Àrea Metropolitana de Barcelona

L'AMB i els Bombers de la Generalitat de Catalunya han acordat col·laborar en mesures de prevenció dels incendis forestals a la metròpolis de Barcelona.
L'acord l'han signat Isidre Sierra, vicepresident de l'AMB, i Joan Rovira Morató, cap de la Regió d'Emergències Metropolitana Sud dels Bombers de la Generalitat.

Isidre Sierra ha dit que "signem aquesta proposta de col·laboració per donar suport al cos de bombers, que reverteix en el nostre benestar". També ha afegit que "aquestes muntanyes d'agricultura periurbana són una combinació entre la gestió del bosc, la planificació de les tasques per actuar i la gestió dels incendis".

Joan Rovira ha explicat que "els bombers tindran capacitat per continuar desenvolupant un projecte relacionat amb les condicions de les urbanitzacions residencials a l'àrea metropolitana. Una de les principals preocupacions davant les noves generacions d'incendis forestals són precisament aquestes urbanitzacions. Precisament, disposar d'informació prèvia que permeti planificar la resposta i a la vegada millorar la coordinació amb agents actuants és la voluntat principal d'aquesta signatura d'avui".

El compromís d'ambdós organismes consisteix a elaborar conjuntament les denominades fitxes FOER, un instrument de prevenció d'incendis forestals que recopila informació actualitzada sobre l'estat i les característiques de les urbanitzacions residencials. Aquesta eina és utilitzada i compartida per tots els cossos de seguretat i d'emergències que gestionen el territori, des dels Bombers i els Mossos d'Esquadra fins a Protecció Civil.

La informació que contenen aquestes fitxes permet identificar el grau de vulnerabilitat de cada una de les urbanitzacions i articular criteris de planificació del dispositiu en cas d'incendis, ja sigui en la fase d'extinció, de confinament o d'evacuació.

Gestió forestal a l'AMB

L'Acord de Govern 2019-2023 de l'AMB, signat el 25 de juliol del 2019, estableix en el punt 22 que l'AMB assumeix la tasca de donar suport als municipis per reduir l'abandonament dels camps de conreu i impulsar els espais agroforestals per fer-los més productius. L'Acord també explica que l'AMB treballarà per reduir el risc d'incendi forestal mitjançant una gestió activa del territori tot potenciant els plans de gestió forestal i fent un aprofitament econòmic de la fusta procedent dels boscos. A més, es facilitaran les activitats d'agricultura urbana que abastin tant la producció d'aliments com el processament i la comercialització.

En aquesta línia, l'AMB i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) van signar el 2020 un conveni de col·laboració per tal de millorar el coneixement de l'entorn de boscos i cultius metropolitans, així com la proposta d'estratègies, instruments i projectes per a la gestió del mosaic agroforestal. L'objectiu principal consisteix a establir una base cartogràfica que reculli els instruments de gestió forestal i les previsions d'actuació i que permeti orientar noves actuacions, crear sinergies i optimitzar els recursos.
Del compliment d'aquest objectiu se'n deriva la proposta de col·laboració entre l'AMB i els Bombers de la Generalitat mitjançant les fitxes FOER esmentades anteriorment.

A banda de la col·laboració amb el CTFC, l'AMB porta a terme diferents actuacions dins la seva gestió del territori que pretenen reduir o atenuar el risc d'incendis forestals.
En l'àmbit de la planificació territorial, l'AMB té molt en compte la gestió activa del territori per reduir els incendis forestals i potenciar el mosaic agroforestal.

En aquest sentit, el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge de la serra de Collserola (PEPNat) valora la importància de les activitats primàries en la conservació del mosaic agroforestal i la lluita passiva de la prevenció d'incendis forestals. El Pla planteja les propostes de millora següents:

• Foment del pasturatge controlat mitjançant les anomenades ovelles-bomber, que mengen herba i fan un manteniment natural de la vegetació.
• Reconeixement i ampliació del Pla de prevenció d'incendis forestals (PPIF): una xarxa de pistes forestals que utilitzen els bombers en cas d'incendis, que no estava reconeguda com a tal.
• Franges de prevenció d'incendis: el Pla identifica aquestes franges, determinades per una normativa sectorial que estableix l'obligatorietat de franges de 25 metres al voltant d'urbanitzacions.

