Àrea Metropolitana de Barcelona

La infraestructura hidràulica de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç consta dels elements següents: 

• L’endegament de la riera de Sant Llorenç: amb l’inici al carrer del riu Llobregat, al barri de Can Tries (Viladecans), i el final a la connexió amb el col·lector d’aigües pluvials existent a l’encreuament del carrer de Joan I amb l’avinguda de la Riera de Sant Llorenç (Gavà).
  
  El primer tram consisteix en un canal d’escullera amb dues capes de pedres de 800-1.200 kg i 200-400 kg, respectivament; de 5,5 m d’amplada en la base, amb talussos 1:1, i una alçada de 3,5 m.
  
  El segon tram és un canal de formigó armat a cel obert de secció de 5 m d’amplada per 3,5 m d’alçada, que després del sobreeixidor es converteix en un calaix (col·lector de bypass) fins a la connexió amb el col·lector d’aigües pluvials existent.
  
  El col·lector de bypass és un calaix de formigó armat de secció de 3 m d’amplada per 2 m d’alçada, a excepció del primer tram del col·lector de by-pass que és de 2 m amplada x 2 m alçada per tal de facilitar el flux cap al sobreeixidor i al canal d’entrada a la bassa. En aquest col·lector només hi connecten els embornals del carrer així com les reixes interceptores dels carrers adjacents, independent del col·lector d’aigües residuals. Aquest connecta amb el col·lector existent d’aigües pluvials.

• El sobreeixidor lateral: permet derivar l’aigua de l’endegament de la riera de Sant Llorenç cap al vas de la bassa de laminació, a través d’un canal d’entrada. El sobreeixidor lateral és de llavi fi, d’1,33 m d’alçada i de 30 m de longitud. El canal d’entrada de formigó armat és d’amplada variable, entre 4 i 23 m, i d’alçada entre 5,70 i 1,25 m, i finalitza en una zona d’escullera a la cota de 32 m, per evitar l’erosió del terreny natural del fons de l’excavació.
   
• El vas de la bassa de laminació o terreny natural amb la xarxa de drenatge interior i talussos: està excavat en terres, amb dimensions màximes en coronació de 450x250 m (aprox. 11 ha), i una profunditat màxima de 8,3 m. Els talussos tenen pendents de 2(H):1(V); 3(H):1(V) i 6(H):1(V), i estan protegits amb hidrosembra.
   
• L’estació de buidat del vas de la bassa: el sistema de buidat es materialitza amb un desguàs de mig fons de 2 m d’amplada per 2 m d’alçada regulat amb una comporta (a partir de la cota 34 m). El buidat també es fa a partir del pou de bombes (per sota de la cota 34 m) amb 3 bombes submergibles (2+1 de reserva) i 1 bomba de neteja. Totes les bombes estan connectades a un col·lector d’impulsió de DN 600 mm que aboca al col·lector de desguàs de mig fons anterior. El col·lector de desguàs connecta amb el calaix (col·lector de bypass) a l’altura del col·lector existent d’aigües pluvials (encreuament de l’avinguda de Miguel de Cervantes Saavedra amb l’avinguda de la Riera de Sant Llorenç).
   
• L’edifici de control: situat sobre el pou de bombes i les instal·lacions de telecontrol. El telecontrol permet l'explotació a distància des del centre de control metropolità. La bassa està dotada d’equips i instruments per a la mesura de nivells, cabals i altres paràmetres. També disposa de sistemes d’alarma i control per a la seguretat davant de pluges extraordinàries.

El vas de la bassa de laminació té un volum de 160.000 m³, i per això està dimensionat per a episodis de pluja de període de retorn T=100 anys, el que significa que la seva capacitat està calculada per encabir aiguats excepcionals que es preveuen un cop cada 100 anys. 

Aquest volum permet que, per episodis de 100 anys de període de retorn, tot limitant a 20 m³/s l’entrada d’aigua al col·lector de bypass, entrin al vas de la bassa de laminació pel sobreeixidor 32 m³/s (si bé està dissenyat pel cabal màxim de 79 m³/s). El fet de limitar el cabal d’entrada pel col·lector de bypass és perquè la seva capacitat màxima aigües avall és de 35 m³/s, i les aportacions entre ambdós punts és de 15 m³/s a l’encreuament de l’avinguda de la Generalitat amb l’avinguda de la Riera de Sant Llorenç (Gavà).
 

L’execució de les obres de la bassa de laminació va ser promoguda per l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus (EMSHTR). Posteriorment, amb l’extinció de l’EMSHTR, les competències van ser assumides per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en virtut de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Les obres van finalitzar el juliol del 2008. 
 

La bassa de laminació requereix un servei de manteniment i explotació integral que duu a terme l’AMB. Aquest servei està contractat per al període 2025-2027 a l’empresa Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua (ABEMCIA).