Àrea Metropolitana de Barcelona

Perquè els aliments que es produeixen arribin als consumidors, la distribució i la comercialització són dos esglaons clau. En aquest sentit, Mercabarna és el gran protagonista per a l'àrea metropolitana de Barcelona i per a la resta de Catalunya, si bé existeixen altres mercats centrals, més petits (Mercavallès, Mercagirona i Mercolleida).

La distribució i la comercialització comprenen tots els processos que es duen a terme des que un producte es cull (si és fresc) o s'elabora (si és processat) fins que arriba al consumidor final (persones a títol individual, serveis de restauració col·lectiva, restaurants, menjadors d'escoles i hospitals, etc.).

És un àmbit format, bàsicament, per majoristes de l'alimentació i amb forta presència d'empreses familiars. Els últims anys s'ha professionalitzat, de manera que el majorista ha passat de ser només un intermediari a ser un operador logístic expert, tant pel que fa al subministrament com a l'adaptació de la seva oferta al client. I això ha comportat, en part, un fenomen de concentració empresarial.
 

El petit comerç també és responsable de fer arribar els aliments a la ciutadania. A l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha més de 15.000 negocis detallistes. És un sector divers, format per:

• Cadenes de fruiteries o establiments de fruita i verdura molt especialitzats.
• Establiments de conveniència, alimentaris o mixtos, regentats per ciutadans immigrants.
• Carnisseries i peixateries de barri.
• Forns de pa de barri.
• Establiments de menjar preparat.

Des de la dècada de 1980 el comerç alimentari ha anat perdent terreny en favor de les grans cadenes: ofereixen un assortiment més ampli, cada cop tenen més establiments de proximitat i s'han adaptat a les noves demandes (més producte fresc i a granel).

A aquest escenari cal sumar-hi, els últims anys, la irrupció de la compra d'aliments per internet, un fenomen que la pandèmia de 2020 ha accentuat. En concret, els mesos de tancament i les restriccions imposades per la covid-19 han fet créixer la venda multicanal d'aliments per emportar, un àmbit a l'alça abans de la crisi del coronavirus. 

No hi ha dubte que el comerç de proximitat omple de vida els barris. Entre els objectius que tenen els establiments que en formen part, destaquem els següents:

• Promoure el comerç de proximitat, sobretot als barris, per evitar la desertització comercial i els processos de degradació urbana. 
• Defensar el valor social del comerç. 
• Reforçar el dinamisme, la innovació i l’adaptació permanent en el món del comerç, apostant per l’emprenedoria. 

Des de les diverses administracions públiques s’impulsen des de fa anys accions i iniciatives per al foment del comerç de proximitat i l’enfortiment del teixit comercial amb línies de subvencions i campanyes de conscienciació a la ciutadania per tal de posar en relleu la seva importància i els valors que té associats. I, en aquest sentit, els mercats municipals es posicionen sovint com agents de cohesió social i de sostenibilitat des d’on s’impulsa el comerç sostenible i el consum responsable.
 

És una societat anònima mercantil creada el 1967 com a reguladora del mercat majorista d'aliments de la ciutat (fins llavors al Mercat del Born). La propietat d'aquesta empresa pública és en un 51 % de Barcelona Serveis Municipals (B:SM, empresa de la qual l'Ajuntament de Barcelona és l'únic accionista), en un 37 % MERCASA (empresa nacional de mercats), en un 7 % l’Ajuntament de Barcelona i en un 5 % Avançsa (empresa de Promoció i Localització Industrial de Catalunya, SA).

Mercabarna té una ubicació estratègica: es troba al polígon industrial de la Zona Franca, al delta del Llobregat, a tocar del Port de Barcelona, de l'estació ferroviària de mercaderies, del nus viari del Llobregat, a pocs quilòmetres de l’Aeroport de Barcelona i a només 10 quilòmetres del centre de Barcelona. Tot això afavoreix l’arribada i l’expedició de mercaderies per terra, mar i aire. Funciona les 24 hores del dia i gairebé és com una ciutat dedicada a l'alimentació. El seu recinte comprèn almenys 600 empreses especialitzades en la distribució, elaboració, importació i exportació de productes frescos i congelats.