En referència a la gestió dels espais verds, l'AMB fa la gestió de la xarxa de parcs metropolitans (XPM), alguns dels quals són eminentment forestals: Pi Gros (Sant Vicenç dels Horts), Muntanyeta (Sant Boi de Llobregat), Ermita del Pla de Sant Joan (la Palma de Cervelló), Costeta (Begues) o Can Ginestar (Viladecans), entre altres. 

La gestió que té en compte la prevenció del risc d'incendis es basa en el punts següents: 

• Dur a terme tasques de manteniment fora d'època de calor (sega, esbrossades, tales...) amb l'objectiu d'evitar qualsevol risc d'incendi a causa de la utilització de maquinària.
• Mantenir i controlar les espècies arbustives o el sotabosc, que implica una neteja d'aquests espais i, en efecte, la desaparició del "combustible" potencial que fa propagar els incendis.
• Conservar la vegetació en bon estat i vetllar per la seva màxima qualitat

A més, els parcs metropolitans són espais de transició entre la trama urbana i l'espai natural, fet que implica la convivència i l'heterogeneïtat de diferents elements com els boscos i els prats, de tal manera que són zones que no donen continuïtat a les masses forestal denses. 

Finalment, dins la recuperació socioambiental del riu Llobregat, l'AMB porta a terme tres actuacions bàsiques que ajuden a disminuir el risc d'incendi:

• Vetllar per l'accessibilitat dels camins, que facilita l'arribada dels bombers en cas d'incendi.
• Mantenir la vegetació de la vora del riu.
• Vigilar l'estat de la vegetació situada als laterals de l'A-2 o l'A-P7.

Context

A escala global, es constata un increment de comportaments extrems dels incendis forestals (Xile 2017, Portugal 2017, Grècia 2018, Califòrnia 2018, 2019 i 2020). Totes les zones de clima mediterrani estan vivint experiències dramàtiques davant la nova tipologia d'incendis forestals i dels efectes que tenen, no només en el paisatge agroforestal, sinó especialment pel que fa la seguretat i la protecció de les persones que s'hi veuen implicades.

Aquestes noves generacions d'incendis forestals (megaincendis, gigaincendis o incendis de sisena generació) són el resultat de la confluència de dos processos que han evolucionat en paral·lel i que, en el moment que entren en plena interacció, donen com a resultat incendis d'una elevada magnitud, potència i complexitat que superen la capacitat d'extinció que té qualsevol cos de bombers i col·lapsen el conjunt d'organitzacions que han de garantir la protecció i la seguretat a les persones. 

Els dos factors que interaccionen i incrementen el risc d'incendi són els següents:

• Canvi en el paisatge: augment de la massa forestal en detriment dels camps de cultiu, que han quedat abandonats a causa de la disminució de l'agricultura. Aquest fet implica un paisatge homogeni, continu i dens, amb una elevada càrrega de combustible i una continuïtat que pot propiciar l'expansió de les flames.
• Canvi climàtic i fenòmens meteorològics adversos. Les onades de calor, les sequeres perllongades o les fortes ventades són els aliats principals dels grans incendis forestals. En l'àmbit forestal, s'anomena la regla dels 30 quan es produeix una combinació simultània i fatídica de temperatura superior a 30 ºC, vent superior a 30 km/h i humitat inferior al 30 %.

El canvi climàtic pot implicar un increment en la freqüència d'aquesta regla dels 30, amb més onades de calor, episodis de sequera molt més perllongats o fortes ventades.  
A aquesta situació descrita, cal sumar-hi un element que incorpora un conjunt dificultats afegides a l'extinció d'aquests incendis forestals: les urbanitzacions residencials. Aquests assentaments presenten una baixa capacitat d'autoprotecció dels residents, una limitada capacitat d'extinció i una baixa capacitat de coordinació operativa en cas d'un incendi de gran magnitud.

La millora d'aquestes capacitats passa per augmentar la planificació de la resposta operativa, la coordinació entre diferents agents implicats (multiagència), així com la preparació i formació dels residents de les urbanitzacions davant les noves generacions d'incendis.