Àrea Metropolitana de Barcelona

L’Observatori s’articula entorn una bateria d’indicadors que informa sobre els processos, actors, fluxos i relacions que intervenen en el sistema alimentari metropolità.

Organització de l'Observatori

• Model d'anàlisi

  Aquest marc conceptual no només organitza la informació i permet descriure el sistema alimentari, sinó que també orienta l’anàlisi cap a qüestions com: quin tipus d’aliments es produeixen al territori metropolità i quins s’han d’importar, on es produeixen més productes ecològics i quines diferències territorials hi ha en l’accés a aliments saludables i assequibles.
   

  Aquestes preguntes, que combinen diferents dimensions i baules del sistema, han estat clau per seleccionar la seixantena d’indicadors.

  La seva estructura permet construir una matriu analítica que creua les baules amb les dimensions ambiental, econòmica, social i de governança, facilitant la identificació dels indicadors rellevants per a la formulació de polítiques alimentàries integrals.

  A la vegada, també ajuda a detectar punts crítics, identificar oportunitats de millora i definir els indicadors clau per orientar les polítiques alimentàries metropolitanes.

Baules i dimensions

• Baules del sistema

  Cada baula inclou diverses sub-baules que permeten una anàlisi més detallada i específica dels processos, actors i impactes associats, tant socials com econòmics i ambientals.

   

  Producció

  La baula de producció agrupa les activitats primàries vinculades a l’obtenció directa d’aliments, tant d’origen vegetal com animal. Inclou els processos que tenen lloc en l’àmbit agrari, ramader i pesquer, i constitueix la base material del sistema alimentari metropolità:

  • Agricultura: producció vegetal, incloent horts urbans i agricultura periurbana.
  • Ramaderia: producció animal, incloent sistemes extensius i intensius.
  • Pesca: pesca marítima, incloent tots els tipus d’arts de pesca. 

   

  Transformació i distribució

   

  Aquesta baula comprèn les activitats que intervenen entre la producció i el consum final. Inclou la transformació dels aliments, la seva logística i transport, la comercialització a través de diversos canals, i els serveis de restauració que els posen a disposició de la població:

  • Transformació: processos industrials i artesanals de preparació, conservació i elaboració d’aliments.
  • Transport: logística alimentària i cadenes de subministrament.
  • Comercialització: canals de venda, accessibilitat física i territorial.
  • Restauració: restauració col·lectiva i comercial, cuines comunitàries.

   

  Consum

   

  La baula de consum inclou les pràctiques alimentàries de la població i les condicions que en determinen l’accés als aliments. Abarca aspectes com els hàbits de consum, la cultura alimentària, la nutrició i la salut, així com les característiques dels entorns alimentaris:

  • Consum i hàbits alimentaris: preferències, freqüències, pràctiques culturals.
  • Entorns alimentaris: accessibilitat geogràfica i assequibilitat econòmica als aliments saludables.
  • Nutrició i salut: qualitat nutricional, malnutrició, malalties relacionades amb l’alimentació.
• Dimensions analítiques

  Les dimensions s’apliquen de manera transversal a totes les baules del sistema (producció, transformació-distribució i consum), permetent construir la matriu analítica esmentada prèviament que facilita la identificació d’indicadors rellevants i la formulació de polítiques alimentàries integrals.

   

  Dimensió econòmica

  La dimensió econòmica del sistema alimentari metropolità analitza el pes, la composició i el funcionament econòmic de les diferents baules del sistema, des de la producció fins al consum.

  Aquesta dimensió recull indicadors sobre el valor afegit brut (VAB), les empreses i el mercat de treball. També incorpora dades sobre la despesa alimentària de les llars, que permeten avaluar l’assequibilitat dels aliments. Per últim, mostra l’activitat d'innovació dels sectors econòmics relacionats amb l'alimentació, i l’oferta comercial dels entorns alimentaris:

  • Valor afegit del sistema alimentari.
  • Empreses.
  • Mercat de treball.
  • Despesa en alimentació.
  • Innovació.
  • Establiments i entorns alimentaris
     