És el primer mercat majorista d’Europa en comercialització de fruites, hortalisses i peix. En el sector d’aliments frescos es comercialitzen més d’un milió de tones l’any i en el sector dedicat al mercat de la flor, comercialitzen aproximadament 8 milions d’unitats en tot l’any. La distribució dels seus productes es fa principalment per Catalunya i Espanya però també arriba a nombrosos països del món. 

Al començament Mercabarna era el nexe d'unió entre els aliments que es produïen a escala local i els consumidors també de la zona. Però amb els anys ha anat creixent fins a convertir-se en centre logístic de distribució alimentària (hub alimentari del Mediterrani-Barcelona), que abasteix de productes frescos uns 10 milions de persones d’arreu del món. Mercabarna està treballant per convertir-se en un gran centre de referència per a l’entrada d’aliments arribats de tot el món per tal de comercialitzar-los, donar-los valor afegit o redistribuir cap a altres mercats internacionals. 

Les més de 100 hectàrees de superfície per als majoristes de l'alimentació aixopluguen el mercat de fruites i hortalisses i el mercat central del peix. El mercat de la flor ocupa 4,5 hectàrees. A finals de 2020 neix el Biomarket, el primer mercat majorista d'aliments frescos ecològics d'Espanya i el primer d'Europa (en concentració d'empreses hortofructícoles) que ha estat creat per donar resposta a la creixent demanda d’aliments ecològics per part dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Mercabarna està molt compromesa amb la reducció del malbaratament alimentari i és per això que al 2021 va néixer la Càtedra UPC-Mercabarna, que té per objectiu estudiar com prevenir i reduir el malbaratament alimentari en les baules de distribució majorista i detallista de la cadena alimentària. A més d’aportar eines innovadores i sostenibles per reduir els excedents. En aquesta mateixa línia, el 2022, neix un projecte en el que pretén gestionar els excedents dels productes hortofrutícoles: Foodback, el Centre d’Aprofitament Alimentari, que representa un pas endavant en el compromís amb la lluita contra el malbaratament alimentari.

Es tracta d’un nou sistema de gestió de matèria orgànica vegetal on se li dona una segona vida a les fruites i hortalisses excedentàries. Allà es fa el triatge de les fruites i hortalisses aportades pels operadors de Mercabarna per donar-los una segona vida. Un cop fet el triatge, aquest excedent es distribueix a entitats socials (com a primer destinatari) o bé es transforma per aprofitar-se al màxim. 


Enllaços relacionats
Mercabarna

Per distribució integrada s'entén la distribució que fan les empreses que s'encarreguen de la logística que va del productor al consumidor. En alimentació, es tracta de les grans cadenes de supermercats i hipermercats, que a Catalunya encapçalen Mercadona, Eroski, Dia, Condis i Carrefour.

Els productes alimentaris representen la segona partida de despesa més important de les llars catalanes (16 % del total). La logística i distribució alimentària a Catalunya cada cop es concentra més en operadors globals, de sec o de fred (Stef, XPO, Salvensen, DHL, Logifrío), capaços de realitzar qualsevol de les fases de transport de la cadena, des de l'aprovisionament fins a la distribució d'últim quilòmetre. El segment exprés (protagonitzat per empreses noves com Celeritas o marques de missatgeria com MRW, Seur o DHL Express) creix en paral·lel al desenvolupament del canal en línia.

En el cas de les cadenes de distribució organitzada, la logística la subcontracten a aquests grups especialistes o bé la fan ells mateixos. Altres grups (Conway, Haus) serveixen a les cadenes de restauració i de conveniència. D'altra banda, en contraposició als grans grups, la major part multinacionals, hi ha els distribuïdors regionals multiproducte o especialitzats en producte fresc, que serveixen al petit comerç o a la restauració independent (Sehrs).

