Àrea Metropolitana de Barcelona

Coincidint amb la celebració del 15è aniversari, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continua el cicle de jornades Diàlegs AMB 15+15, una iniciativa orientada a generar debat i reflexió estratègica sobre els principals reptes de futur del territori metropolità. La segona sessió, que ha tingut lloc aquest dimecres, 15 de juliol, a l’Espai Mestral del Port Olímpic, s’ha dedicat a reflexionar sobre quines són les actuacions estratègiques que, de manera transversal, han de donar solucions al territori metropolità.

La jornada ha reunit nombrosos alcaldes metropolitans —que són els que viuen en primera persona com s’estan transformant les ciutats i quines són les solucions urgents que cal adoptar—, a més d’experts en demografia, urbanisme i planificació territorial, així com tècnics municipals i representants de l’àmbit acadèmic. L’objectiu ha estat compartir diagnòstics, contrastar perspectives i identificar línies d’actuació davant d’unes dinàmiques de canvi cada vegada més complexes i determinants.

En aquest sentit, la jornada ha finalitzat amb una visita guiada a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, l’entorn metropolità que viurà la transformació més gran dels darrers anys a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El cicle Diàlegs 15+15 neix amb la voluntat de consolidar un espai estable de coneixement i intercanvi sobre qüestions estructurals que afecten la metròpolis i, amb aquesta voluntat, se celebren aquestes jornades centrades en altres aspectes de la realitat metropolitana, com el territori, la resiliència i la millora de qualitat de vida a través dels serveis i les polítiques públiques.

A l’inici de la jornada, Belén Garcia, vicepresidenta de l’Àrea del Cicle de l’Aigua i Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB i alcaldessa de Sant Joan Despí, ha dit que “les prioritats del cicle Diàlegs 15+15 coincideixen amb les necessitats més grans que tenim com a societat: el desenvolupament territorial sostenible, la cohesió social i el desenvolupament econòmic”.

La conferència inaugural ha estat a càrrec d’Alessandro Balducci, professor titular de planificació i polítiques urbanes al Departament d’Arquitectura i Estudis Urbans de la Universitat Politècnica de Milà, i autor de l’obra La ciutat invisible: allò que no veiem està canviant la metròpoli, on reflexiona sobre les dinàmiques urbanes que sovint passen desapercebudes, però que estan transformant profundament les ciutats.

Balducci ha començat la seva ponència afirmant que “l’AMB és l’exemple més prestigiós, a tot Europa, d’administració metropolitana i, a escala mundial, és una de les zones a l’avantguarda de la innovació urbana, juntament amb metròpolis i regions com Silicon Valley, Boston, Shanghai i Sao Paulo”.

Al llarg de la seva intervenció, ha afegit que “la crisi migratòria, el declivi demogràfic i la desigualtat creixent posen en tensió el sistema de benestar tradicional, i les retallades en temes socials agreugen el problema”. Ha destacat que moltes vegades les administracions no evolucionen amb prou rapidesa davant d’aquests reptes: “Sovint intentem governar la ciutat i la societat del segle XXI, amb governs del segle XX i fronteres del segle XIX”. Davant d’això, ha proposat solucions: “No hem de renunciar a tots aquests processos de transformació, i tampoc confiar en una utopia tecnològica que pugui complir el paper de la planificació pública. Els temes urgents com el canvi climàtic, l’habitatge i la mobilitat s’han de fer a escala metropolitana, i amb una combinació d’estratègies de dalt a baix (amb origen en les institucions) i de baix a dalt (impulsades per grups locals)”.

En les seves tesis, Balducci destaca com la ciutat real s’estén molt més enllà dels límits oficials i com la perifèria, sovint oblidada, esdevé clau per a una planificació urbana que equilibri els interessos privats amb les necessitats col·lectives. L’urbanista defensa la tesi que és el moment de superar la governança tradicional i apostar per solucions innovadores davant els reptes socials, ambientals i econòmics que afronten avui les metròpolis.

Organització dels espais urbanitzats, integració de la natura i transformació de la metròpolis

La segona jornada del cicle Diàlegs AMB 15+15 s’ha estructurat en tres taules rodones que han respost preguntes clau per abordar el futur. “On passa la vida a la metròpolis de Barcelona?” ha plantejat la pregunta a partir de la tesi que la metròpolis no és només un mapa: és el lloc on es desenvolupa la vida diària i cal analitzar com s’organitzen els espais urbanitzats —barris, carrers, centres urbans— com a escenaris principals de la vida quotidiana i com condicionen la manera de viure a les ciutats.

