Àrea Metropolitana de Barcelona

Durant el 2022, el 23,2 % de la ciutadania que resideix a l’àrea metropolitana de Barcelona assegura haver patit, com a mínim, un fet delictiu. Es pot tractar, per exemple, de robatoris de bossa o cartera, de delictes contra els vehicles o d’agressions o amenaces amb components d’odi i discriminació, entre d’altres.

Aquesta xifra suposa un augment d’1,7 punts percentuals respecte a l’edició anterior, quan l’índex de victimització va ser del 21,6 %, i se situa en valors semblants als anteriors a la pandèmia, que es trobaven entre el 24 % i el 27 % els dos anys anteriors a l’esclat de la covid-19.

Així es desprèn de la darrera Enquesta de victimització a l’àrea de metropolitana de Barcelona (EVAMB), elaborada per l'Institut Metròpoli en coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona a partir de 7.838 entrevistes realitzades entre el 13 de febrer i el 12 d’abril del 2023.

Índex de victimització al territori metropolità

L’EVAMB també mostra que la proporció de víctimes és més elevada entre la població que viu en ciutats més grans i centrals del territori metropolità que en d’altres més petites:

• El 26,7 % dels residents a Barcelona s’ha sentit víctima d’almenys un delicte, fet que situa aquesta ciutat com la que té l’índex de victimització més elevat de tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
• A la zona del Besòs, el 22,3 % de la població s’ha sentit víctima d’almenys un delicte. En aquest àmbit territorial, la victimització és més alta entre els residents de Santa Coloma de Gramenet (23,6 %), seguida de Badalona (21,9 %).
• A la zona del Llobregat, l’índex de victimització global arriba al 22,2 %. L’Hospitalet de Llobregat obté un índex victimització del 26,6 %, i a Cornellà de Llobregat la proporció de víctimes és del 17,6 %.

TAULA 1: Índex de victimització segons àmbit territorial

TAULA 2: Índex de victimització segons grandària municipal

Millora en la valoració dels serveis policials

L’EVAMB també pregunta l’opinió de la població sobre els serveis policials que operen a l’àrea metropolitana (Policia Local i Mossos d’Esquadra) en l’escala del 0 (donen un servei pèssim) al 10 (donen un servei excel·lent). En la present edició, millora la valoració que la població metropolitana fa dels cossos policials, que avalua amb 7,16 punts de mitjana els serveis que presten els Mossos i amb 6,69 punts els de la Policia Local, puntuacions que continuen millorant respecte a anys anteriors.

Agressions per motius discriminatoris

Segons l’enquesta de l’EVAMB, un 4,5 % de les dones que ha patit una agressió declara que ha estat per motius discriminatoris. Les dades detallen que es refereixen a discriminacions per l’aspecte físic (0,8 %), la llengua i el color de pell o el lloc de naixement (0,8 %). En el cas dels homes, les agressions i intimidacions per discriminació són mínimament inferiors (3,7 %).

Pel que fa als àmbits, continua prevalent la seguretat personal: un 15,6 % dels enquestats s’ha sentit víctima d’algun delicte contra la seva persona. La majoria dels fets en aquest sentit són fets adquisitius no violents (10,7 %), com el robatori de bossa o cartera o l’intent de robatori de bossa o cartera. Les dones són les principals víctimes de fets contra la seguretat personal (16,5 % vers el 14,7 % del homes), en concret pels robatoris no violents (12,0 %). En els fets violents, les dones continuen sent les principals víctimes de les agressions sexuals.

El vehicle és el segon àmbit més comú de la victimització metropolitana: el 7,8 % de les persones ha estat víctima de fets contra el vehicle, com robatoris d’accessoris o l’intent de robatori del cotxe o la moto.

Quant al domicili, tot i ser el tercer àmbit més freqüent, es manté constant respecte a l’edició anterior, amb una percepció de victimització del 3,7 %. Finalment, l’entrada o intent d’entrada en segones residències i establiments comercials són els menys freqüents.

Sensació de seguretat als barris

D’acord també amb l’EVAMB, la seguretat als barris metropolitans rep una valoració mitjana de 6,30 punts (una xifra molt semblant a la de l’any 2022, quan va rebre 6,32 punts), mentre que la seguretat a les ciutats metropolitanes és de 5,80 punts en una escala del 0 (no hi ha gens de seguretat) al 10 (hi ha molta seguretat).

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, afirma que l’ens metropolità segueix treballant per reforçar la seguretat als municipis metropolitans, i recorda que les polítiques de seguretat no es poden limitar a l’escala local, sinó que s’han de teixir a escala metropolitana.

“Per a l’AMB, la seguretat i la convivència són prioritàries i, en aquest sentit, fa temps que treballem, per exemple, a millorar l’enllumenat a l’espai públic, com en el cas del parc del Molinet de Santa Coloma de Gramenet o del Parc del Turonet de Cerdanyola del Vallès, que compten amb nova il·luminació centrada en les persones i la seva seguretat”. Un altre exemple és el servei de parades intermèdies a demanda del Nitbus de l’AMB, “un servei pensat especialment per a les dones i els menors, perquè s'acostin més a la seva destinació i baixin en un punt intermedi del recorregut per haver de caminar menys temps sols”, apunta Balmón.

L’EVAMB és una enquesta que quantifica i analitza la seguretat urbana al territori metropolità a través de la victimització i la percepció de la seva població. La duu a terme anualment l’àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB i forma part del pla estadístic oficial de Catalunya.

Marta Murrià, cap de l’àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli i autora de l’estudi, apunta que “amb més de 30 anys d’història, l’EVAMB és una de les enquestes de victimització i percepció de seguretat amb una trajectòria més extensa a escala internacional, i de les poques que tenen una perspectiva metropolitana”. A més, Murrià exposa: “l’àrea metropolitana de Barcelona és un entorn eminentment segur, però persisteixen algunes problemàtiques de seguretat que afecten a barris i poblacions determinades”.