Àrea Metropolitana de Barcelona

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament avui un canvi del planejament impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona que amb el suport i treball de 28 municipis metropolitans actualitza la regulació de l’estacionament al carrer i de l’aparcament en els edificis.

La voluntat de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) és, segons la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, la “adaptar-se a la realitat i a la diversitat territorial, als nous requeriments ambientals i també a l’orientació de l’urbanisme actual”.

Així, “l’objectiu és adaptar les reserves d’aparcament en edificis per fomentar  l’ús del transport públic i facilitar la promoció de l’habitatge assequible”, ha resumit la consellera Sílvia Paneque.

El vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Balmón, ha assegurat que “la modificació no pretén prohibir el vehicle privat ni limitar l’aparcament, planteja un canvi de paradigma i adaptar-ne l’ús a les necessitats de cada municipi i a les seves condicions d’accessibilitat i mobilitat”. Balmón ha destacat que “en un context d’emergència habitacional, flexibilitzar els requeriments d’aparcament, especialment en les promocions d’habitatge protegit, fomenta que es construeixi cada cop més i com més aviat millor”. 

La modificació del Pla General Metropolità (PGM) abasta els termes municipals de Barcelona, Badalona, Badia del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans. 

La modificació pel que fa al municipi de Barcelona va ser aprovada definitivament per la Subcomissió d’urbanisme del municipi de Barcelona el passat mes de juliol. 

Noves necessitats i realitats municipals

El PGM, aprovat fa 50 anys, ha quedat superat en molts aspectes. Les millores en la intermodalitat entre els diversos modes de transport, els nous desplaçaments vinculats al comerç en línia, l’evolució dels eixos de mobilitat, i també dels espais urbans i dels vehicles, i la promoció de l’habitatge públic, entre d’altres, són factors que condicionen la mobilitat i les reserves d’aparcament i estacionament actuals. 

En conseqüència, des de l’aprovació del PGM s’han impulsat nombroses modificacions puntuals per anar-lo adaptant als canvis socials que s’han produït. En aquesta mateixa línia s’emmarca la modificació aprovada avui. 

Distinció territorial segons l’accessibilitat al transport públic

Per desenvolupar la nova regulació, la proposta divideix el territori segons l’accessibilitat al transport públic:

• Indrets dins de les Rondes de Barcelona, delimitades per la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral.
• En aquest cas, “es proposa establir un màxim de places d’aparcament de turismes per tal de desincentivar la mobilitat en vehicle privat que es pot produir en aquests espais urbans centrals, densos i saturats, i millorar així les condicions ambientals i socials”, ha explicat la consellera Paneque. 
• Indrets fora de les Rondes amb bona accessibilitat al transport públic (a un màxim de 800 metres de les estacions ferroviàries). 
• En aquests dos àmbits anteriors es preveuen unes reserves mínimes de places d’aparcament menors a les actuals, per tal de fomentar l’ús del transport públic en les àrees amb major accessibilitat a aquest servei.
• Resta del territori regulat pel PGM. En els municipis amb major dependència del vehicle privat, s’hi proposen reserves mínimes actualitzades d’acord amb la seva accessibilitat. 

Reserves d’aparcament als edificis

Alhora, les reserves d’aparcament en els edificis, s’adeqüen a les diferents realitats i necessitats municipals. S’adapten als usos i a les tipologies d’edificació, contribuint a facilitar la promoció de l’habitatge assequible i tenint en compte la diversitat dels vehicles.

Així, s’introdueixen un seguit de novetats en els edificis de nova planta, en els edificis on s’ampliï el volum edificat o es canviï l’ús. 

•    Determina les reserves mínimes d’aparcament per a bicicletes i/o VMP (vehicle de mobilitat personal) segons l’ús de l’edifici i la seva ubicació.
•    Determina les reserves d’aparcament per a turismes també segons l’ús de l’edifici i la seva ubicació.
•    Permet permutar fins un 25% de les places de turisme en places de motocicleta (3 places de motocicleta/1 plaça de turisme).

Així, per exemple, els habitatges assequibles o l’allotjament comunitari no hauran de preveure un mínim de places d’aparcament de turisme. Tampoc caldrà un mínim de places de turisme en els establiments considerats de proximitat, i els equipaments considerats essencials no caldrà que reservin places d’aparcament.

En canvi, els edificis d’habitatge lliure tindran sempre un mínim de places d’aparcament de turisme i, en el cas dels situats dintre de les rondes de Barcelona, també un màxim en funció de la seva superfície. També caldrà preveure un mínim de reserves de places de turisme per als establiments d’allotjament turístic, en funció de les unitats d’allotjament, i sense fer distincions entre els tipus d’establiments. 

Igualment, caldrà preveure un mínim de reserves d’aparcament de bicicleta/VMP per a facilitar la tinença i mobilitat amb mitjans més sostenibles en edificacions de qualsevol ús. 

Així, les reserves mínimes i màximes d’aparcament segons els usos i la ubicació dels indrets queden de la següent manera:

Estacionament al carrer: segons l’indret i el tipus de mobilitat

Quant a les reserves d’estacionament -és a dir, les places situades al carrer-, el principal objectiu és alliberar l’espai públic perquè pugui acollir futures millores en la mobilitat. D’una banda, s’actualitza la seva definició, introduint funcions més enllà de la mobilitat i accessibilitat: contribuir a la millora ambiental, a la resiliència al canvi climàtic i a les relacions entre les persones, i vinculant aquestes funcions amb les característiques de la via i els detalls de la seva urbanització.  

D’altra banda, es simplifiquen les condicions del planejament vigent i es desvinculen de figures urbanístiques concretes. En el seu lloc, es preveuran unes reserves de places d’acord amb els usos i l’edificabilitat de l’indret, la planificació de la mobilitat i els criteris de disseny de l’espai públic.

A més, caldrà elaborar un Pla especial per concretar la implantació d’edificacions i instal·lacions de mobilitat superiors a 100 m² de sostre sobre rasant. 

Altres novetats

La modificació del PGM,que va ser aprovada inicialment pel Consell Metropolità el passat mes de maig, i definitivament aquest dijous pel Departament de Territori,s’aprofita per introduir eines de flexibilitat, que permetran reduir o exonerar les reserves de places, optimitzar les construccions de plantes soterrani, permutar places d’aparcament entre modes i reubicar-les.

Per exemple, en els aparcaments públics es permetrà ubicar en algunes plantes soterrani activitats vincules al transport, com ara centres logístics d’última milla o armaris de paqueteria. 

També s’amplia la capacitat dels ajuntaments per establir determinacions específiques sobre aparcaments per atendre a la diversitat i les circumstàncies particulars dels seus municipis. Així, els ajuntaments podran modificar les reserves 
en àmbits concrets del municipi.

La modificació s’alinea a les directrius i eixos de treball del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) aprovat inicialment al febrer del 2026 pel Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.