Loles Herrero, coordinadora de Planejament Urbanístic de l’AMB, ha destacat com “el model policèntric plantejat pel Pla director urbanístic metropolità (PDUM) lluita, en certa manera, a favor de valors com el del comerç local i la vida de barri”, dinàmiques que es veuen amenaçades per la irrupció, per exemple, de les grans plataformes de comerç global, d’oci o de comunicació digital. En aquesta taula rodona també hi ha participat Josep Martínez, alcalde de Badia del Vallès, que ha defensat els equipaments públics com a centres de cohesió social, i Victòria Camps, filòsofa i escriptora, que ha exposat que la població necessita sentir-se protagonista de la ciutat: “Les persones no només necessiten serveis, cal que se sentin partícips de les decisions i de la vida urbana”.

La taula rodona “Quin paper ha de tenir la natura a la metròpolis?” ha abordat el tema per defensar que la natura és una infraestructura essencial per al funcionament i la qualitat de vida a la metròpolis i que els sistemes naturals aporten serveis ecològics imprescindibles, contribueixen a la salut i el benestar de la ciutadania. Aquesta taula ha reflexionat sobre el paper que han de tenir aquests espais en la metròpolis del futur, sobre com compatibilitzar-ne els usos i sobre quin equilibri cal establir entre la preservació de la natura i el desenvolupament urbà.

Alba Bou, alcaldessa del Prat de Llobregat, ha expressat en aquesta sessió que “no hauria d’existir una dicotomia entre ciutat i natura, ja que la ciutat necessita tenir la natura inclosa en el seu territori i en el seu dia a dia”. També han participat en la taula rodona Raimon Roda, director gerent del Parc Natural de la Serra de Collserola, que ha comentat la proposta que determinats espais de la metròpolis puguin esdevenir reserves de la biosfera, i Pepa Morán, professora del màster d’Arquitectura del Paisatge i del màster en Paisatgisme de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha explicat com la planificació de l’espai públic es pot ocupar d’assumptes de plena actualitat, com la prevenció d’incendis.

La tercera taula rodona, titulada “Com fem possible la metròpolis del futur?”, ha posat en relleu els projectes estratègics, les infraestructures i les actuacions de transformació que han de donar forma a la metròpolis dels pròxims quinze anys. Des de la regeneració urbana fins a les noves connexions territorials, el debat ha abordat quines inversions, prioritats i fórmules de governança són necessàries per construir una metròpolis més habitable, competitiva, resilient i cohesionada.

Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, ha destacat el procés complex de transformació que està duent a terme el sector del Besòs: “El territori està començant a veure com es valora la gran quantitat d’actius que té. La transformació de les Tres Xemeneies no és només un canvi radical per a Sant Adrià, ni tan sols només per a l’àrea metropolitana; directament serà un pol d’atracció a escala europea. I això és principalment gràcies al desenvolupament econòmic i l’augment d’ocupació que comportarà, i tot plegat en un entorn urbà que haurà de ser amable per viure-hi”.

Albert Gassull, director dels Serveis de l’Espai Públic de l’AMB, ha fet la reflexió següent: “Quan ens plantegem com ha de ser la ciutat del futur, no ens hem de preguntar tant què volem construir, sinó quines coses ha de fer possible aquesta ciutat. I ara mateix, el que ha de fer possible és donar solució a l’emergència d’habitatge, a la crisi climàtica i, especialment, als problemes estructurals de mobilitat”.

Encara en aquesta tercera taula de debat, Bea Fernández, directora de la Fundació Arrels, ha exposat que la realitat del sensellarisme va més enllà de les persones que viuen al carrer; els reptes són també solucionar els infrahabitatges i la falta de xarxes comunitàries.

La cloenda de la segona jornada del cicle Diàlegs AMB 15+15 ha estat a càrrec de Damià Calvet, vicepresident de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l’AMB, que ha reivindicat l’àrea metropolitana de Barcelona, tant el territori com l’Administració que porta el mateix nom. Ha fet referència a la metròpolis de Barcelona com “la màxima creadora de la capacitat de progrés i de democràcia, capaç de liderar no només en l'àmbit català, sinó també europeu”.