Vial d'enllaç al parc de Les Bateries

Tornar
Imatge del projecte
María José Reyes

El nou vial dona accés al parc de les Bateries, enllaça els carrers Santa Victòria i Sant Feliu i genera més aparcaments per al barri i per al municipi de Montgat.

Galeria d'imatges

Fitxa tècnica

Data de projecte:
Setembre 2009
Data inici de l'obra:
--
Data fi de l'obra:
--
Data d'execució:
Maig 2011
Municipi:
Montgat
Superfície:
9.644 m2 (urbanització)
6.068 m2 (vial)
Cost:
1.336.451,15 €
Autors:
Roger Méndez (arquitecte – AMB), Fernando Tárrega (eng. Tècnic d'obres públiques – AMB)
Direcció de projecte:
Jaume Llongueras (eng. camins, canals i ports – CICSA)
Direcció d'obra:
Francesc Sadurní (eng. camins, canals i ports – CICSA)
Col·laboradors:
Núria Herrero (eng. tècnica d'obres públiques), Ricard Aguerri, Javier Fernández (eng. tècnics d'obres públiques – CICSA), Jordi Bardolet (eng. tècnic agrícola), Francesc Germà (eng. tècnic industrial), Juan José Rosas (consultor de geotècnia), Javier Duarte (estudiant d'arquitectura)
Contractista:
Obres i Serveis Roig SA

Descripció

Montgat és un municipi que malgrat estar situat a la línia de costa té una comunicació entre veïnats complexa a causa de l'accidentada orografia. Tot un seguit de turons s'apropen des de la Serralada de Marina fins a la costa, cosa que propicia unes talaies excepcionals des d'on es domina gran part del litoral del Barcelonès i el Maresme.

El vial del projecte havia de comunicar dos carrers del mateix barri, Santa Victòria i Sant Feliu, que morien en culs de sac als dos costats oposats del turó. Calia creuar doncs pel vessant no urbanitzat, un àmbit de parc metropolità de molt difícil accés i en fort pendent, i crear una via de comunicació totalment nova allà on no hi havia traces prèvies. El projecte tenia per finalitat resoldre el dèficit de connexió tant per a vianants com per a vehicles, generar una nova bossa d'aparcament per al barri i alhora disposar un nou accés al parc de Les Bateries, que rep aquest nom per les bateries antiaèries que encara avui es poden veure i que formen part d'un assentament militar abandonat.

Els materials triats per als ferms són d'una mena que resultin de fàcil reposició o reparació ja que la intervenció se situa sobre una zona de reblerts i, malgrat haver treballat per estabilitzar les terres, són probables lleus moviments diferencials que poden generar petits flonjalls o assentaments. Així els aparcaments es pavimenten amb llambordes tipus via verda amb espais intersticials per a la sembra de prat, cosa que permet difuminar el límit entre el terreny natural i l'urbanitzat; alhora s'aprofita per crear una cuneta amb una canal correguda apta per recollir les aigües de pluja, especialment en èpoques de precipitacions torrencials que aquí sovintegen a la primavera i a la tardor. La calçada del vial es fa amb aglomerat, que garanteix una reparació relativament simple, separat pel plint que provoca una peça de vorada de formigó prefabricat; una vorera de sauló recorre tot el vial a manera de passeig de vianants, i on el pendent supera el 4% aquesta vorera és de formigó tenyit per garantir-ne l'estabilitat. Cal aclarir que allà on el vial augmenta el pendent, el terreny es considera totalment estable i per tant no s'espera que pugui haver-hi patologies pel fet d'emprar un material no flexible.

La proposta reconeix alguns llocs singulars en l'àmbit d'intervenció ja sigui pel seu domini sobre el paisatge o bé per la relació amb punts d'interès de l'entorn immediat, i propicia llocs d'estada mitjançant la disposició de mobiliari urbà, d'alguns arbres per generar espais d'ombra i de llums que serveixen de fites en el recorregut.

Pel que fa a la vegetació s'ha optat per especies autòctones que s'adaptin ràpidament a l'entorn i que garanteixin la subsistència en condicions de sequera. S'han plantat pins en zones d'estada, alzines en aparcaments per donar ombra, i robínies en els entroncaments amb els carrers per emfatitzar-ne el caràcter urbà. La massa arbustiva s'ha resolt amb dues espècies de ginesta (Spartium junceum i Retama monosperma) i els talussos s'han entapissat amb herba de Sant Jordi (Centrantus rubber). Finalment s'ha fet una hidrosembra per ajudar el terreny a recuperar el seu caràcter previ a l'obra.



Realització vídeo: El Pack

Enllaços relacionats