Àrea Metropolitana de Barcelona

Les dones continuen patint una situació de desavantatge respecte dels homes en el mercat laboral de l’àrea metropolitana de Barcelona, segons indica l’Informe anual 2024 de l’Observatori Metropolità de Gènere, impulsat pel Consell Comarcal del Baix Llobregat amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’informe, presentat aquest divendres 13 de juny, apunta que el 56,9 % de les persones registrades a l’atur són dones i que la taxa d’atur femení és del 10,5 %.

Aquesta realitat s’agreuja entre les persones a l’atur més grans de 45 anys, un col·lectiu especialment vulnerable a l’exclusió laboral: un 57,7 % són dones. La situació també s’agreuja per a les dones en atur de llarga durada, és a dir, les que fa més de dos anys que cerquen feina, que són el 63,3 % respecte dels homes.

Les dones representen el 49,5% de la població activa i treballen majoritàriament en sectors amb menys reconeixement i estabilitat. Respecte dels homes, el 67,1% de les dones treballa en serveis a la ciutadania, el 54,2% en serveis al consumidor i només el 14,6 % en construcció i el 22,4 % en agricultura. Pel que fa a ocupacions, destaquen com a empleades d’oficina (66 %) i en serveis personals i de restauració (58 %), però la seva presència cau dràsticament com a operadores i muntadores (16 %) i en càrrecs directius (35 %).

Cal remarcar, però, que les dones representen un 58 % de l’ocupació en la branca de professional científics i intel·lectuals, un sector en continu creixement i fortament demandat, que ofereix salaris més elevats i condicions laborals més bones.

Ester Pujol, directora de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, ha exposat durant la presentació que “emprendre és un acte de valentes, i les dones que emprenen i lideren projectes no ho fan per sort o casualitat, sinó perquè estan preparades, perquè tenen força i perquè s’hi atreveixen”.

En aquest sentit, Pujol ha afegit: “les dades que presentem avui evidencien la necessitat de continuar treballant per pal·liar la situació desigual tant en el mercat de treball com en posicions de lideratge, on la presència femenina és encara molt minsa. Per exemple, les universitats són plenes de dones, però poques arriben a ser-ne rectores”.

Bretxa salarial

Segons l’estudi, la desigualtat salarial entre homes i dones persisteix a l’àrea metropolitana de Barcelona: la bretxa salarial és del 17,6 %, amb una diferència mitjana de 6.275 euros anuals respecte als homes. El salari mitjà anual de les dones és de 27.372 euros.

Tots aquests factors (bretxa salarial, segregació ocupacional i dificultats d’accés a feines estables i ben remunerades) es tradueixen en un biaix de gènere en les condicions de vida.

Emprenedoria i formació professional

En l’àmbit de l’emprenedoria, l’informe mostra que només el 6,9 % de les dones participa en iniciatives empresarials (respecte al 8,4% d’homes).

La seva representació en òrgans de decisió també és limitada: només el 26 % forma part dels consells de les principals empreses que cotitzen en borsa, i el 39 % forma part dels consells d’organismes que financen la recerca. Només assoleixen la paritat (50 %) en els consells d’entitats financeres públiques.

En l’àmbit educatiu, les dones representen el 48,9 % de l’alumnat de formació professional, però persisteix un fort biaix segons les famílies professionals i una distribució desigual de l’oferta formativa al territori.

L’Observatori Metropolità de Gènere 

Nascut l’any 2021 i impulsat pel Consell Comarcal del Baix Llobregat amb la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), sorgeix per la necessitat detectada, per part dels municipis metropolitans, d’obtenir dades sobre la desigualtat de gènere en diversos àmbits de la societat. 

L’Observatori és una eina de suport que, mitjançant dades, estadístiques i indicadors, proporciona la informació de base per assessorar òrgans de govern locals i supramunicipals en la presa de decisions i el disseny de polítiques públiques. Alhora, també permet fer un seguiment i una avaluació sòlids de l’efectivitat d’aquestes polítiques públiques.