Estudi de les urbanitzacions en sòl urbà i urbanitzable a l'àrea metropolitana

Tornar
Estratègies globals selectives per a les urbanitzacions de baixa densitat
Estratègies globals selectives per a les urbanitzacions de baixa densitat | Equip redactor

L'estudi analitza els assentaments dispersos sense continuïtat amb la trama urbana caracteritzats pel consum excessiu del sòl, la fragmentació territorial, la monofuncionalitat residencial i la carència de diversitat, per tal de coneixer l'ocupació actual del sòl i les projeccions de creixement futur i poder albirar, així, possibles escenaris que permetin revertir els problemes actuals.

Municipis: Tots els municipis

Descripció

Títol oficial del pla
Les urbanitzacions en sòl urbà i sòl urbanitzable a l'àrea metropolitana de Barcelona_estudis previs 2015.

A l'àrea metropolitana de Barcelona trobem 124 urbanitzacions que ocupen 42 km2 i representen el 15% del sòl urbanitzat. La seva població arriba als 52.700 habitants, el 2% del total de l'àrea metropolitana. Per tant, es caracteritzen esencialment per la baixa densitat d'habitatges i de població, amb un promig de 4 habitatges/ha i uns 12 habitants/ha respectivament.

L'objectiu general d'aquest estudi és reconèixer els problemes no tan sols en relació amb els aspectes físics (posició territorial, grau d'ocupació, pendents, densitat, etc.), sinó també en aquells que defineixen la seva situació urbanística.

En aquest sentit i en primer lloc, s'han definit tres eixos bàsics d'estudi que responen a les preguntes següents:

  1. El quan: les característiques del fenomen, la filosofia d'implantació i la seva evolució.
  2. L'on: permet conèixer el context territorial, el suport físic, les dimensions i el grau de consolidació, la densitat d'habitatges, les característiques socioeconòmiques de la població i els equipaments disponibles.
  3. El com: el marc de planejament territorial i urbanístic vigent i la seva evolució, així com també el seu procés de gestió.
En segon lloc, a partir d'una visió estratègica metropolitana s'han definit 10 sistemes d'urbanitzacions tenint en compte l'encaix, les relacions i els vincles territorials entre elles i deixant les divisions municipals en segon terme. Així mateix, aquests grans sistemes se subdivideixen en subsistemes d'anàlisi (44) d'acord amb la implantació de les urbanitzacions i la seva forma d'agrupament.

En tercer lloc, s'han identificat les urbanitzacions amb elements i problemes comuns i es classifiquen en tres categories d'acord amb el posicionament territorial i les particularitats del teixit:
  • Urbanitzacions tipus A_ de nova centralitat supramunicipals
  • Urbanitzacions tipus B_ de reompliment i compleció
  • Urbanitzacions tipus C_ de reducció i/o extinció
Finalment, es proposen els tres escenaris d'actuació següents:
  • de centralitat: es basa situar usos capaços de generar noves centralitats en llocs estratègics afegint activitats i dinàmiques noves com a estratègia de complexitat.
  • de contenció: es proposa reduir parcialment l'àmbit de la urbanització, aprofitar els seus potencials de rebliment per tal d'incrementar-ne la densitat i fer possible un entorn urbà més cohesionat i contingut.
  • de reducció o extinció: planteja suprimir la reserva de sòl urbanitzable en aquells àmbits no consolidats (sense drets patrimonials). Es proposa en aquelles urbanitzacions que, ja sigui per l'escàs grau de consolidació o per la gran afectació dels valors ambientals que comporten, es considera sostenible abordar la seva reducció o extinció.

Superfície: Àrea metropoltiana de Barcelona 636 km2 + Vallirana 24 km2

Fases:
Estudi -

Equip redactor: Marcela Balliano i Lau Maluquer (arquitectes AMB). Xisca Gelabert, Ashwin Iakhani i Sergi Piñera (estudiants d'arquitectura – AMB)

Direcció i coordinació: Josep Maria Carreras (director dels Serveis d'Urbanisme, AMB), Loles Herrero (cap del Servei de Planejament urbanístic, AMB)