El parc de la Costeta de Begues s'incorpora a la xarxa de parcs metropolitans i enforteix la infraestructura verda metropolitana

Tornar

| Tema: Parcs

Aquest mes de març s'ha incorporat el parc de la Costeta de Begues a la xarxa de parcs metropolitans (XPM), que ja suma un total de 51 espais verds urbans. La incorporació a la XPM implica la dotació d'un sistema de gestió integral de tots els elements del parc, des de la vegetació fins al paviment, passant pel mobiliari i els equipaments. Aquest manteniment es durà a terme mitjançant un model de control de qualitat, que millorarà l'espai verd i en garantirà l'optimització dels recursos. A més, aquesta incorporació implica també la promoció de l'espai públic, amb l'objectiu de donar rellevància als valors socials i ambientals del parc a través de diferents activitats de divulgació adreçades a la ciutadania, especialment a famílies i infants.


El creixement de la XPM és vital per consolidar la infraestructura verda metropolitana, que consisteix en una naturalització de la metròpolis basada en la connectivitat entre els espais naturals i les zones purament urbanes. La recuperació ambiental del riu Llobregat, la naturalització del litoral metropolità sud a través dels sistemes dunars i la connexió del massís del Garraf cap als nuclis urbans a través d'espais verds com el parc de la Costeta són les actuacions més rellevants dels últims anys en aquest sector del Llobregat.

Particularitats del parc i de la seva transformació

El parc metropolità de la Costeta està ubicat entre els barris de la Parellada i la Costeta de Begues, dins d'una zona de bosc mediterrani, en un turó de 30 metres de desnivell. El projecte d'espai verd té en compte el caràcter natural específic de les diverses parts del bosc, caracteritzats per l'orientació, la topografia, la geologia i el patrimoni històric: la garriga, la solana, l'obaga, les feixes, les roques i el Grec.

El parc facilita una nova manera de recórrer un espai forestal ja existent, de viure'l i gaudir-ne, un bosc d'espècies autòctones mediterrànies com ara l'alzina o el pi blanc. Això és possible gràcies a la connectivitat del parc amb els barris que l'envolten, i també la que hi ha entre les diferents zones d'activitats i d'estada.

Els diversos àmbits d'accés al parc i el disseny del perímetre de tot el parc impliquen una integració harmònica amb l'entorn, de manera que es produeix una transició suau entre els carrers i el verd del parc. S'hi han col·locat murs i elements d'acer Corten que s'integren amb les tonalitats del bosc.
  
La passejada i les activitats recreatives són els dos usos més importants. Per una banda, el visitant pot escollir diferents recorreguts estructurats en dos tipus: camins i dreceres. Els camins recorren el parc seguint el traçat de les corbes de nivell, amb un pendent màxim del 6%, mentre que les dreceres busquen trajectes més curts traçats de perpendicularment al pendent. Per altra banda, les activitats recreatives són també maneres diferents de recórrer el parc, amb els tobogans com a trajectòria de baixada per l'obaga, i el bosc de grimpar com a activitat de lleure i recorregut per descobrir la garriga. Els tobogans s'ajusten a la topografia com si es tractés de la llera d'un petit rierol, amb la seva forma sinuosa i encaixada en el terreny. El bosc de grimpada, elaborat amb troncs de fusta units amb cordes, és un joc per enfilar-se que busca integrar-se en l'entorn.

A més de les zones lúdiques, hi ha diverses zones d'estada escampades pel bosc, petits espais que es distribueixen per punts singulars del parc.

Galeria d'imatges