes de la vida social. A principis dels setanta i a l'empara d'algunes parròquies van néixer les primeres associacions populars que lluitaven per resoldre les greus mancances del barri. Durant els anys 1973-1976 es van produir grans mobilitzacions i forts enfrontaments amb la policia. Els veïns, sota la consigna "no més blocs", lluitaven amb força per paralitzar les obres.

    El gener de 1976 l'alcalde va fer aturar la construcció. A partir d'aquí, s'obrí un procés de participació veïnal i l'edificació es va frenar. El 1977 la Corporació Metropolitana va aprovar la revisió del Pla Parcial, la qual va significar la supressió de 10 blocs de 16 pisos i 17 torres de 18 pisos. El 1978, l'arribada dels ajuntaments democràtics, comporta l'inici d'un clar procés de millora i dignificació per al barri. El 1980 el Tribunal Suprem falla en contra d'un recurs de la immobiliària, que no podrà aixecar més blocs a Bellvitge. Avui, en un dels espais guanyats pel veïns, el Parc és una esplèndida realitat, que dóna qualitat de vida al barri i constitueix un entorn idoni per a l'ermita de Santa Maria.

  • Normas de uso
    Utilizar las papeleras.
    Utilizar las papeleras.
    El residuo que se recoge se lleva a una planta de selección.
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Llevar a los perros atados.
    Llevar a los perros atados.
    Respetar las indicaciones en aquellos parques o localizaciones en los que no se permite el acceso a los perros (Ejemplo: área de juegos infantiles, jardines botánicos y jardines históricos).
    Recoger las deposiciones de los perros.
    Recoger las deposiciones de los perros.
    No liberar animales domésticos.
    No liberar animales domésticos.
    La liberación incontrolada pone en peligro la fauna autóctona.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    Respetar la vegetación.
    Respetar la vegetación.
    No hacer ruidos molestos.
    No hacer ruidos molestos.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).

Localización

¿Cómo ir?
Transportes en las inmediaciones de...
Galería de imágenes
Prova: $provaURL