L'AMB i els ajuntaments metropolitans reclamen solucions estables per evitar la regressió de les platges

Tornar

| Tema: Platges

Aquest dilluns s'ha portat a terme la jornada Platges amb Futur: Jornada Tècnica sobre l'Estabilització de les Platges al Delta del Llobregat, coorganitzada entre l'Ajuntament de Gavà i l'AMB, en què s'han presentat diferents estudis previs a un futur pla d'estabilització del litoral metropolità. La jornada ha comptat amb diferents tècnics i experts en regressió litoral, representants de totes les administracions competents i investigadors de la UPC, la UAB o el CSIC.


L'obertura de la jornada ha anat a càrrec de Raquel Sánchez, alcaldessa de Gavà, Ramon Torra, gerent de l'AMB i Maria Toledano, cap de la Demarcació de Costes a Catalunya del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Raquel Sánchez ha afirmat que "la regressió de les platges és problema general que afecta tot el litoral i, en el cas de Gavà portem molts anys treballant i analitzant les causes d'aquest fenomen. Les platges gavanenques suposen un dels nostres valors naturals, paisatgístic, social i fins i tot econòmic importants que no podem perdre. Un cop fets els estudis i anàlisis corresponents i realitzades diferents actuacions per intentar contenir aquesta regressió és moment de donar un pas més".

Ramon Torra, gerent de l'AMB, ha afirmat que "com AMB portem molts anys cuidant i mantenint les platges, però ara hi ha un salt qualitatiu: el què necessitem ara és que hi siguin, que no les perdem. El projecte de futur és d'estabilització, que requereix consens ampli entre Ajuntaments, AMB, Generalitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica".

El cap del departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gavà, Armand Ribes ha parlat de l'experiència municipal amb les accions d'estabilització i regeneració impulsades a les platges gavanenques. En concret ha fet un resum de la regressió patida al litoral gavanenc a causa dels temporals succeïts. Així mateix ha explicat les accions realitzades per mitigar aquests efectes com ara les diferents aportacions de sorra que s'han realitzat entre els anys 2016 i 2019.  Aportacions que s'han fet o bé per via terrestre amb sorra provinent de les platges de Gavà o per via marítima amb sorra provinent de Port Ginesta. Aquestes actuacions han suposat la recuperació del perfil a la zona de platja afectada i se suma a la regeneració natural que es produeix.
D'altra banda, un altres de les accions que s'han implementat, a través de l'AMB, és el projecte de plantació de dunes híbrides, una actuació que representa un important element paisatgístic i un espai natural de gran interès per a les nostres platges, sinó també un veritable sistema de defensa enfront dels temporals

L'AMB, en coordinació amb altres administracions i organismes implicats, està portant a terme diferents estudis per tenir més coneixement sobre la dinàmica del litoral i, d'aquesta manera, trobar solucions futures per frenar la regressió de les platges metropolitanes. S'han fet estudis per tenir coneixement sobre la part submergida, a través de les batimetries, i també per tenir una radiografia de la part emergida, a través dels registres mensuals de l'amplada de les platges, així com els vols LIDAR, per saber l'evolució del volum de sorra.

Estudi comparatiu del volum de sorra
En primer lloc, s'ha presentat l'estudi LIDAR, una radiografia de tot el litoral metropolità que mostra la comparativa del volum de sorra entre els anys 2013 i 2017. Les tres principals conclusions són les següents:
• En 5 anys s'ha produït una pèrdua sostinguda i significativa de sorra en el litoral metropolità que assoleix un volum de gairebé 500.000 m3.
• La platja de Sant Adrià de Besòs presenta força estabilitat, sense pèrdua de sorra.
• En termes relatius, la platja que ha perdut més volum de sorra és Montgat, amb gairebé 75.000 metres cúbics en 5 anys.
El pròxim vol LIDAR es portarà a terme l'estiu del 2020 i es podrà saber l'evolució en la pèrdua de volum de sorra de la platja emergida.

Estudis previs al pla d'estabilització
S'han exposat els estudis previs al pla d'estabilització, que han permès tenir una primera radiografia de la dinàmica i els processos de tot el litoral metropolità. Una part d'aquest estudi s'ha fet gràcies a les batimetries des del port de Barcelona fins a les platges del Delta, que mesuren el perfil de la platja submergida i permeten saber amb exactitud de l'existència de barres sorrenques.
La conclusió que se'n deriva és l'existència d'un sistema de barres naturals de sorra submergides que es troben a 200 metres de distància de la línia de costa, que tenen 1,5 metres d'alçada i es disposen al llarg de 20 km, des de la desembocadura del Llobregat fins a les Botigues de Sitges.
La primera aproximació que se n'extreu és que les barres sorrenques protegeixen eficaçment la platja: els models han detectat una relació directa entre el fet de no perdre sorra i la presència d'aquest sistema sorrenc submergit.
Caldrà determinar amb les pròximes investigacions el comportament i la dinàmica d'aquest sistema de barres de sorra i saber si és permanent o fluctuant.

Registres mensuals de l'amplada de les platges metropolitanes
En tercer lloc, s'han presentat els registres mensuals d'amplada de les platges metropolitanes entre el 2001 i el 2019, que han posat de relleu una dinàmica molt complexa, amb onades regressives que es mouen de nord a sud, i amb episodis d'erosió que no sempre es corresponen amb els temporals més forts.

Possibles mesures i solucions
Després d'aquestes conclusions, s'han exposat una sèrie de possibles mesures per frenar la regressió, que podrien formar part del Pla d'estabilització del litoral metropolità:
• Protegir de manera més urgent la zona més afectada per la regressió, que es troba al nord de Gavà mar, amb una estructura soterrada a la part emergida de la platja i prop de la finca Torreón.
• Possibilitat d'instal·lar, com a prova pilot, geotubs submergits: dics reversibles constituïts per geotèxtil, un material sintètic resistent que té menys impacte en l'ecosistema natural.
• Aportar sorres amb una granulometria adequada perquè les platges siguin més estables i evitar una pèrdua ràpida de sorra.