Accessos directes:

Un passatge cap al front marítim de Badalona

Tornar
Imatge del projecte
Jordi Surroca

S'ha generat una millor accessibilitat entre la ciutat i el passeig marítim, els equipaments litorals i les platges. També s'han instal·lat noves rampes, escales més còmodes o enllumenat de led, entre d'altres millores.

Fitxa tècnica

Data de projecte:
Abril 2014
Data inici de l'obra:
--
Data fi de l'obra:
--
Data d'execució:
Maig 2016
Municipi:
Badalona
Superfície:
1.199 m2
Cost:
489.444,76 € (IVA inclòs)
Autors:
Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB)
Direcció de projecte:
Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB)
Direcció d'obra:
Jordi Navarro Majó, arquitecte (AMB) Carlos Ruíz Soria, enginyer tècnic d'obres públiques (INTEC)
Col·laboradors:
Carlos Ruíz Soria, enginyer tècnic d'obres públiques Jordi Rodríguez Bassa, estudiant d'arquitectura (AMB) Oriol García Muñoz, arquitecte (AMB)
Contractista:
TAUicesa – Exnovo

Descripció

L'Ajuntament de Badalona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, des que es van suprimir els passos a nivell de la via fèrria litoral, van impulsar la construcció de passos de vianants per sota del ferrocarril. Al cap dels anys, aquests passos s'han d'adequar per millorar l'accessibilitat en general i en especial per a persones amb mobilitat reduïda i discapacitats.

Amb aquestes intervencions es vol recuperar una connectivitat fluïda entre la trama urbana de Badalona i la franja litoral perquè la població pugui accedir de manera més fàcil i còmoda al passeig Marítim, als equipaments litorals i a les platges. L'obra construïda que es presenta és una mostra d'aquesta mateixa línia.

En el projecte es proposa una millora dels accessos d'un pas preexistent sota la via del tren, situat al passeig Marítim, entre els carrers de Torrebadal i de Prim. També es proposa un arranjament dels espais generats al seu entorn. Això comporta la incorporació de noves rampes, la creació de noves escales més còmodes, un enllumenat de leds, pavimentació, baranes i passamans nous.

La proposta ha intentat generar un espai autònom, obviant la seva condició d'espai funcional transitori. Intenta esborrar la imatge de cau i passadís com a penalització obligada, de ser merament un lloc de pas d'un indret a un altre. Els comptats elements formals que el configuren i la seva relació i harmonització amb els elements preexistents i amb l'entorn natural i urbà són els arguments i instruments que serveixen per materialitzar l'espai.

Els nous murs de contenció, cantó vies, amb els seus esglaonaments i reculades, s'adeqüen a l'escala menor del mur existent de la tanca del tren i alhora solucionen els diversos carregaments entre un mur existent molt irregular i el nou de geometria definida, cosa que permet distingir el mur preexistent del nou. En arribar a la boca del pas sota vies, la reculada del mur anuncia el gir i escapça l'aresta de l'angle recte, cosa que fa més amable el moviment.

La separació entre els paraments de formigó armat i el terra accentua la diferència entre la construcció mecànica dels murs i la manual artesana de terra. La barana d'acer inoxidable sense polir permet la visió matisada de la platja i el mar des del passeig. La barana també és, com el terra, un element separat del mur de contenció; i en l'escletxa que genera aquesta separació hi ha amagat un llum de leds lineal rasant que il·lumina el mur de contenció de dalt a baix, cosa que fa que, de nit, el feix de llum sigui com una cascada que el des materialitza i fa una certa impressió d'irrealitat. El color terrós ocre del mur il·luminat contrasta amb la llum blavosa del passeig, del blau del mar, i és tant el color de la sorra de platja que anuncia com el color de la terra excavada darrere el mur de formigó.

El color dels murs del cantó tren, en canvi, s'assimila al color del muret existent de la tanca del tren, de formigó pobre que amb el pas del temps i la presència marina ha assolit tons ocres i verdosos.

Enllaços relacionats