En els últims anys, dins del territori de l'AMB o a tocar s'hi ha creat grans plataformes de logística:

• Mercadona: a Abrera, 110.000 m² i 300 milions d'euros d'inversió.
• Consum: a Barcelona, 92.000 m² i 50 milions d'euros d'inversió.
• Carrefour: a ZAL Port, 63.000 m².
• Amazon: al Prat de Llobregat, 60.000 m².

L'oferta de sòl industrial i logística agroalimentària metropolitana és escassa: la taxa de disponibilitat a Barcelona és del 3,9 % (2016). Malgrat aquesta circumstància, l'AMB té els actius i les capacitats per posicionar-se com a plataforma comercial i logística del sector agroalimentari a escala internacional, gràcies a la proximitat amb el port i l'aeroport de Barcelona.

El trànsit d'importació i exportació de productes agroalimentaris de la província de Barcelona representa un terç del total de Catalunya i bàsicament es fa per mar (61 %) i per carretera (38 %):

• L'aeroport de Barcelona és el segon aeroport internacional de l'Estat i té un centre de càrrega aèria operatiu les 24 h, els set dies de la setmana. Més del 6 % de les 117.219 tones de mercaderies (càrrega i descàrrega) corresponen al transport de productes alimentaris.
• El port de Barcelona és el tercer port d'Espanya en tràfic de mercaderies, amb una superfície terrestre de 1.113 hectàrees. L'agroalimentació és la tercera categoria més important després de l'energia i l'automòbil. El seu tràfic se centra bàsicament en la importació i representa la segona via d'entrada de productes alimentaris i begudes, després de la via terrestre. 

L'àrea metropolitana compta amb sis terminals ferroviàries per al transport de mercaderies: quatre a Barcelona, una a Castellbisbal i una altra a Montcada i Reixac, tot i que el tren s'utilitza poc per al transport de mercaderies del sector agroalimentari.
Amb tot, calen millores en aquestes infraestructures per augmentar el posicionament del sector agroalimentari. Darrerament el canal de comercialització en línia ha alterat els models de distribució vigents, i el sector alimentari no n'està al marge. La comercialització digital implica:

• Tenir sòl periurbà per a centres logístics destinats a la distribució d'últim quilòmetre (fulfillment centers).
• Unes ciutats preparades per la distribució capil·lar eficient: càrrega i descàrrega ràpida, espais de recollida alternatius al domicili, entre d'altres.
• L'alimentació, sobretot l'alimentació fresca, necessita unes condicions específiques i espais i vehicles degudament preparats per mantenir la cadena de fred fins al consumidor final.

Enllaços relacionats
InfoPAE, portal web de les àrees d'activitat econòmica metropolitanes

La distribució urbana de mercaderies (DUM) és l'etapa final de repartiment dels productes, que s'anomena distribució d'últim quilòmetre. Per ordenar aquesta activitat a l'espai públic metropolità hi ha zones reservades per a l'estacionament de vehicles comercials, conegudes històricament com a zones de càrrega i descàrrega.

Les places d'estacionament reservades per a la DUM formen part del sistema d'estacionament regulat dels municipis i, habitualment, s'identifiquen amb marques viàries de color groc. Actualment hi ha més de 12.000 places DUM en vuit municipis metropolitans, que es gestionen mitjançant l'aplicació per a dispositius mòbils SPRO.

Hi poden estacionar camions, camionetes i vehicles mixtos de dues places, tal com indica la senyalització. Cal iniciar i finalitzar l'estacionament telemàticament, amb l'aplicació SPRO o enviant un SMS, i el temps màxim d'estacionament és de 30 minuts.

Enllaços relacionats:
Zones DUM metropolitanes
SPRO