Àrea Metropolitana de Barcelona

A l’àrea metropolitana de Barcelona s’hi troben allotjades el 82,7 % del total de les filials d'empreses estrangeres a Catalunya. Concretament, aquestes són a les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. A més, la metròpolis de Barcelona se situa en 11a posició en captació d’inversió tecnològica a Europa, amb 1.326 milions de dòlars invertits l’any 2022.

Aquestes són algunes de les dades que mostra l’informe La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2023, presentat aquest dijous, 14 de desembre, i que prova la forta atracció d’inversió estrangera a la metròpolis de Barcelona. Segons E&Y, Attractiveness Survey Europe 2022, la metròpolis de Barcelona és la 10a àrea o ciutat més atractiva per als inversors internacionals. Factors com el talent emergent, la consolidació del hub d’emprenedoria a l’àrea metropolitana, la competitivitat en preus en comparació amb altres ciutats europees, la col·laboració publicoprivada i el bon posicionament turístic de Barcelona atreuen l’interès dels inversors internacionals. 

L’informe, de l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, recull xifres de l’any 2022 i pretén aprofundir en el coneixement de l’economia metropolitana, una realitat que va més enllà de la ciutat de Barcelona. Amb més de 80 indicadors internacionals, també vol posicionar l’economia metropolitana en els rànquings globals i transmetre als inversors nacionals i internacionals les oportunitats que ofereix el territori.

La metròpolis de Barcelona és, també, un nucli d’innovació i emprenedoria. El 2022, el nombre d’empreses emergents (startups) al Barcelona&Catalonia Startup Hub, un projecte de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu posicionar l’ecosistema de les empreses emergents catalanes a escala mundial, va ascendir a 2.022, gairebé el doble que fa sis anys. El 86,7 % d’aquestes empreses emergents es localitza a l’àrea metropolitana de Barcelona. La comarca on n’hi ha més és el Barcelonès (68 %), seguida del Vallès Occidental (9,5 %), el Baix Llobregat (5,9 %) i el Maresme (3,1 %).

“Des de l’AMB treballem fermament per posicionar-nos com un agent clau en l’ecosistema d’atracció d’inversió estrangera, col·laborant colze a colze amb els municipis i amb els diferents actors públics i privats”, ha exposat el vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Jordi Valls, durant l’acte de presentació. A més, Valls ha apuntat que “l’objectiu és fer del territori metropolità un espai obert a nous projectes empresarials, amb alt component tecnològic, innovador i sostenible, que generin noves oportunitats i llocs de treball i que consolidin l’àrea metropolitana de Barcelona com un referent en nous models econòmics”.

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha posat en valor el pes que representa l’AMB en el conjunt de l’economia catalana. “L'AMB representa el 55% del PIB català, el que significa que de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. El desenvolupament d'aquesta metròpolis té un impacte en la totalitat del territori”, ha detallat Santacreu. Una reflexió que s’ha acompanyat d’un prec a tot el teixit productiu i institucional de l’àrea: “construir una economia diversificada, de qualitat i que aposti veritablement per la innovació és quelcom que ens interpel·la a totes i tots: empreses i administracions”. “Només amb una mirada global i integradora podrem desenvolupar projectes transversals”, ha reblat el president de la corporació. 

La forta concentració d’empreses emergents a l’àrea de Barcelona es referma amb els resultats de la setena edició de l’Startup Heatmap Europe Report 2023, que situa Barcelona com la 3a ciutat preferida per ubicar una nova empresa emergent a Europa. El 17,1 % de les persones que funden empreses emergents i membres de la comunitat tecnològica triarien Barcelona si haguessin d’iniciar un nou projecte empresarial demà entre més de cent ciutats europees.

Singularitats del teixit empresarial metropolità 

L’any 2022, a l’àrea metropolitana de Barcelona hi havia 110.214 empreses. Això suposa que s’hi va concentrar el 45,2 % del teixit empresarial de Catalunya, gairebé la meitat. D’aquestes empreses, el 78 % estava ubicat en cinc municipis: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat. 

A més, la metròpolis de Barcelona destaca per l’elevada concentració d’empreses en el sector de sanitat i serveis socials (gairebé el 60 % de les empreses de tot Catalunya) i de serveis a la producció (55 %). La dimensió mitjana d’aquestes empreses és més elevada que al conjunt de Catalunya: a l’àrea metropolitana de Barcelona és de 14,4 treballadors/empresa i a Catalunya, de 12,1 treballadors/empresa. 

L’àrea metropolitana de Barcelona va generar un PIB de 148.891 milions d’euros a preus corrents el 2022 (el 55 % de tot Catalunya). A més, en comparació amb altres regions europees, l’any 2019 l’àrea metropolitana tenia nivell de PIB per càpita en paritat de poder de compra (PPC) un 32 % superior al de la mitjana de la Unió Europea.

Bona connexió internacional i turisme de negocis i congressos

L'aeroport de Barcelona ha recuperat el 2022 el 7è lloc quant a volum de passatgers, posició que ostentava el 2018. El nombre de passatgers ha ascendit a 41,6 milions el 2022, segons AENA. Aquesta xifra encara es troba un 21 % per sota del nivell del 2019. Per altra banda, el moviments de passatgers en tren Barcelona-Madrid del conjunt d’operadores ha assolit un màxim històric el 2022, amb 6,2 milions de passatgers, molt per sobre dels 4,3 milions del 2019. 

L’èxit dels esdeveniments organitzats per la Fira de Barcelona ha contribuït al bon posicionament de l’àrea metropolitana en turisme de negocis. De fet, Barcelona és l'única destinació que es manté en les cinc primeres en organització de reunions internacionals des dels darrers 21 anys. Sis esdeveniments de la Fira han superat els 20.000 assistents l’any 2022, que són: Alimentaria i Hostelco (79.462), MWC i 4YFN (61.000), ISE (43.691), Hispack (26.114) Seafood (26.000) i Smart City Expo (20.423). 

Les bones comunicacions en general han permès que Barcelona se situï com a 4a ciutat en nombre de pernoctacions internacionals a Europa (amb 16,7 milions el 2022), només per darrere de Londres, París i Istanbul. El motiu del viatge es distribueix entre un 68 % per vacances, un 19 % per motius professionals i un 14 % per motius personals o altres. 

Social i mediambientalment responsable 

En els rànquings de ciutats sostenibles, Barcelona apareix en una situació intermèdia-alta. D’una banda, és la 14a ciutat europea en l’índex de sostenibilitat elaborat pel Schroders European Sustaninable Cities Index, amb un valor similar al de Madrid, Liverpool o Hèlsinki. Aquest indicador té en compte 13 polítiques ambientals, com ara el consum d'energies renovables, transport públic més net, estacions de recàrrega de vehicles elèctrics públics, eliminació de plàstics d'un sol ús, qualitat de l'aire, plans climàtics, objectius de neutralitat de carboni o política de residus.  

Per altra banda, és la 10a ciutat d’Europa més preparada per a una mobilitat amb zero emissions, segons la primera edició del Clean Cities Report 2022, en una classificació encapçalada per Oslo, Amsterdam i Hèlsinki. Barcelona obté resultats especialment favorables en les categories de facilitat per al desplaçament a peu (2a posició), accés al transport públic (5a) i seguretat per a ciclistes (6a)