Àrea Metropolitana de Barcelona

El sector agroalimentari és la segona indústria en importància a Catalunya (la primera en volum de negoci i ocupació). L'AMB concentra bona part de les seus centrals de les principals empreses agroalimentàries nacionals i internacionals i s'erigeix com a clúster alimentari de primer ordre.

És un sector en què grans empreses conviuen amb pimes i en el qual la industrialització també abraça el sector primari i el majorista. L'oferta empresarial és variada a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb representació d'empreses fabricants de matèries primeres (aromes, olis, additius), però també de diversos àmbits alimentaris (fruita i verdura, càrnics, pesca, begudes, làctics, brioixeria, xocolates, cafè i infusions, dietètica i nutrició infantils i aliments de quarta i cinquena gamma), del sector de la tecnologia alimentària, envasos i embalatges, refrigeració, mobiliari, equipament i aparells electrodomèstics per a la restauració i l'hostaleria. 

S’entén per transformació alimentària qualsevol acció que faci alterar substancialment el producte inicial, incloent-hi el tractament tèrmic, el fumatge, la curació, la maduració, el marinat, l’extracció o una combinació d'aquests processos. S’entén per:

• Productes sense transformar: productes alimentaris que no s'han sotmès a transformacions de cap tipus, incloent-hi la divisió, partició, seccionament, desossament, picada, pelada, trituració, tallament, congelació, entre d'altres, que pugui alterar el producte amb qualsevol canvi sobre l’aliment produït.
• Productes transformats: productes que s'obtenen després d’aplicar-hi qualsevol de les tècniques de transformació esmentades a sobre. Aquests productes poden contenir els ingredients necessaris per fer elaboracions o per donar-los unes característiques específiques. 

La transformació dels aliments en facilita la prolongació de la vida útil i la conservació, cosa que permet disminuir considerablement el malbaratament alimentari.

Avui dia trobem una àmplia varietat d’aliments transformats, ja siguin frescos, congelats o enllaunats. Per exemple tenim els sucs de fruites, hortalisses congelades, amanides, plats preparats, o fins i tot la llet, ja que aquest aliment passa per un minuciós procés d’elaboració.

Si bé és cert que a alguns aliments aquesta transformació els pot fer perdre nutrients, hi ha altres casos en què els pot aportar avantatges i garantir-ne la seguretat alimentària. Aquestes són algunes de les raons per transformar productes:

• Qualitat nutritiva i digestibilitat: s'afavoreix la digestió del producte o que els seus nutrients estiguin més disponibles. 
• Seguretat alimentària: es garanteix la seguretat del producte mitjançant l’eliminació de microorganismes patògens o perjudicials. Alguns exemples són la llet pasteuritzada, l’enllaunament o el fumatge, entre d'altres. 
•  Vida útil i conservació: permet prolongar la vida útil dels aliments, evitar el malbaratament alimentari i facilitar-ne la conservació. La congelació n'és un exemple clar. 
• Característiques organolèptiques i millores sensorials: el processament millora la qualitat sensorial d’alguns productes d’alimentació. A més, alguns aliments requereixen un processament o una transformació per poder consumir-se, com el blat, les patates o els llegums, que cal sotmetre a un procés de cocció per poder-los consumir.

La metròpolis de Barcelona és un territori que, per la gran densitat de població, és bàsicament consumidor. La superfície agrícola productiva representa entorn el 6 % del conjunt, però compta amb un sector industrial potent, un producte local d'alta qualitat i actius d'alt valor per al sector agroalimentari, com Mercabarna, la xarxa de mercats municipals, l'oferta gastronòmica i uns bons enllaços internacionals per convertir-la en plataforma logística internacional.

El territori metropolità acull grans empreses multinacionals del sector agroalimentari i de begudes, però amb poca presència d'espais productius. El sector primari és el que té un pes menor, mentre que la indústria té un valor moderat.

Hi ha dues activitats econòmiques vinculades directament a les indústries alimentàries, segons l'Institut Nacional de Seguretat Social, que l'Institut d'Estadística de Catalunya descriu de la manera següent:

• Indústries de productes alimentaris: inclouen la producció de diversos productes intermedis que no són exactament productes alimentaris. Es generen productes associats de més o menys valor, com ara les pells procedents del sacrifici de bestiar, entre d'altres. Aquesta divisió s'organitza per activitats relacionades amb diferents tipus de productes: carn, peix, fruites i hortalisses, greixos i olis, productes lactis, productes de molineria, productes de fleca i pastes alimentàries, altres productes alimentaris i productes per a l'alimentació animal. La producció es pot dur a terme per compte propi o bé per compte d'altri.
• Fabricació de begudes: comprèn l'elaboració de begudes no alcohòliques i aigües minerals, la fabricació de begudes alcohòliques procedents de la fermentació, la fabricació de cervesa, l'elaboració de vins i la fabricació de begudes alcohòliques destil·lades.

L'exportació de productes agroalimentaris ha crescut els últims anys, mentre que el volum d'importació es manté. Sobretot s'exporten carns i begudes i s'importen soja, olis i greixos. Els països objectiu són els considerats rics i s'hi exporten productes o serveis de qualitat, vinculats a les bondats de la dieta mediterrània, saludable i innovadora. També s'està exportant a països en vies de desenvolupament.