Àrea Metropolitana de Barcelona

La Fundació Creafutur ha presentat aquest matí l'estudi "Els ciutadans i la mobilitat a Barcelona: situació actual i perspectives de futur", que ha estat finançat i co-elaborat per 11 entitats privades i públiques: Fundació Abertis, Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Autoritat del Transport Metropolità (ATM), Barcelona de Serveis Municipals (BSM), Clear Channel, Ferrocarils de la Generalitat (FGC), Saba, RACC, Repsol i SEAT. En l'elaboració de l'estudi, Creafutur ha realitzat 3.004 entrevistes a individus de més de 18 anys de Barcelona i de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Aquest estudi analitza els hàbits actuals de mobilitat dels ciutadans i l'evolució que tindran les seves actituds i comportaments en relació als seus trajectes diaris a Barcelona i la seva regió metropolitana. S'han estudiat tres factors de canvi que podrien transformar la mobilitat en un futur proper: els nous serveis de mobilitat compartida; les mesures de restricció a l'ús del cotxe per part de les administracions; i el rol de les empreses en la mobilitat dels seus treballadors.

Tots som conscients que estem a les portes d'un canvi important en la forma en què ens desplacem a les nostres ciutats. Els greus problemes de contaminació i congestió que afecten a les principals urbs europees, Barcelona entre elles, han portat les Administracions a adoptar mesures que afavoreixin una mobilitat sostenible.

D'altra banda, l'adopció massiva de telèfons intel·ligents i objectes connectats ha permès el desenvolupament d'una sèrie de serveis de mobilitat compartida. Aquests nous serveis ofereixen una alternativa al patró de mobilitat consolidat en les últimes dècades, basat en el vehicle privat (principalment el cotxe) i el transport públic.

Els perfils de ciutadans
L´estudi ha identificat 4 perfils sobre la base de les seves actituds i dels seus comportaments relacionats amb la mobilitat, la sostenibilitat i l'ús de la tecnologia:

Adults conscienciats (7,2%)	• Perfil de major edat, utilitza majoritàriament el transport públic i està molt satisfet amb el seu funcionament. • En general no té cotxe propi ni intenció de comprar-ne un. • Té interioritzat el concepte de sostenibilitat i està disposat a canviar els seus hàbits de mobilitat per aquest motiu. • Es mostra partidari que l'Administració Pública actuï per millorar la mobilitat a Barcelona. • Els nous serveis de mobilitat no encaixen en les seves necessitats de desplaçament.
Eco-Tech (15,2%)	• Perfil més jove i habituat a l'ús d'eines tecnològiques. • Fa servir molt el transport públic i està satisfet amb el seu funcionament. • No té cotxe propi o, si ho té, el fa servir esporàdicament. • És partidari de restringir l'ús del cotxe a la ciutat i apostar pel transport públic i la bici. • Està realment conscienciat amb el medi ambient i estaria disposat a canviar els seus hàbits de mobilitat i a pagar més per un vehicle no contaminant. • És receptiu als nous serveis de mobilitat i fins i tot ha utilitzat alguns d'ells.
Car Lovers (31,7%)	• Perfil en què hi ha més usuaris exclusius de vehicle privat. • Gaudeix de la conducció i utilitza el seu cotxe diàriament. • Està molt insatisfet amb el transport públic. • És el que menys valora la sostenibilitat com a factor d'elecció del mitjà de transport. • No és partidari que l'administració pública limiti l'ús del cotxe privat ni creu que calgui reduir el seu ús a la ciutat. • No té intenció de canviar la forma en què es desplaça. • Valora negativament les alternatives que ofereixen els nous serveis de mobilitat.
Indecisos (46%)	• És usuari principalment de cotxe encara que considera que el transport públic és una bona forma de moure's per Barcelona. • Té dubtes sobre la idoneïtat de reduir l'ús del cotxe a Barcelona i que l'administració pública intervingui. • Es plantejaria reduir el seu ús del cotxe si el transport públic millorés. • Perfil en què hi ha més commuters (que viu a Barcelona i treballa o estudia fora o a l'inrevés) • Després dels Eco-Tech, és el grup més obert a utilitzar els nous serveis de mobilitat.

Continua la vinculació amb el cotxe
En els últims anys s'ha observat als països desenvolupats un decreixement del nombre de llicències de conduir expedides, situant la proporció de joves amb carnet en uns nivells cada vegada més baixos. Segons el present estudi, un 75,1% dels joves (18-29 anys) disposa de llicència, mentre que aquest percentatge puja al 89,6% per a la resta de segments d'edat analitzats. Així mateix, s'observa també una notable menor possessió de cotxe per part dels joves (18-29 anys): un 44,5% d'ells no té cotxe, mentre que aquest percentatge baixa al 24,6% en les altres franges d´edat.

No obstant, no es detecta un canvi de tendència respecte a la voluntat de posseir un cotxe. Un 69,4% dels enquestats creu que tindrà cotxe d'aquí a 10 anys, percentatge similar al de la gent que ara en posseeix un. El grup de 18 a 29 anys  representa el tram d'edat on hi ha més gent convençuda de tenir-ne (80%).

