Àrea Metropolitana de Barcelona

L’AMB posa en marxa la campanya anual de monitoratge del confort tèrmic als parcs que serveixen de refugi climàtic. El 2026, els treballs se centraran a identificar oportunitats de millora i establir els paràmetres que defineixen un espai com a refugi i que, per tant, esdevé candidat a incorporar-se a la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC). Enguany aquesta xarxa suma 188 refugis climàtics exteriors.

L’estudi es durà a terme a dos espais d’Esplugues de Llobregat, situats a menys de 200 metres de distància: el parc de Can Vidalet, que forma part de la XMRC, i el parc de la Solidaritat.

Durant cinc setmanes de juliol i agost del 2026 es prendran mesures en diferents punts dels dos parcs, seleccionats per representar una àmplia varietat de condicions de cobertura vegetal, ombra, humitat i exposició al sol. Paral·lelament, també es mesuraran diversos carrers de l’entorn, en ambdós sentits de circulació i amb diferent densitat d’arbrat, per disposar d’un punt de comparació amb espais que no estan sota la influència directa dels parcs.

En cada jornada es faran quatre recorreguts de mesura per determinar la variabilitat diürna del confort tèrmic durant el període de màxima intensitat solar i temperatura (13 i 14 h), i el seu decreixement durant la tarda (17 i 18 h).

Per fer-ho, s’utilitzarà un equipament científic mòbil capaç de captar el confort tèrmic a partir de variables com la radiació solar, la temperatura, la humitat, la velocitat del vent i altres variables meteorològiques que influeixen en la sensació de calor.

Els resultats, que estaran disponibles durant el darrer trimestre de l’any, permetran disposar d’una metodologia basada en dades científiques per avaluar la capacitat dels parcs urbans de refrescar l’entorn. En el marc de la col·laboració entre la UAB i l’AMB, aquesta recerca permetrà definir un conjunt de criteris quantitatius i requisits mínims per identificar i prioritzar quins espais verds es poden integrar a la XMRC. 

Aquests criteris s’estructuraran al voltant de quatre vectors fonamentals: l’índex de cobertura d’arbrat madur, la garantia de disponibilitat de recurs hídric i d’un sistema de reg adaptat que permeti mantenir la transpiració vegetal durant els episodis de calor intensa, la ubicació del mobiliari urbà en les zones de màxima ombra i un índex d’accessibilitat universal que asseguri la connectivitat amb els entorns residencials de més vulnerabilitat. Aquesta informació contribuirà a planificar i prioritzar nous espais de refugi i a reforçar l’adaptació de les ciutats als efectes del canvi climàtic.

Els refugis climàtics, indrets clau durant els episodis de calor intensa 

Segons les conclusions de l’estudi Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l'àrea metropolitana de Barcelona, elaborat per l’Institut Metròpoli i impulsat per l’AMB, entre els anys 2002 i 2022 es pot atribuir a les altes temperatures la mort de 10.220 persones, entre el 15 maig i el 15 d’octubre, a l’àrea metropolitana de Barcelona. 

Davant d’aquest repte, els espais verds urbans, com ara parcs, boscos i jardins, tenen un paper fonamental perquè ajuden a reduir la temperatura gràcies a l’ombra dels arbres i a l’evapotranspiració, un procés natural mitjançant el qual les plantes alliberen vapor d'aigua i refresquen l’ambient. En les condicions adequades, aquests espais poden arribar a reduir la temperatura de l’aire fins a 5 °C (Ep-Bellara i Abdou, 2016; Sodoudi et al., 2018; U. S. Environmental Protection Agency, 2008).

Els refugis climàtics són especialment importants per protegir les persones més vulnerables durant les onades de calor i períodes d’elevada temperatura. Pel que fa als exteriors, la seva eficàcia depèn de diversos factors, com la quantitat de vegetació i d’ombra que projecten, la presència d’aigua, el mobiliari urbà present i la facilitat d’accés. 

Tot i això, els episodis de calor intensa també poden afectar la vegetació: quan coincideixen temperatures molt elevades i manca d'aigua, la capacitat de refrescar l’entorn disminueix, i aquest efecte és més o menys significatiu segons l’espècie.

En aquest context, des del 2022 i en col·laboració amb l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - UAB Barcelona, l’AMB impulsa una campanya per determinar com la vegetació influeix en l’estrès tèrmic –mesurat mitjançant l’índex climàtic tèrmic universal (UTCI)– i com el seu efecte refrigerador està condicionat durant els períodes de calor estival. 

Gràcies a aquesta campanya, es disposa de bases de dades microclimàtiques històriques obtingudes de mesuraments en diferents municipis metropolitans i d’anàlisis dutes a terme amb el model WRF-Comfort. Aquestes evidències empíriques i la modelització prèvia serveixen de base per desenvolupar una metodologia rigorosa que permetrà avaluar i quantificar el potencial de refredament dels parcs urbans.