Accessos directes:

Mirada a les polítiques europees de lloguer públic per aplicar-les al territori metropolità

Tornar

| Tema: Habitatge

Ian Brossat, regidor de l'Ajuntament de París, ha exposat les estratègies d'èxit de la capital francesa, amb la creació de 100.000 habitatges socials en 16 anys i 3.000 milions d'euros invertits en noves promocions des del 2014.


L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Ajuntament de Barcelona han organitzat avui la jornada Polítiques Públiques de Lloguer Social i Protecció dels Drets dels Llogaters, centrada a analitzar la situació de l'habitatge en règim de lloguer social a Europa, en un moment en què Habitatge Metròpolis Barcelona, el nou operador de lloguer assequible, s'ha constituït i espera tenir les primeres promocions disponibles a finals del 2019.

Jordi San José, president de l'IMPSOL i alcalde de Sant Feliu de Llobregat, ha obert la sessió argumentant que "no es poden afrontar els reptes d'una estratègia d'habitatge de lloguer públic des d'una perspectiva merament municipal, sinó que cal la força de l'escala metropolitana", i ha reclamat la força que una administració com l'AMB pot aportar a les polítiques d'habitatge públic.

La directora de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (O-HB), Anna Vergés, ha ofert la ponència "Les experiències internacionals i les iniciatives a Espanya i Catalunya per protegir els drets dels llogaters", en què ha donat a conèixer les mesures aplicades a Berlín i París, n'ha explicat la durada dels contractes, la limitació de les rendes, el nombre i les característiques de les promocions públiques, etc.

El lloguer, una opció en creixement

Segons  les dades de  l'Observatori —després d'una lleugera estabilització o fins i tot disminució dels contractes de lloguer entre el 2013 i el 2016—, el 2017 es va reprendre el creixement continuat des de 2005 i es va superar el màxim del 2013, amb gairebé 50.000 contractes a la ciutat de Barcelona. A la resta de l'àrea metropolitana es van igualar les dades del 2013, si bé no es disposa encara de les xifres per diferenciar-ne els que són renovacions de contractes anteriors.

Pel que fa al preu mitjà dels lloguers, aquest s'ha moderat durant el 4t trimestre de 2017: a Barcelona se situa als 889,50 €, i a la resta de l'àrea metropolitana, a 828,7 €, tot i que continua a un ritme més baix l'increment de preus que respecte el mateix trimestre de 2016, que és d'un 5,4%.

Segons Vergés, "aquesta tendència s'haurà de valorar en els propers períodes, per analitzar si hem arribat ja a un sostre en els preus de lloguer".

Un altre tret definitori de la situació de l'habitatge al territori metropolità, que segons Vergés "ens situa a la cua d'Europa", són les persistents dificultats de la població per fer front a l'habitatge de lloguer. Prop del 42% dels llogaters fan un sobreesforç per pagar cada mes i dediquen més del 40% dels seus ingressos a aquesta despesa. S'estima  que aquesta situació afecta unes 300.000 persones a l'àmbit metropolità.

Iniciatives al nostre territori

Recentment, l'O-HB ha col·laborat amb la Generalitat de Catalunya per elaborar un índex de referència de preus de lloguer, a partir de les dades provinents de les fiances dels contractes de lloguer dipositats a l'Institut Català del Sòl. La fixació d'aquest preu de referència permet l'observació i el mesurament de l'evolució dels preus de lloguer tenint en compte la superfície, l'any de construcció, l'estat de conservació, la localització, les dotacions, etc.

Aquest indicador inclou una eina de visualització de dades que permet la consulta de l'índex de preus de referència per a qualsevol persona.

Les dades proporcionades estan vinculades a un mapa, on s'especifica l'àrea de cerca que s'ha realitzat per fer les observacions pertinents, per al càlcul de la mitjana de preus de l'habitatge especificat. Aquesta àrea varia en funció de la disponibilitat de les dades, partint d'un cercle de diàmetre de 50 m a un de fins a 1 km, segons el cas.

París, líder en la promoció d'habitatge públic

Ian Brossat, regidor responsable de les polítiques d'habitatge a l'Ajuntament de París, ha compartit l'experiència de la capital francesa pel que fa a l'habitatge públic de lloguer, centrada en les polítiques per garantir el dret a l'habitatge i per protegir els llogaters.

París disposa d'1.400.000 habitatges en total del parc. Entre el 2001 i el 2017, la coalició d'esquerres que governa l'Ajuntament ha creat 100.000 habitatges socials de lloguer, i el pressupost invertit des de l'any 2014 pel govern municipal és de 3.000 milions d'euros, que s'han destinat tant a construir promocions noves com a comprar habitatges disponibles i rehabilitar-ne d'existents.

També s'hi han impulsat mesures per millorar la situació de l'habitatge públic: els promotors privats tenen l'obligació de destinar el 30% de qualsevol construcció nova per a habitatge social. Amb aquesta dinàmica, cada any la ciutat guanya 7.500 habitatges protegits: el 50% de construccions noves i el 50% fruit de l'adquisició i de la rehabilitació.

Encara una última mesura consisteix en la regulació del preu dels lloguers privats. El 2012 es va començar a aplicar a Paris i Lille la prohibició que els propietaris imposin preus que superin en més del 20% el preu de mercat; qualsevol preu que s'escapi d'aquesta norma, implica una sanció econòmica.

Brossat té clars els bons resultats d'aquestes mesures: "hem aconseguit estabilitzar el preu del lloguer, i els propietaris no s'han vist dissuadits de continuar llogant els seus habitatges, de manera que és un model sostenible".

Galeria d'imatges

On

  • Marker

    Seu de l'IMPSOL

Enllaços relacionats