  Dimensió ambiental

  La dimensió ambiental avalua com es produeixen, s’abasteixen i es gestionen els aliments des del punt de vista dels recursos naturals i dels impactes ambientals. Inclou indicadors que mesuren la capacitat productiva del territori, la disponibilitat d’aliments i els fluxos que en garanteixen l’arribada, l’avanç cap a models agrícoles més sostenibles i les pràctiques ramaderes que minimitzen els impactes ambientals. També analitza l’ús i l’estat dels recursos hídrics i la gestió dels excedents i pèrdues alimentàries:

  • Producció alimentària.
  • Abastament alimentari.
  • Transició agroecològica.
  • Ramaderia sostenible.
  • Ús i qualitat de l'aigua.
  • Residus i malbaratament alimentari

  
  Dimensió social

  La dimensió social avalua com la població accedeix als aliments, com es distribueixen les desigualtats socials i territorials i quins efectes tenen els hàbits alimentaris sobre la salut i el benestar. Els indicadors seleccionats mesuren la prevalença de situacions de manca d’accés adequat, l’estat de salut relacionat amb l’alimentació, la qualitat de la dieta i els comportaments alimentaris, el paper i la participació de les dones en el sistema alimentari i el pes que tenen les opcions ecològiques.

  Aquests indicadors permeten identificar desigualtats i orientar polítiques cap a un sistema alimentari més just i equitatiu:Inseguretat alimentària:

  • Salut comunitària.
  • Qualitat de la dieta i hàbits alimentaris.
  • Presència de les dones en el sector.
  • Producció i oferta sostenible.
     

  Dimensió de governança

  La dimensió de governança analitza com s’organitzen, es coordinen i es projecten les polítiques i iniciatives que donen suport al sistema alimentari. Avaluar aquesta dimensió permet identificar el grau d’implicació institucional, la vitalitat del teixit agroalimentari local, la participació comunitària i la protecció del patrimoni agrari i alimentari.

  Els indicadors seleccionats mesuren el dinamisme productiu i comercial del territori, la solidesa de les estructures de governança, el paper de la ciutadania, la preservació de varietats i pràctiques locals i la presència d’empreses vinculades als productes de la terra:

  • Dinamisme agroalimentari local.
  • Grau estructuració institucional.
  • Dinamisme comunitari.
  • Riquesa i diversitat del patrimoni agroalimentari local.
  • Empreses de la xarxa de productes de la terra.

Indicadors

• Llistat d'indicadors

  La definició del sistema d’indicadors s’ha basat en uns criteris metodològics que garanteixen la seva coherència, comparabilitat i utilitat per a la presa de decisions.

  Aquests criteris inclouen:

  • Abast temàtic: els indicadors han cobert de manera integral les dimensions clau del sistema alimentari, assegurant que cada aspecte rellevant estigui representat.

  • Àmbit territorial: els indicadors s’han adaptat a l’escala metropolitana, amb possibilitat de desagregació per municipis per detectar desigualtats i patrons territorials. Quan no ha estat possible disposar de dades específiques de l’AMB, s’han utilitzat les dades de l’àmbit més proper disponible (província de Barcelona o Catalunya) per garantir la representativitat.

  • Periodicitat temporal:  s’han prioritzat indicadors amb sèries històriques que permetin analitzar tendències i establir un seguiment continuat. La freqüència de recollida s’ha definit per garantir la comparabilitat i la utilitat del sistema en el temps.

  • Qualitat i disponibilitat de les dades: s’han seleccionat fonts contrastades, amb criteris de rigor estadístic i transparència, i amb continuitat en el temps per assegurar la robustesa del sistema d’informació. S’ha garantit que les dades siguin verificables, actualitzables i procedents d’organismes oficials o entitats reconegudes.

  La construcció de la base de dades s’ha dissenyat i depurat de manera que permeti integrar, actualitzar i explotar la informació de manera eficient, estructurada i visual, amb la doble mirada de baules i dimensions.

  Llistat indicadors 2026

• Fitxes tècniques

  Per a cadascun dels indicadors, es posa a disposició una fitxa tècnica que recull la seva definició, la font de les dades, la periodicitat, l’escala i els criteris de qualitat, entre d’altres aspectes rellevants per tal d’assegurar transparència i traçabilitat. 

  En aquest document es troben recollides totes les fitxes tècniques de la seixantena d’indicadors publicats a l’Observatori del sistema alimentari metropolità.

  Fitxes tècniques juliol 2026