Tampoc s'observa un canvi referent a la intenció d'ús del cotxe. Del total dels enquestats, el 60,2% creu que d'aquí a 10 anys utilitzarà el cotxe privat igual que ara, el 21,6% n´augmentarà l´ús i el 18,1% en reduirà el seu ús.

Divisió d'opinions davant les mesures que restringeixen el trànsit
A causa dels problemes de congestió, pol·lució i ocupació de l'espai públic, Barcelona i la seva àrea metropolitana han anat adoptant nombroses mesures en les últimes dècades per intentar reduir l'ús del cotxe privat i fomentar una mobilitat més sostenible. Recentment, s'ha donat llum verda a prohibir l'accés a l'àmbit de les rondes dels cotxes sense etiquetatge de la DGT . A partir d'aquest mateix any, la prohibició serà efectiva quan es donin episodis d'alta contaminació. A partir de 2020, la prohibició serà permanent.

Pel que fa a l'acceptació d'aquestes mesures, l'estudi constata que hi ha força divergència entre els quatre perfils de ciutadans. Els Adults Conscienciats i els Eco-Tech són partidaris que es limiti l'ús del cotxe a Barcelona, fins i tot tractant-se d´un d'elèctric (70% i 79%). Els Car Lovers, en canvi, s'oposen majoritàriament a aquesta mesura (només un 13% n'està a favor).

Els aparcaments dissuassoris (Park&Ride), l'alternativa preferida
L´estudi també ha analitzat quines serien les preferències dels ciutadans que accedeixen a Barcelona, en el cas que es veiessin afectats per la prohibició de fer-ho en vehicle privat. Si hi hagués restriccions temporals, un 67,5% es plantejaria l'ús d'aparcaments de dissuasió des d'on utilitzar el transport públic (park & ride). En el cas de restriccions permanents, el percentatge baixaria al 55,0%, i com a segona opció un 45,2% es decantaria per adquirir un vehicle que no estigui afectat per les restriccions.

Si ens fixem en altres mesures més enllà de les restriccions, la millora del transport públic és la raó més triada per a deixar d'utilitzar el cotxe privat (59,6% dels ciutadans habituals de cotxe). Cal destacar que els resultats del present estudi demostren, en general, una satisfacció alta amb el transport públic (un 64% declara que estan molt o bastant satisfets), encara que difereix segons el servei utilitzat: el 77,6% dels usuaris d'FGC es declaren satisfets amb el servei, mentre que els usuaris de RENFE satisfets són només el 42,7%.

Per una altra banda i a nivell d'accés a la ciutat i possibilitats d'aparcar-hi, un 55% dels ciutadans encara percep una manca d'accessos viaris i d'aparcaments a Barcelona.

Pel que fa a l'ús de la bicicleta, l'estudi constata que, després de la distància a recórrer, la principal barrera per a utilitzar la bici en els desplaçaments diaris és la manca de carrils bici (així ho considera el 21,6% dels enquestats).

Els nous serveis de mobilitat
L'adopció massiva de telèfons intel·ligents per part dels ciutadans, la creació de plataformes que connecten oferta i demanda i la possibilitat de monitorizar els vehicles remotament ha permès, entre d'altres millores, el desenvolupament dels serveis de mobilitat compartida. Malgrat que el desplegament a nivell mundial d'aquest tipus de serveis està sent molt significatiu durant els últims anys, alguns d'ells són encara inexistents o tenen poca implantació a l'àrea de Barcelona. De fet, l'enquesta demostra un ús molt baix d'aquests serveis:

Bicing	13,6%
Bla Bla Car	11,1%
Uber	5,5%
Avancar	5%
e-Cooltra	1,5%
Cabify	1,3%
Social Car	1,1%
Cap d´ells	74,4%

Malgrat el desconeixement actual, un 55,3% dels ciutadans declara interès en utilitzar algun d´aquests serveis. El one-way carsharing (lloguer de vehicles per minuts, que permet realitzar un trajecte d'un punt a un altre de la ciutat) i el carpooling (conductors amb seients disponibles comparteixen el seu trajecte habitual i els costos amb persones desconegudes) són els serveis que millor complementarien la mobilitat actual dels passatgers habituals de transport públic o substituirien el cotxe propi en el cas de conductors habituals:

El rol de les empreses
Donada la incidència de la mobilitat laboral en el trànsit i la congestió que es produeixen als carrers i vies d'accés a Barcelona, les empreses tenen un rol important en la construcció d'un model de mobilitat més sostenible.

Quan se'ls pregunta sobre quines ajudes en termes de mobilitat els ofereix l'empresa en la qual treballen, la gran majoria d'enquestats declara no rebre cap ajuda (67,2%). Entre els que sí reben ajudes per a la seva mobilitat, la primera indicada va dirigida als usuaris de cotxe privat (facilitar l'aparcament: 18,2%).

Les mesures de conciliació laboral també poden tenir un impacte important en la mobilitat perquè reduirien la demanda de transport, especialment en hores punta. Actualment, però, el 54,1% dels enquestats declara que la seva empresa no adopta cap mesura de conciliació laboral (teletreball, flexibilitat horària en les entrades i sortides o compactació de la setmana laboral). La gran majoria dels treballadors (un 84,4%) creu que si pogués teletreballar, la seva productivitat augmentaria o seguiria igual, però només el 22,5% creu que aquesta opció se'ls oferirà en un futur.