Àrea Metropolitana de Barcelona

• Salut pública: les dietes inadequades causen un 25 % de les morts mundials i prop del 40 % dels adults tenen sobrepès o obesitat, factors que augmenten la despesa sanitària.
• Cohesió social: la pobresa alimentària afecta els sectors més vulnerables i planteja a les administracions el repte d'implementar mecanismes de compensació.
• Economia i ocupació: el sistema alimentari contribueix significativament al PIB i a l'ocupació. Integra sectors com l'agricultura, la indústria agroalimentària, la distribució, l'hostaleria i la restauració, amb una forta vinculació amb el turisme. 
• Medi ambient: el gran repte ambiental al qual s’enfronta la humanitat és triple: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del sòl fèrtil. El sistema alimentari global genera entre el 21 % i el 37 % dels gasos d'efecte hivernacle, i és un dels principals causants de la pèrdua de biodiversitat terrestre i marina. Alhora, pateix les conseqüències de la sequera i la desertificació, de les plagues i de la pèrdua dels insectes pol·linitzadors i de la fertilitat del sòl.
• Ordenació territorial: en un context metropolità, en què la pressió urbanitzadora, d’implantació d’usos periurbans i de l’ús públic és molt intensa, la defensa, recuperació i millora del sòl agrari ha de ser una política activa. 
• Aspectes culturals i patrimonials: la gastronomia, el paisatge, les pràctiques festives i l’esbarjo estan estretament lligats al sistema alimentari, i aporten valors patrimonials i culturals.

Per tot això resulta indispensable que les ciutats, on es concentra la meitat de la població mundial, adoptin polítiques actives per tal d’avançar cap a sistemes alimentaris més sostenibles, resilients i justos, que preservin i regenerin recursos naturals i ecosistemes, i que alhora no posin en perill la capacitat de les generacions futures d’alimentar-se de manera sostenible. Aquestes polítiques són bones per a les persones, ja que asseguren els recursos necessaris per a tothom; són bones per als territoris, ja que promouen economies locals que afavoreixen els treballadors del petit comerç local, i són bones per al planeta, perquè contribueixen a frenar la crisi climàtica i les seves conseqüències.
 

Enllaços relacionats
Alimentació sostenible. Manual per a ciutats (Ajuntament Barcelona, 2021)

L'alimentació és un dels pilars d'activitat que es du a terme a l'àrea metropolitana de Barcelona, una zona estratègica tant territorialment com econòmicament, i que s’ha convertit en un clúster agroalimentari de primer nivell, referent a escala europea i internacional. Si bé ara per ara la metròpolis de Barcelona no és autosuficient en producció, els espais forestals, els conreus (sobretot al delta del Llobregat) i la indústria alimentària tenen un paper clau en el desenvolupament econòmic i vital del territori.

La creixent consciència sobre les transformacions i els reptes als quals s'enfronten el planeta i les societats, com ara la protecció del medi ambient, la revolució tecnològica, les dinàmiques internacionals o les desigualtats socials, entre d’altres, estan conduint els entorns urbans a repensar moltes de les infraestructures i serveis que incideixen en el benestar i progrés dels seus habitants i, per tant, afecten també els seus sistemes alimentaris locals. En aquest sentit,  l’AMB elabora el Pla d'acció per a l'alimentació sostenible, que suposa un pas important per a la coordinació de les polítiques alimentàries metropolitanes des de l’any 2020. Aquest Pla va ser el primer instrument de l'AMB amb un enfocament integral del sistema alimentari i va permetre coordinar de manera transversal les accions desenvolupades des dels diferents departaments. 

En compliment d’alguns dels compromisos del Pla d’acció, l'AMB es va adherir a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), un marc estratègic que promou un model alimentari més sostenible i just a escala regional. També va formalitzar l'adhesió al Pacte de Milà de Polítiques Alimentàries Urbanes, un compromís internacional per a la transformació dels sistemes agroalimentaris, i va desenvolupar un seguit de projectes en el marc de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.
Es defineixen els objectius següents:

1. Consolidar la governança transversal i multiescala de les polítiques públiques alimentàries
2. Promoure el coneixement, la sensibilització i la formació per a una alimentació sostenible
3. Integrar l’alimentació sostenible en la planificació territorial i urbana
4. Garantir l’accés a una alimentació saludable i equitativa per a tota la ciutadania
5. Promoure les activitats que reforcen la resiliència i sostenibilitat del sistema alimentari

Enllaços relacionats
Pla d’acció per a l’alimentació sostenible 2025-2027
Pla d'acció per a l'alimentació sostenible 2020-2023

Carta Alimentària de la Regió Metropolitana - CARM

Els seus objectius són un sistema alimentari just, segur, sostenible i saludable format per criteris socials, ecològics i de proximitat. L’AMB s’hi va adherir l'octubre del 2020. 

La CARM és un instrument de coordinació estratègica per promoure el desenvolupament de polítiques alimentàries en clau local i metropolitana. Darrere l'establiment de la CARM, impulsada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), hi ha més de 100 entitats, persones i municipis que, per primer cop, han acordat una estratègia comuna entre sector públic, empreses i organitzacions socials.

Els objectius d'aquest plantejament col·lectiu són:

• Facilitar la participació i la governança per crear una base social i institucional implicada.
• Defensar un medi agrari viu que impulsi la producció local i el seu valor social i ecològic.
• Prioritzar l'equitat social i econòmica davant els reptes futurs

Enllaços relacionats
PEMB
CARM

Pacte de Milà
L'octubre del 2015, durant l'EXPO 2015 de Milà, que tenia el lema "Alimentar el planeta, energia per a la vida", més de cent ciutats d'arreu del món van signar el Pacte de Política Alimentària Urbana, conegut com el Pacte de Milà. Es tracta d'un acord no vinculant sobre polítiques alimentàries urbanes "dissenyat per ciutats, per a les ciutats" i que serveix de marc per gestionar el creixement imparable de les urbs i les desigualtats que això comporta. L’AMB s’hi va adherir el juliol del 2021.

Amb aquest document, els alcaldes de les ciutats signants es comprometen a:

• Desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius i resilients, capaços de proporcionar aliments nutritius i accessibles per a tothom.
• Protegir la biodiversitat.
• Mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-s'hi.
• Reduir el malbaratament d'aliments.

I no es tracta només d'un compromís dels governs locals, sinó que reuneix organitzacions de la societat civil i el sector privat, per dur a terme plegats polítiques que permetin encaminar els sistemes alimentaris urbans cap a la sostenibilitat.

El text del pacte recull 37 mesures que s'organitzen en sis categories:

• Governança
• Dietes sostenibles i nutrició
• Equitat social i econòmica
• Producció d'aliments
• Subministrament i distribució d'aliments
• Residus alimentaris

Enllaços relacionats
Pacte de Milà