Àrea Metropolitana de Barcelona

Aquest dimecres l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona han presentat un conjunt d’intervencions en el territori realitzades en el marc del Pla de sostenibilitat turística en destinació (PSTD) Costa Barcelona-Delta del Llobregat. Es tracta d’un projecte dotat amb 2 milions d’euros de fons europeus Next Generation que té per objectiu fomentar un turisme sostenible al delta del Llobregat i atraure visitants més responsables i sensibilitzats amb el medi ambient, mitjançant diverses actuacions per executar fins al primer trimestre del 2026. El PSTD Costa Barcelona-Delta Llobregat està liderat per la Diputació de Barcelona i hi participen l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci de Turisme del Baix Llobregat i els ajuntaments de Castelldefels, Gavà, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.

Actuacions a les platges metropolitanes

L’AMB, dins la seva competència de la gestió integral de les platges metropolitanes, ha portat a terme les actuacions següents en el marc del PSTD Costa Barcelona-Delta del Llobregat, amb una inversió total de 475.500 euros:

• Instal·lació de dues Naturaules a la zona del baixador de Castelldefels i a la platja de Viladecans. Aquests nous equipaments consoliden l’oferta lúdica i educativa del programa Aprenem a la Xarxa, amb centenars d’activitats de sensibilització i conscienciació sobre la natura urbana. Des del 2022, el projecte Naturaula considera que els parcs i platges metropolitans són espais d’aprenentatge a l’aire lliure on qualsevol usuari de la platja pot aprendre les particularitats de la biodiversitat i els valors socioambientals d’aquests espais, o implicar-se fins i tot més activament en la seva conservació. Les Naturaules comptaran amb una programació estable d’activitats que pertanyen a diferents projectes com ara la Jugatecambiental, adreçada a públic familiar, o  projectes d’aprenentatge servei dirigits a escoles.

• Adequació dels tancaments de pal i corda a l’evolució de la platja al llarg de 4,2 km. Els sistemes dunars estan en constant moviment i evolució i els tancaments dunars s’han d’adaptar a la nova configuració que va prenent la duna. Quan el creixement de la vegetació sobrepassa els tancaments de protecció, avançant cap a mar, és necessari ampliar la superfície protegida i ajustar-la a l’avanç estable de la vegetació. D’altra banda, cal endarrerir el tancament cap a terra quan la zona ha estat afectada per la regressió.

• Substitució del tancament dunar en mal estat al llarg d’1,7 km. Aquest element d’abalisament té la funció de delimitar i senyalitzar el contorn de les dunes que es formen a les platges, per tal de protegir-ne i garantir-ne la conservació. En els casos en què el material ha arribat al final de la seva vida útil, s’ha de substituir.

• Instal·lació manual de 470 metres lineals de captadors de sorra. Aquests elements són estructures creades per a la protecció i estabilització de les dunes en entorns costaners. Aquestes estructures tenen l’objectiu de mantenir l’equilibri ecològic imitant la funció de retenció de sorra que exerceixen les plantes naturals.

• Retirada de vegetació exòtica i invasora en 52.000 m². L’extracció de la vegetació exòtica i invasora és una intervenció imprescindible per evitar que aquestes plantes tan resistents puguin colonitzar l’espai desplaçant i substituint les espècies autòctones. Algunes de les espècies retirades són les següents: Arctotheca calèndula, Gazania rigens, Oenothera glazioviana, Ambrosia psilostachya, Carpobrotus edulis, Yucca aolifolia.

• Plantació de 24.500 unitats d'espècies autòctones. Es tracta d’una acció fonamental per a la preservació dels sistemes dunars, ja que contribueix a la seva estabilitat ecològica, al foment de la biodiversitat –tant vegetal com animal– i a la protecció dels ecosistemes costaners, afavorint la retenció de sorra i regulant-ne l’erosió. Part d’aquesta plantació s’ha realitzat amb la participació de la ciutadania. Algunes de les espècies plantades són les següents: Elymus fractus, Cyperus capitatus, Ammophila arenaria, Eryngium maritimum, Crucianella marítima, Pancratium maritimum, Euphorbia paralias.

L’estratègia de millora, reforç i protecció de les zones dunars té l’objectiu d’enfortir aquests espais i fer-los més resilients davant del canvi climàtic i l’impacte humà. Aquesta regeneració de les dunes és una mesura basada en la natura reconeguda i eficaç per reduir l’erosió de les platges i esdevenir un gran magatzem natural de sorra. Aquesta millora ja compta amb un recorregut important que es remunta al projecte europeu OPERAs del 2014 i ha estat reconegut per la Comissió Europea a través del premi New European Bauhaus el 2022.