Estudi per a la transformació urbanística de la C-31

00_transformacióC31

L'objectiu és transformar la C-31 per tal què funcioni com un sistema estructurant tant a nivell territorial com urbà, a partir de la definició d'un nou model urbanístic. Aquest plantejament assumeix i amplia el del Pla Territorial Metropolità de Barcelona i l'implícit en el propi encàrrec de l'Ajuntament de Badalona.

Superfície:
62 ha
Fases:
Estudi -
Direcció i coordinació:
Josep Maria Carreras (Director dels Serveis d'Urbanisme - AMB), Loles Herrero (Cap del Servei de Planejament urbanístic - AMB)
Equip redactor:
Jordi Peralta i Eugènia Vidal (arquitectes - AMB), Felipe Ibarz, Aina Alemany (estudiants d'arquitectura – AMB)
Municipis:
Badalona, Montgat, Sant Adrià de Besòs

Descripció

El model organitza, sobre un triangle conceptual, tres estratègies clau que han de permetre el reforçament de les tres escales i rols d'aquesta infraestructura amb el territori: la gran escala en la relació lineal (com a infraestructura de comunicació); l'escala municipal en la relació transversal (com a suport del sistema urbà) i l'escala local en la relació de contacte (com a espai públic). La combinació d'aquestes tres estratègies complementàries permetran assolir un conjunt cohesionat i equilibrat.

1. Diversificar els serveis lineals: passar d'una via segregada amb un sol servei lineal (transport rodat privat ràpid) a una via combinada amb els màxims serveis lineals possibles de mobilitat (transport públic ràpid i local, privat local, passeig, carril bici) però també d'altres prestacions possibles (visibilitat, reducció d'impactes negatius, qualitat ambiental, etc.).

2. Potenciar els passatges: potenciar l'estructura orogràfica i històrica del municipi amb nombrosos eixos orientats de mar a muntanya, per tal de, no només garantir que els passos siguin adequats i equiparables a la funció d'un carrer normal (il·luminació, urbanització, amplades de voreres, etc.) sinó també millorar, fora de l'àmbit de la C-31, aquells eixos que tenen un potencial estructurant capaç de millorar la integració dels diferents teixits urbans de la ciutat.

3. Dotar les vores d'urbanitat: donar la volta a la ciutat, que històricament ha girat l'esquena a l'autopista per fer-hi front, com un element positiu i dinamitzador. Es tracta d'activar les plantes baixes i les voreres, reordenar alguns teixits, reprogramar aquells espais històricament residuals, per relligar amb la màxima urbanitat tot el conjunt.

Per tal de construir, corregir, revisar i avançar en la definició del model, el treball ha elaborat una sèrie d'assajos propositius a una escala més detallada. El valor d'aquestes propostes és el de il·lustrar la varietat de solucions que es poden concatenar en un conjunt coherent i fragmentable alhora. Com a síntesi d'aquests assajos es defineix un catàleg d'actuacions que permet imaginar múltiples àmbits de projecte, diferents tipus d'instrument per dur-los a terme, així com una gradació de les implicacions temporals i econòmiques. Aquesta aproximació permet una resposta diferenciada segons les necessitats i oportunitats dels barris limítrofs a la via i aporta flexibilitat per desenvolupar el model atenent totes les escales.